Resultats de la cerca
Es mostren 272 resultats
dada
Matemàtiques
En una investigació matemàtica, cadascun dels elements coneguts (magnituds, figures, relacions) a partir dels quals han d’ésser deduïts els elements desconeguts.
mecànica estadística
Física
Part de la física que, aplicant mètodes estadístics, s’ocupa de descriure les propietats macroscòpiques dels sistemes físics que, com els gasos, són constituïts per un nombre molt gran de corpuscles (àtoms, molècules, partícules elementals).
Aquesta ciència desplega avui un vast desenvolupament, de base matemàtica i amb moltes verificacions experimentals, de l’antiga concepció grega segons la qual la calor dels cossos consisteix en un desplaçament ràpid, incessant i invisible dels corpuscles microfísics que els componen, concepció que fou represa per la ciència europea al començament del s XVII Deixant a part l’esbós de DBernoulli 1728, la mecànica estadística fou creada, amb el nom de teoria cinètica dels gasos cinètic, per JCMaxwell vers el 1850, i, uns vint anys després, fou desenvolupada i alçada ja magistralment al rang de…
input-output

Model de taula input-output
©
Economia
Instrument analític utilitzat per a descriure el funcionament de l’activitat econòmica.
L’anàlisi de l' input-output , deguda a Sassily Leontieff, té els precedents en el Tableau économique de François Quesnay, en els esquemes de la producció de Marx i en el mètode de balanços de la planificació soviètica, i té com a principi bàsic la consideració de l’economia d’un país com a conjunt estructurat en sectors Les magnituds que hi són consignades —comptabilitzades en forma de taula de doble entrada— són expressades en termes monetaris i referides a un període de temps, normalment un any La lectura horitzontal de la taula fa aparèixer la destinació de la producció…
en oposició
Electrònica i informàtica
Física
Dit de dues magnituds periòdiques d’igual període que presenten una diferència de fase entre elles de mig període, o sia π radiants.
positiu | positiva
Matemàtiques
Dit del signe més (+), utilitzat per a designar els nombres positius i les magnituds positives i per a designar l’operació de sumar.
negatiu | negativa
Matemàtiques
Dit del signe menys (-), utilitzat per a designar els nombres negatius i les magnituds negatives i per a designar l’operació de restar.
Les mesures del món
Tipus de mesures La interpretació científica del món consisteix molt sovint a reduir els fenòmens complicats a situacions simples o que en tot cas sapiguem descriure Quan es dóna una "explicació" d’alguna cosa no gaire clara, en general el que es fa és exposar de quina manera el fenomen en qüestió es pot veure com la conseqüència lògica d’alguna altra cosa que ja coneixem bé En aquesta operació de relació lògica entre les diverses dades de l’experiència té un paper fonamental la matemàtica A partir de certes premisses, la matemàtica ens permet fer previsions quantitatives que després podem…
multímetre
Electrònica i informàtica
Instrument de mesura universal que permet de mesurar les magnituds elèctriques d’un circuit, com el voltatge, la intensitat del corrent o la resistència.
Consta d’un indicador únic d’agulla, amb diferents escales, o d’un visualitzador digital multímetre digital , i d’un commutador que connecta el circuit de mesura adequat a cada cas
macroeconomia
Economia
Anàlisi de les relacions entre les grans magnituds econòmiques agregades —renda nacional, consum global, estalvi, inversió, etc—, llur evolució i llurs taxes de variació.
Es preocupa també del paper de l’estat en l’activitat econòmica global i en general de la política econòmica d’uns moments i uns llocs concrets El tractament macroeconòmic aparegué com a reacció davant la metodologia neoclàssica a partir de les investigacions de Keynes i Kalecki sobre el nivell global de l’activitat econòmica Suposà una alternativa al collapse de l’economia de mercat dels anys trenta i a la crisi que sofrí en aquell moment la teoria de la tendència natural a l’equilibri en plena ocupació Segons els keynesians, la macroeconomia cal que defineixi i analitzi les relacions entre…
escola austríaca
Economia
Escola de pensament econòmic, centrada a Viena i una de les tres branques del marginalisme (1870-1930).
El seu fundador, Karl Menger, inicià, amb Jevons i Walras, la revolució marginalista Els seus principals deixebles foren Eugen von Böhm-Bawerk i Friedrich von Wieser Aquestes figures constituïren la vella escola austríaca junt amb Sax, Zuckerkandl, Philippovich introductor del marginalisme a Alemanya, Meyer, Mataja i Schüller Als seminaris de Viena es formaren, entre d’altres, els pares de la nova escola austríaca Ludwig von Mises, Friedrich August von Hayek, Weis i Somary Abans de la dispersió de l’escola per la irrupció del nazisme, la darrera generació presentà tres corrents Mayer,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina