Resultats de la cerca

El marsupi és poc profund, en forma de ferradura i proveït de quatre mamelles De règim carnívor, el crani és robust i proveït d’un dentat poderós, i les potes són curtes Fa uns 60 cm fins a l’acabament del tronc, i 30 cm més de cua El pelatge és curt, fosc amb taques blanques L’àrea de distribució ha estat progressivament reduïda des d’Austràlia, d’on desaparegué fa uns 3000 anys, probablement per una combinació de factors, entre els quals hi ha l’augment de les poblacions humanes, la introducció dels  dingos  i un canvi climàtic sobtat, fins a les zones més inaccessibles de Tasmània…

Àrea de distribució mundial de la família dels sorícids Maber, extret de JE Webb et al, 1979 Les musaranyes són insectívors sense cec i dilambdodonts que es troben àmpliament distribuïts arreu del món Són animals petits 35-80 mm el més gran té les dimensions d’una rata Entre els seus representants es troba el mamífer més petit conegut, la musaranya nana Suncus etruscus Els sorícids es troben arreu del món, menys a la regió australiana, la major part d’Amèrica del Sud i les regions polars Van aparèixer a Europa i Amèrica del Nord a principis de l’Oligocè, a Àsia al Pliocè i a…

El ratolí lleonat Apodemus flavicollis va ser citat per primer cop als Pirineus catalans per Jochen Niethammer l’any 1956 Aquesta citació no va ser reconeguda fins l’any 1999, amb la comprovació d’anàlisis genètiques d’exemplars del Montseny Ignasi Torre L’extensió dels estudis de petits mamífers de la darrera dècada del segle XX en molts espais naturals del nostre territori va permetre la identificació d’una espècie de rosegador fins aleshores desconeguda a Catalunya el ratolí lleonat Apodemus flavicollis La seva distribució al Principat, com a la resta de la península Ibèrica, era…

El mètode d’estudi de l’hemotafonomia és l’anàlisi de les imatges en clarobscur obtingudes a través de microscòpia electrònica de rastreig Més enllà del punt de vista de la ciència pura, l’hemotafonomia aplicada busca l’ús de les taques de sang com a prova, i no s’ha de confondre amb l’anàlisi de patrons de taques de sang coneguda en anglès com bloodstain pattern analysis L’estudi microscòpic de les taques de sang s’inicià al segle XIX amb un biaix forense Hom considera Mateu Josep Bonaventura Orfila com el primer a intentar l’ús d’un microscopi per determinar taques de sang Al llarg de la…