Resultats de la cerca
Es mostren 7976 resultats
Joan Aguilera i Herrera
Tennis
Tennista.
Format al Club Tennis Barcino, fou campió d’Espanya júnior el 1980 i semifinalista de l’Orange Bowl Entrenat per Lluís Bruguera, jugà com a professional entre el 1981 i el 1991 Destacà en terra batuda sobretot en dues etapes de la seva carrera esportiva el 1984, quan es posicionà com a número set del rànquing de l’ATP, i la temporada 1989-90 Guanyà el torneig d’Ais de Provença 1984, Hamburg 1984, 1990, Bari 1989 i Niça 1990 També fou finalista a Bordeus 1983, Saint Vincent 1989, Palerm 1990 i San Remo 1990 Participà en diverses ocasions als torneigs del Grand Slam i arribà a vuitens de final…
,
James Tobin
Economia
Economista nord-americà.
Graduat en economia per la Universitat de Harvard 1947, fou professor a la Universitat de Yale des del 1955 Fou un dels autors que contribuïren, en la línia de Paul Samuelson , a la síntesi entre l’ economia keynesiana i l’ anàlisi neoclàssica La seva aportació fonamental es produí en el camp de l’anàlisi de la inversió financera Fou membre del consell assessor del president John Kennedy 1961-62 i, més tard, de la Reserva Federal i la Fundació Ford L’any 1971 fou elegit president de l’ American Economic Association , i un any després suggerí l’impost a les transaccions financeres…
Lluís Nadal i Oller
Arquitectura
Arquitecte.
La seva producció destaca pel rigor constructiu i la precisió en el desenvolupament en planta Les seves obres més significatives són els blocs d’habitatges del carrer de Lepant 1968 i de les Tres Torres 1974, a Barcelona, i els de Premià de Mar 1974, els habitatges unifamiliars a Queralbs 1969 i a Alella 1980, la planta d’elaboració de vins a Santa Maria de Martorelles 1982, l’escola de Batxillerat a Manlleu 1982, l’estació d’autobusos de Tarragona 1989, l’Escola d’Arquitectura del Vallès 1991 i l’edifici Nexus al Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya, a Barcelona 1995
Byron Janis
Música
Nom amb què és conegut el pianista nord-americà Byron Yanks.
A partir de set anys estudià piano amb Rosina i Josef Lhévinne, Adele Marcus i també amb V Horowitz Debutà el 1943 amb l’Orquestra Simfònica de l’NBC interpretant el Concert núm 2 de S Rakhmaninov El 1948 es presentà al Carnegie Hall i el 1952 actuà amb l’Orquestra del Concertgebouw en una gira per diversos països europeus L’any 1960 fou aclamat en el curs d’una gira que feu per la Unió Soviètica Una greu malaltia estroncà la seva carrera, que reprengué el 1972 amb un èxit renovat, sobretot en el repertori romàntic i postromàntic S Rakhmaninov, F Chopin, I Albéniz i A Prokof’ev És autor de…
Jaume Vada i Chesa
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i poeta.
Vida i obra Fill de pares genovesos —el seu pare era cònsol a Barcelona—, estudià a Mataró i el 1780 professà d’escolapi a Moià Fou professor de retòrica a Mataró 1790-95, Solsona 1795-1801, Balaguer 1801-03 i de nou a Mataró 1803, rector dels collegis de Solsona 1804-07 i de Mataró 1807-17 i provincial de l’orde a Catalunya El 1808 formà part de la Junta de Defensa de Mataró i lluità personalment contra els francesos Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 1805, on llegí diverses composicions Un bon nombre de poesies seves, amb un comentari crític de l’escolapi Josep Rius, s’…
,
Joan Castelló i Guasch
Literatura catalana
Folklore
Escriptor i folklorista.
Vida i obra Impressor d’ofici Coincidí al Diario de Ibiza amb Isidor Macabich, amb qui fermà una estreta amistat Fou processat per un article crític amb la Guàrdia Civil publicat a El Obrero Balear 1932 i hagué d’installar-se a Palma Com a copropietari de la Impremta Alfa, publicà trenta-cinc números d’ El Pitiuso 1945-79, almanac bilingüe que incloïa treballs de recerca i de creació És autor d’un seguit de guies turístiques d’Eivissa i Formentera de gran rigor documental entre el 1946 i el 1959 i de nombrosos estudis d’aspectes populars com Supersticiones ibicencas 1952 i Bon profit El…
,
Lauritz Melchior
Música
Tenor danès naturalitzat nord-americà.
Estudià cant a l’Òpera Reial de Copenhaguen i hi debutà, com a baríton, el 1913, amb I Pagliacci Posteriorment reorientà la seva carrera i el 1918 debutà, ara com a tenor, amb el paper titular de Tannhäuser Especialitzat a partir d’aleshores en R Wagner, es convertí en intèrpret de referència d’aquest compositor alemany El 1924 es presentà al Covent Garden de Londres com a Sigmund La valquíria i, dos anys més tard, ho feu al Metropolitan de Nova York amb Tannhäuser En 1928-29 debutà al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, on representà el seu primer paper de Tristany, i la temporada…
,
Kirill Petrovic Kondrašin
Música
Director d’orquestra rus.
Estudià teoria musical a la seva ciutat natal amb N Žil’ajev i en 1932-36 fou deixeble de B Khajkin en direcció d’orquestra al Conservatori de Moscou Debutà el 1934 al Teatre de Música Nemirovic-Dancenko de la mateixa ciutat dirigint Les campanes de Corneville , de R Planquette Durant el període 1936-43 fou director musical del Teatre Malyj de Leningrad, on dirigí diverses òperes del repertori italià especialment puccinià i de compositors soviètics contemporanis com Pašcenko o M Cer’omukhin El 1943 passà al Teatre Bol’šoj de Moscou El 1956 deixà l’òpera per dirigir repertori simfònic,…
Medardo Fraile
Literatura
Escriptor castellà.
Estudià filosofia i lletres, i exercí la docència com a catedràtic de castellà a la Universitat de Strathclyde de Glasgow, ciutat on s’establí l’any 1964 Fundà, amb Alfonso Sastre i Alfonso Paso, la companyia de teatre Arte Nuevo 1945 Però en el vessant de creador es dedica gairebé exclusivament al conte, gènere en el qual destacà per la sobrietat, la precisió i el realisme Publicà, entre d’altres, els reculls Cuentos con algún amor 1954, Cuentos de verdad 1965, premi de la Crítica, Ejemplario 1979, Entre paréntesis 1988, Documento nacional 1997 i Contrasombras 1998 És també autor d’una…
Basili II de Moscou
Història
Gran príncep de Vladimir i de Moscou (1425-62).
Succeí el seu pare Basili I sota la tutela del seu avi Vitold, gran duc de Lituània mort el 1430 El dret a la successió li fou inútilment disputat pel seu oncle Jordi i pel fill d’aquest, Demetri Semjaka, que el féu eixorbar 1446 Aconseguí finalment d’imposar-se el 1453 S'oposà a l’acceptació del decret d’unió de les esglésies grega i romana 1439 per part del metropolita de Moscou, Isidor, el qual fou substituït i empresonat Fou el primer pas cap a la constitució d’una església nacional russa El succeí Ivan III, el Gran
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina