Resultats de la cerca
Es mostren 354 resultats
Miquel Capllonch i Rotger
Música
Pianista i compositor mallorquí.
Vida Inicià els estudis musicals a Palma amb G Massot Posteriorment, continuà la seva formació a Madrid sota la guia de R Chapí, M Galiana, E Compta, T Power, J Tragó i R Hernando L’any 1884 ingressà a la Hochschule für Musik de Berlín, on es convertí en alumne de KH Barth, EFK Rudorff i H Herzogenberg Acabats els estudis, Berlín fou durant trenta anys el centre de la seva activitat artística En aquella època desenvolupà una àmplia tasca didàctica i tingué com a alumnes les princeses de Prússia i de Saxònia i el pianista Arthur Rubinstein També a Berlín, feu amistat amb Clara Wieck, vídua de…
Henry Hugo Pierson
Música
Compositor anglès de nom real Hugh Pearson.
Vida La seva obra, d’influència germànica, fou força celebrada a Alemanya tot i ésser d’un autor d’origen anglès Malgrat l’oblit gairebé total en què ha caigut, a la seva època Pierson fou considerat un compositor destacat de lieder i de música incidental Empès per la seva família, inicià els estudis de medicina, els quals abandonà per dedicar-se a la música El 1836 escriví les seves primeres composicions, unes cançons sobre textos de GGN Byron i PB Shelley El 1839 es traslladà a Alemanya, visqué a Dresden i més tard visità Praga, on estudià, entre d’altres, amb KG Reissiger Com altres…
Síndrome de l’ovari polimicroquístic
Patologia humana
La síndrome de l’ovari polimicroquístic constitueix un trastorn poc habitual que es caracteritza pel desenvolupament de nombrosos quists petits en ambdós ovaris, i origina amenorrea o oligomenorrea i esterilitat La causa d’aquest trastorn és desconeguda, però les investigacions efectuades assenyalen que probablement és deguda a una alteració del sistema endocrí No es tracta d’una malaltia hereditària, però en alguns casos es pot transmetre hereditàriament una predisposició especial a ésser-ne afectat El trastorn fonamental d’aquesta malaltia consisteix en la formació de nombrosos quists…
ciclisme adaptat

Raquel Acinas, medalla de plata en persecució en els Campionats del Món Paralímpics del 2009
Arxiu R. Acinas
Ciclisme
Ciclisme practicat per persones amb alguna discapacitat física, sensorial o intel·lectual.
Segons el tipus de discapacitat, es diferencien tres especialitats de ciclisme adaptat En totes tres es pot competir en velòdroms, a la muntanya o a la carretera, individualment o per equips, tant en categoria masculina com femenina Les persones amb discapacitats motrius, paràlisi cerebral, discapacitat visual o ceguesa poden practicar l’anomenat ciclisme paralímpic Utilitzen bicicletes adaptades a cada tipus de discapacitat, com tricicles, tàndems o bicicletes de mà handcycle o handbike El reglament de competició és el mateix que l’establert per la Federació Internacional Amateur de Ciclisme…
contratenor
Música
Terme que des del final del segle XVI designava el cantant masculí amb tessitura de contralt i que, des de mitjan segle XX, es refereix de forma genèrica a les tessitures elevades de la veu masculina en el repertori de la música anterior al 1830.
A causa de l’esmentada evolució terminològica que, al llarg del segle XV i el començament del XVI, convertí contratenor altus en altus i contraltus , i contratenor bassus en bassus i contrabassus , aquestes noves formes passaren a ser progressivament identificades amb les tessitures masculines que les interpretaven, amb la qual cosa el terme contratenor, en el seu sentit original, començà a desaparèixer d’Europa A Anglaterra, però, al final del segle XVI, mentre T Morley se servia encara del terme counter per a referir-se a una veu polifònica superior al tenor, es començava ja a…
morera de paper

Branca de morera de paper
Chiyako92 (cc-by-3.0)
Botànica
Jardineria
Petit arbre caducifoli i dioic, de la família de les moràcies, de fulles ovades i serrades, de flors masculines en inflorescències amentiformes i flors femenines en glomèruls i d’infructescències vermelloses.
Arbre ornamental i d’ombra, és nadiu de l’Àsia oriental i de la Polinèsia, on l’escorça, un cop neta i batuda, és utilitzada com a tela
alga de mar
Alimentació
Botànica
Planta fanerògama herbàcia, de la família de les potamogetonàcies, de fulles llargues que poden arribar a fer un metre i molt estretes; flors masculines i femenines arrenglerades en un espàdix linear.
Viu als fons marins litorals, i sovint, com el nom vulgar ja indica, hom la pren per una alga
sequoia
Sequoia
© C.I.C-Moià
Botànica
Arbre perennifoli, de la família de les taxodiàcies, que fa fins a 90 m d’alçària, de fulles cucul·lades i acuminades, arranjades en hèlix, de flors masculines terminals i de cons ovoides.
Es fa a la Sierra Nevada de Califòrnia, i és plantada de vegades en jardins
ginkgo
Botànica
Jardineria
Arbre caducifoli dioic, de la família de les ginkgoàcies, de fins a 40 m d’alçària, de fulles alternes flabel·lades, de flors masculines en aments i femenines biovulades i de fruits drupiformes.
És propi de la Xina oriental i és plantat en parcs i jardins
flor

Parts d’una flor
Josep Lluís Ferrer
Botànica
En les plantes superiors, conjunt dels diversos òrgans relacionats amb la producció de les llavors.
Les flors són exclusives i característiques de les fanerògames Des del punt de vista morfològic, la flor és considerada com un eix caulinar de creixement definit sobre el qual van inserits els òrgans de la reproducció estams i carpels i generalment òrgans accessoris pètals i sèpals, de funció protectora o per a atreure pollinitzadors Les peces florals van sobre un eixamplament caulinar receptacle o tàlem , disposades en verticils o cicles flor cíclica o en hèlix flor acíclica Normalment hi ha quatre verticils distints, que, de fora a dins, són el calze, format pels sèpals, d’aparença foliar…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina