Resultats de la cerca
Es mostren 166 resultats
auxina
Bioquímica
Botànica
Substància química natural o sintètica, caracteritzada per la seva activitat com a fitohormona, que en concentracions molt febles provoca en la planta diverses reaccions entre les quals destaca l’allargament de les cèl·lules poc diferenciades.
El 1931, Kögl i collaboradors seus isolaren de l’orina humana l' auxina α o àcid auxenetriòlic, i de l’oli de granes de moresc l' auxina β o àcid auxenòlic També de l’orina humana reeixiren a isolar l’heteroauxina o àcid indole-3-acètic IAA la qual ha resultat ésser la més difosa de les auxines naturals, i anomenada, justament per això, simplement auxina A les plantes, la seva biosíntesi parteix del triptòfan, i té lloc en els teixits meristemàtics de la tija sobretot a la gemma apical i de l’àpex de les fulles i de les arrels, des d’on passa a la resta de la planta Aquest transport és actiu…
cetona
Química
Nom genèric de les substàncies orgàniques caracteritzades per la presència del grup funcional C=O (carbonil) unit a dos radicals hidrocarbonats o, en les cetones cícliques, formant part d’una cadena alifàtica tancada.
Segons les regles de la IUPAC, les cetones alifàtiques RR'CO són designades, en la nomenclatura substitutiva, afegint al nom de l’hidrocarbur RR'CH 2 en català, sovint seguit d’una n etimològica el sufix -ona davant el nom va el nombre que indica la posició del carboni carbonílic en la cadena En la nomenclatura funció-radical, els radicals units al grup CO —la funció cetona— són citats seguint l’ordre alfabètic Finalment, hom empra la forma traduïda directament de l’anglès, en què la funció cetona segueix els noms dels radicals ordenats alfabèticament Així, per exemple, els tres noms de la…
trinitrobenzè , 1,3,5-
Militar
Química
Nitroderivat aromàtic altament explosiu que hom obté a partir del 2,4,6-trinitrotoluè per eliminació del grup metil mitjançant un procés d’oxidació.
Es presenta en forma de cristalls grocs, solubles en acetona i benzè i insolubles en aigua, que es fonen a 121°C És emprat com a explosiu, i hom el designa correntment amb les sigles TNB
picolina
Química
Cadascun dels tres composts isòmers consistents en un anell de piridina en el qual un dels àtoms d’hidrogen es troba substituït per un radical metil.
Són líquids incolors, solubles en alcohol i aigua, que hom obté per destillació seca dels ossos i del carbó Són emprats com a dissolvents la β-picolina 3-metilpiridina és emprada en la preparació de l’àcid nicotínic i els seus derivats
resina alquídica
Química
Nom genèric de les resines polièster en la preparació de les quals, a més de poliols (principalment glicerol) i poliàcids o llurs anhídrids (principalment anhídrid ftàlic), intervenen també olis o àcids grassos.
Les resines alquídiques es preparen escalfant la mescla dels ingredients en atmosfera inerta, amb solvents o sense, fins a aconseguir —essencialment per esterificació i eventualment transesterificació— un pes molecular elevat i una baixa acidesa, però sense arribar, tanmateix, a la gelificació El detall dels mètodes varia segons els ingredients utilitzats i les propietats desitjades La presència de reactants de funcionalitat superior a dos permet d’obtenir estructures ramificades tridimensionals, d’una complexitat molt més gran que la dels polímers corrents Segons quina és la insaturació dels…
protoporfirina
Bioquímica
La més abundant de totes les porfirines, formada per una molècula de porfina substituïda per 4 grups metil, 2 grups vinil i 2 grups d’àcid propiònic.
N'hi ha 15 isòmers possibles, el més abundant dels quals és la protoporfirina IX Es troba a l’hemoglobina, a la mioglobina i a la majoria de citocroms Forma quelats amb ions metàllics ferro, magnesi, zinc, níquel, cobalt i coure El complex amb ferro II és anomenat protohem o simplement hem, i el format amb ferroIII, hemina o hematina
xilè
Química
Cadascun dels tres composts isòmers que ocorren en el quitrà de carbó, derivats formalment del benzè per substitució de dos dels seus àtoms d’hidrogen per grups metil.
Són líquids incolors d’olor característica, tòxics i inflamables, menys densos que l’aigua,amb la qual són immiscibles, però són miscibles amb els solvents orgànics Hom els obté per destillació fraccionada d’olis minerals lleugers o per reforming catalític del petroli, i en les mescles obtingudes predominen els isòmers meta i para , que hom separa per cristallització del darrer L’isòmer orto és emprat en la preparació de l’anhídrid ftàlic, i els isòmers meta i para són emprats en la preparació dels corresponents àcids mesoftàlic i tereftàlic Tots tenen també aplicació com a solvents,…
àcid metilarsònic
Química
Àcid dibàsic fort, obtingut a partir de l’arsenit de sodi i del iodur de metil, que es presenta en forma de cristalls monoclínics que es fonen a 161°C.
La sal disòdica és emprada com a herbicida, com a tònic i en el tractament de l’anèmia, la leucèmia i la psoriasi
anteiso-
Química
Prefix utilitzat a vegades en la designació d’àcids grassos, que indica la presència d’un metil en el tercer carboni comptat a partir del darrer de la cadena.
acetat de cel·lulosa
Química
Nom genèric dels èsters acètics de la cel·lulosa (i dels plàstics que en deriven), en els quals l’esterificació és incompleta i de grau variable.
La unitat reiterativa de la macromolècula de cellulosa conté 3 hidroxils, i el grau d’esterificació en els acetats comercials anomenats, de vegades, diacetats correspon a l’acetificació, en mitjana, de 2,3 a 2,6, és a dir, a 53-57% d’àcid acètic combinat Quan l’esterificació és total o gairebé total, l’èster és anomenat triacetat de cellulosa L’acetat de cellulosa sense plastificar es presenta en forma de floca, i les seves propietats depenen del grau d’acetilació com més alt, menors són la solubilitat i l’absorció d’aigua i de la llargada de les cadenes com més llargues, majors són la…