Resultats de la cerca
Es mostren 509 resultats
Ulan-Ude
Ciutat
Capital de la República dels Buriats, a la Sibèria Oriental, Rússia.
Port al riu Selenga, és també nus ferroviari Té construccions mecàniques i metallúrgia, fàbriques de materials per a la construcció i de vidre i indústria lleugera i alimentària Hi ha instituts d’agricultura, pedagògic i tecnològic, tres teatres i dos museus Fundada el 1666, fou convertida en fortalesa el 1689, amb el nom de Verkhneudinsk nom que li fou canviat per l’actual el 1934 Ciutat el 1775, fou el principal centre comercial de la regió del Transbaikal El 1920 fou capital de la república de l’Extrem Orient, i després 1921-23 de l' oblast’ del Baikal
Sheffield
Ciutat
Ciutat del comtat metropolità de South Yorkshire, Anglaterra, a la Gran Bretanya.
És situada als darrers contraforts dels Penins, a la confluència del Don conca de l’Ouse amb el Sheaf Els propers jaciments de carbó i de mineral de ferro, juntament amb l’abundància d’energia hidràulica, hi han impulsat des de temps antic el desenvolupament de la metallúrgia Són famoses les indústries d’eines de tall Altres sectors industrials representats són l’alimentari i la foneria El nucli antic s’estén a la vora dreta del Don, mentre que a l’E, N i S s’han estès les àrees suburbanes industrials i a l’W els barris residencials entre zones verdes Centre d’ensenyament superior
Zaporíjia
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Ucraïna, situada a la riba del Dnièper.
Port fluvial, és també un dels centres de siderúrgia i de metallúrgia no ferrosa i energètic més grans d’Ucraïna Té fàbriques químiques de carbó de coc, de materials abrasius, d’automòbils, de transformadors, etc La base energètica és l’estació hidroelèctrica del Dnièper Té institut mecànic, pedagògic i de medicina i filials de l’institut metallúrgic de Dnipropetrovs’k i de comerç de Donec'k Fundada el 1770 com a fortalesa amb el nom d’ Aleksandrovsk , el 1921 canvià el nom per l’actual, que recorda els cosacs zaporoges , els quals tenien el quarter general a l’illa de Khortica, al Dnièper,…
conca del Ruhr
Regió
Regió industrial d’Alemanya, al land
del Rin del Nord-Westfàlia.
S'estén des de la vora esquerra del Rin, vers l’E, fins al Hamm i des del Ruhr vers el N fins al Lippe En un sentit més ampli caldria incloure-hi les ciutats renanes de Krefeld i Düsseldorf i el cinturó urbà estès cap a l’E, des de Düsseldorf per Wuppertal fins a Hagen Constitueix una complexa aglomeració metropolitana, i la concentració industrial més gran d’Europa No presenta, en canvi, unitat física el seu marc correspon, al S, al pla inclinat del Sauerland, vigorosament entallat pels rius, com el Wupper Al N i NW, els horitzons baixen i l’expansió industrial s’efectua amb més llibertat,…
edat del ferro
Prehistòria
Segons la divisió tradicional de la prehistòria, la tercera, i la darrera, de les tres edats dels metalls, després de la del coure i de la del bronze.
El concepte d’edat del ferro, nascut a la primeria dels estudis de la prehistòria primera meitat del segle XIX, fou resultat d’una visió purament tipologista, aleshores inevitable, puix que es tractava primordialment d’ordenar les troballes d’objectes Avui, bé que aquest nom es manté, ha perdut valor com a etapa històrica, puix que només és aplicable a Europa L’ús del ferro com a metall d’utilització artesana fou un fet tardà Les grans civilitzacions del Pròxim Orient Egipte, Mesopotàmia, Creta, etc empraren bàsicament el bronze L’ús del ferro sembla que començà a generalitzar-se a partir de…
lixiviació
Farmàcia
Química
Tecnologia
Operació d’extracció en la qual hom separa, per mitjà d’un dissolvent (fase líquida), un o més components d’un material sòlid (fase sòlida).
La velocitat de transferència de la fase sòlida a la fase líquida és funció de la natura i la granulometria del sòlid, de la concentració i la composició química de la dissolució i també de la pressió i la temperatura Industrialment hom efectua l’operació en tres etapes En la primera etapa, la de lixiviació pròpiament dita, hom posa en contacte les dues fases sòlida i líquida, generalment en diverses subetapes, amb concentració decreixent de la fase líquida En la segona etapa té lloc la separació o decantació de les dues fases, i en la tercera, la recuperació del sòlid dissolt La lixiviació…
Banská Bystrica
Ciutat
Capital del kraj
d’Eslovàquia Central, Eslovàquia, vora el riu Hron.
És un nucli industrial metallúrgia del coure i de l’argent, paper, mobles, teixits de llana i nus ferroviari Prop hi ha una central termonuclear Fou fundada al segle XII, amb el nom de Neusohl, per colons alemanys procedents de Turíngia Arrasada pels mogols cap al 1243 i reconstruïda poc temps després per Béla IV d’Hongria, la ciutat convertida en un florent centre miner fou, des del segle XIII fins al segle XV, la residència predilecta dels sobirans hongaresos Durant la guerra dels Trenta Anys i durant la guerra d’independència d’Hongria 1848-49, fou molt devastada L’any 1944 es féu famosa…
Shanxi
Divisió administrativa
Sheng de la Xina, a la regió del Nord, a la conca inferior del Huang He.
La capital és Taiyuan És un altiplà fèrtil cobert de loess on hom conrea blat i mill, i a les planes sobretot al voltant de Taiyuan, blat de moro, tabac, cotó i fruites Al N hi ha ramaderia d’ovins És mitjanament poblada 191 h/km 2 1993 la vida econòmica es concentra a la vall del Fen He, afluent del Huang He, on hi ha Taiyuan, gran centre miner i industrial Posseeix les majors reserves de carbó del país a Taiyuan, Pinting, Lincheng i Datong, gran centre miner Hi ha ferro a la serralada de Taihang La indústria, molt desenvolupada modernament, és dedicada a la metallúrgia, la mecànica, els…
Georgius Agricola
Mineralogia i petrografia
Nom llatinitzat del metge i mineralogista saxó Georg Bauer, conegut com el ‘‘pare de la mineralogia’’.
Estudià medicina i filosofia a les universitats de Leipzig, Bolonya, Pàdua i Ferrara, on es graduà en medicina Exercí de metge a la localitat minera de Joachimsthal Jáchymov, Bohèmia 1527-33, on s’afeccionà a la mineralogia i a la metallúrgia, i després a Chemnitz, Saxònia 1534-55 Deixà nombrosos escrits sobre mineria i mineralogia Bermannus, sive de re metallica dialogus 1530, De ortu et causis subterraneorum 1546, De natura fossilium 1546, on intentà una classificació dels minerals basant-se en llurs propietats físiques, De veteribus et novis metallis 1546, etc La seva obra més important és…
vas campaniforme
vas campaniforme
© Fototeca.cat
Arqueologia
Prehistòria
Tipus de ceràmica del final de l’Eneolític i de l’edat del bronze.
El nom prové del fet que aquesta ceràmica sovint té una forma que recorda vagament la d’una campana invertida, però n'és l’element més característic la decoració geomètrica, incisa, que hom pot trobar en peces que no tenen forma de campana Hom la troba en territoris molt extensos, des de la península Ibèrica fins a l’Europa central Bohèmia, Polònia, etc, també a Mallorca i, esporàdicament, a les illes de Sardenya i Sicília, i fins i tot al litoral de l’Àfrica del nord Marroc, Algèria Esdevé, doncs, un document excepcional que permet de relacionar cronològicament cultures de països molt…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina