Repicatalons de Lapònia
(Calcarius lapponicus)
Les zones de cria més properes d’aquesta espècie es troben al N de la península escandinava i de Rússia i s’observa amb regularitat més al S, des de Dinamarca fins a la Gran Bretanya. És per això un ocell excepcional a la regió mediterrània. Solament ha estat citat als Països Catalans un cop: un exemplar mascle amb el plomatge hivernal, capturat als Columbrets el 07.10.72, mentre hom anellava migradors.
Sit cara-roig
(Emberiza bruniceps)
La presència d’aquest sit d’origen asiàtic és excepcional a les nostres terres, ja que a països europeus molt més propers a les seves àrees de cria ja és considerat com ocell accidental. L’única citació efectuada als Països Catalans, i que va ser la primera enregistrada a la península Ibèrica, és referida a 1 exemplar capturat al Masnou (Maresme) el 12.11.62. Aquesta i altres citacions fetes posteriorment a l’Estat espanyol, així com les obtingudes en altres països de l’Europa occidental, podrien tractar-se d’ocells escapats de la captivitat, ja que el sit cara-roig és un apreciat ocell de gàbia.
Sit capnegre
(Emberiza melanocephala)
Aquesta és una espècie estival i nidificadora al S d’Itàlia i comuna des dels països balcànics cap a l’E, raó per la qual és un ocell excepcional a les nostres latituds. Encara que Vayreda (1883) opinés que es presenta alguna vegada accidentalment a la província de Girona en el decurs del pas primaveral, la primera i única citació fiable efectuada als Països Catalans és l’observació d’un mascle cantant a Torredembarra el 21.05.57.