Resultats de la cerca

El mascle té el cap verd, el pit blanc i l’abdomen castany La femella es distingeix per tenir dues plomes blavoses a les ales Nia als països nòrdics i hiverna al sud, i arriba a l’Àfrica, a l’Amèrica del Sud, a Oceania i a l’Àsia del Sud Hom el troba a l’hivern també als Països Catalans

Presenta l’epidermis desproveïda d’escates, i a l’opercle hi ha quatre agullons verinosos El mascle és de coloració molt viva i té el primer radi de l’aleta dorsal molt llarg Habita als fons sorrencs litorals, fins a 350 m És freqüent a la Mediterrània i no és comestible La guineu vermella C fasciatus és semblant, però més petita

Normalment l’adult és d’un color fosc, i els joves són més clars El mascle té la cua molt més llarga que la femella Els joves atenyen de 7 a 8 cm, i els adults, de 20 a 50 De costums nocturns, habita indrets humits, sota pedres o fullaraca, on es nodreix d’insectes, d’aranyes i de cucs

El bec és de color groc fosc, arrodonit a l’extrem i una mica comprimit lateralment Té el coll llarg, i el plomatge gris fosc És sociable, sedentari i omnívor La femella pon de deu a dotze ous de color verd fosc, que són covats pel mascle, el qual també té cura de la niuada Habita a Tasmània i Austràlia

Nia a Escandinàvia i hiverna en països mediterranis

El bec és vermell i groc Propi d’Amèrica del Nord i d’Europa occidental

El cap és gros, amb la boca ampla i les dents molt desenvolupades les orelles són curtes i arrodonides, i la cua és llarga i acaba en una formació còrnia amagada dins un floc de pèls Els mascles presenten una cabellera molt característica que els cobreix tot el cap, el coll, les espatlles i el pit, i arriba fins als colzes El pelatge és de color falb, uniforme o d’intensitat variable Lleona © Fototecacat El lleó habita als espais oberts i a les grans sabanes, i s’alimenta d’antílops, zebres, etc, que caça sobretot de nits És polígam, i es reprodueix durant tot l’any arriba a viure uns 30 anys…

D’entre els túrdids, la merla roquera Monticola saxatilis , a dalt, a l’esquerra, a l’estiu, és impossible de confondre amb altres pel color brunovermellós de l’abdomen i el blau del cap, ultra una taca blanca del mantell, que no és visible a l’exemplar mascle del dibuix, i que es manté en tots els plomatges i en la femella, de color marronós, molt poc vistent Els mascles de la merla blava M solitarius , a sota, a l’esquerra, són de color blau grisós, amb la cua més fosca, i a l’hivern més fosca encara El tord comú Turdus philomelos , a dalt a la dreta es diferencia de la…

Repicatalons de Lapònia  Calcarius lapponicus Les zones de cria més properes d’aquesta espècie es troben al N de la península escandinava i de Rússia i s’observa amb regularitat més al S, des de Dinamarca fins a la Gran Bretanya És per això un ocell excepcional a la regió mediterrània Solament ha estat citat als Països Catalans un cop un exemplar mascle amb el plomatge hivernal, capturat als Columbrets el 071072, mentre hom anellava migradors Sit cara-roig  Emberiza bruniceps La presència d’aquest sit d’origen asiàtic és excepcional a les nostres terres, ja que a països europeus molt més…

El mascle té la part superior del cap i el coll grisenca i el pit rosat, i la femella té la part superior del cap i el coll runencs Habita als camps oberts amb vegetació baixa, a tot Europa, llevat del N d’Escandinàvia i Islàndia, i al NW d’Àfrica, i hiverna a les sabanes de l’Àfrica tropical És comú als Països Catalans