Resultats de la cerca
Es mostren 2547 resultats
esquistosomiasi arteriovenosa
Patologia humana
Esquistosomiasi causada pel platihelmint paràsit Schistosoma japonicum, caracteritzada per febre intermitent, hepatosplenomegàlia, ascitis, diarrea i anèmia.
L’evolució de la malalatia és insidiosa i llarga
amiotonia congènita
Patologia humana
Síndrome caracteritzada per un grup de trastorns que es donen en nens que presenten les extremitats flàccides i fluixes, amb retard per a aprendre a asseure’s i a caminar a la primera infantesa; però que més endavant milloren espontàniament i assoleixen una recuperació total o força bona.
Se'n desconeixen les causes Hom l’anomena també malaltia d’Oppenheimer i darrerament, hipotonia congènita benigna
mal de muntanya
Patologia humana
Estat morbós provocat per la disminució de la pressió atmosfèrica.
Es produeix en les ascensions considerables i es manifesta per vertígens, cefalàlgies, somnolència, dispnea, trastorns circulatoris hipertensius, vòmits, cianosi, etc
poliarteritis nodosa
Patologia humana
Vasculitis caracteritzada per lesions del tipus de la necrosi fibrinoide, que pot afectar qualsevol artèria mitjana i petita i que, en comprometre la irrigació perifèrica, es manifesta d’una manera molt polimorfa: nefropatia, pneumopatia, artràlgies i artritis, hipertensió, neuropatia, afectació cardíaca, etc.
El tractament és essencialment a base d’antiinflamatoris i immunosupressors Hom l’anomena també malaltia de Kussmaul
enteritis regional
Patologia humana
Enteritis generalment coneguda amb el nom de malaltia de Crohn, i també enterocolitis regional o enterocolitis granulomatosa.
De causa desconeguda, té una certa incidència familiar i sol començar abans dels 40 anys La lesió inflamatòria afecta tot el gruix de la paret del budell i determina la formació de granulomes i úlceres i, més tard, de fibrosi Evoluciona alternant períodes d’exacerbació amb diarrea crònica, dolor abdominal, febre, artritis, i pèrdua de pes i de la gana amb altres de calma relativa Les complicacions més freqüents són l’obstrucció, les fístules i els abscessos abdominals
lepra
Patologia humana
Malaltia infecciosa i contagiosa produïda pel bacil de Hansen, de curs crònic amb brots aguts, que afecta els teixits superficials, especialment la pell, els nervis perifèrics i la mucosa nasal.
Poc contagiosa els més susceptibles són els nens de 10-14 anys, té un període d’incubació que pot durar anys Classificada anteriorment en tres formes tuberosa , anestèsica o nerviosa i mixta , hom l’ha dividida, a partir del 1953, en dos tipus lepromatosa i tuberculoide i en un grup, que comprèn els casos amb característiques poc definides lepra indeterminada que poden evolucionar cap a qualsevol de les altres dues formes La forma lepromatosa es caracteritza per l’aparició de lepromes , localitzats preferentment a les superfícies d’extensió dels membres i a les celles, orelles, galtes i…
genètica
Arbre genealògic d’un caràcter recessiu autosòmic. La malaltia hereditària considerada és una forma d’albinisme. Atès que només tenen la malaltia els homogizots, solament la presenten una quarta part dels infants que provenen de la unió de dos pares heterozigots
© fototeca.cat
Biologia
Branca de la biologia que estudia els fenòmens de l’herència i de la variació.
Aquest terme fou emprat per primera vegada per W Bateson l’any 1905, però les primeres experiències d’hibridació entre les plantes foren fetes per JG Koelreuter a Alemanya i PL de Maupertuis a França a la fi del segle XVIII CF Gaertner el 1837 i C Naudin el 1865 continuaren la investigació de la transmissió de caràcters hereditaris d’una generació a l’altra mitjançant l’encreuament de moltes espècies i varietats de plantes L’any 1866 Johann Gregor Mendel lleis de Mendel , mendelisme enuncià les lleis fonamentals de l’herència biològica, les quals no foren valorades pels seus contemporanis L…
encefalopatia espongiforme bovina
Medicina
Malaltia d’origen genètic que afecta el bestiar boví, induïda per un prió.
És una encefalopatia espongiforme transmissible EET Els prions s’acumulen en un grup reduït d’òrgans ulls, cervell, medulla espinal, melsa, budells, amígdales i tim, els quals, quan en resulten afectats i són consumits per l’home, poden donar lloc en aquest a una variant de la malaltia de Creutzfeldt-Jacob , després d’un període d’incubació d’entre 5 i 20 anys Bé que els primers casos no foren detectats fins el 1985, fou a partir de la meitat dels anys noranta que la malaltia s’estengué entre el bestiar boví de diversos estats de la UE, especialment a la Gran…