Els sorícids: musaranyes

Àrea de distribució mundial de la família dels sorícids.

Maber, extret de J.E. Webb et al., 1979.

Les musaranyes són insectívors sense cec i dilambdodonts que es troben àmpliament distribuïts arreu del món. Són animals petits (35-80 mm) (el més gran té les dimensions d’una rata). Entre els seus representants es troba el mamífer més petit conegut, la musaranya nana (Suncus etruscus).

Els sorícids es troben arreu del món, menys a la regió australiana, la major part d’Amèrica del Sud i les regions polars. Van aparèixer a Europa i Amèrica del Nord a principis de l’Oligocè, a Àsia al Pliocè i a Àfrica al Miocè i recentment. Segons la pigmentació de l’esmalt dentari, es reconeixen tres subfamílies: soricins, crocidurins i escutisoricins, de validesa dubtosa, que inclouen vint gèneres i unes dues-centes espècies. La primera agrupa les musaranyes de dents vermelles que es troben principalment a la regió holàrtica i a la zona septentrional de la regió neotròpica; els crocidurins reuneixen les musaranyes de dents blanques, que habiten les regions oriental i etiòpica, si bé no manquen a la regió paleàrtica, i són d’origen africà; els escutisoricins inclouen només un gènere (Scutisorex), africà i de grans dimensions.

A la península Ibèrica, la família dels sorícids és representada pels soricins següents: la musaranya menuda (Sorex minutus), la musaranya cua-quadrada (S. araneus), la musaranya de Millet (S. coronatus), S. granarius, les musaranyes d’aigua pirinenca (Neomys fodiens) i la mediterrània (N. anomalus); i els crocidurins següents: la musaranya comuna (Crocidura russula), la musaranya dels jardins (C. suaveolens) i la musaranya nana (Suncus etruscus). Als Països Catalans, és absent Sorex granarius, que habita el centre i NW de la península Ibèrica.