Resultats de la cerca

Capdavanter de l’anomenada microhistòria, que tracta de conciliar etnologia i història, fou professor d’història moderna i contemporània de la Universitat de Gènova i membre de la direcció de la revista Quaderni Storici Estudiós de la història cultural i del territori, encetà una recerca històrica renovadora, sobretot a partir del 1976, en què a Itàlia s’intensificaren les discussions sobre la construcció de la investigació, els criteris de prova i els mètodes estilístics Publicà diversos articles i llibres, entre els quals destaquen Introduzione alla storia moderna…

Doctor en filologia catalana 1992, és professor de literatura catalana moderna i de teoria de la literatura a la UB des del 1993 ha impartit cursos de literatura a la Freie Universität de Berlín 2002 i 2004 Ha publicat estudis sobre gèneres literaris d’arrel clàssica al Renaixement el diàleg i la comèdia i sobre Mencía de Mendoza, l’antologia Renaixement a la carta 1996, amb E Duran, la monografia El diàleg renaixentista Joan Lluís Vives, Cristòfor Despuig, Lluís del Milà, Antoni Agustí 1997, i el manual Literatura catalana moderna el Renaixement 2000, entre d’altres…

Des dels seus orígens se’n programaren tres sèries monografies, textos clàssics i repertoris biobibliogràfics La sèrie de repertoris biobibliogràfics ha realitzat una àmplia contribució a la bibliografia científica espanyola moderna i contemporània amb obres com la Bibliograhia Medica Hispanica , la Bibliographia Chemica i la Bibliographia Histórica de la Ciencia Moderna en España , entre d’altres En les sèries de monografies i textos clàssics s’ha publicat una àmplia collecció d’obres, principalment dedicades a la història de la medicina espanyola moderna…

Cursà els primers estudis al seminari de la Seu d’Urgell, on entrà en contacte amb la filosofia, però l ’ ambient de contrareforma el portà a abandonar el seminari Posteriorment es traslladà a Tolosa de Llenguadoc, on es llicencià en filosofia Després cursà estudis de teologia a l ’ Institut Catòlic de Tolosa El 1963, s ’ establí a Barcelona i impartí història de la filosofia antiga a la Universitat Autònoma de Barcelona Entre el 1968 i el 2004, hi exercí de professor d ’ història de la filosofia moderna i de filosofia de la religió Parallelament, a inicis de la dècada de 1980,…

Es llicencià en història el 1978 a la Universitat Autònoma de Barcelona, especialitat història moderna Doctorat el 1983 amb la tesi La crisis del Antiguo Régimen en Girona 1983, des del 1980 és professor en aquesta universitat, d’on des del 1997 és catedràtic Ha seguit diverses línies d’investigació, com la demografia històrica, a la qual dedicà nombrosos articles i llibres, com ara Aproximació al pensament demogràfic a Catalunya 1995 i La població catalana a l’època moderna 10 estudis 1996 Ha estudiat també la història social Guerra i vida pagesa a la Catalunya del…

L’estrofa i, eventualment, la tornada musicals s’adapten a les característiques ritmicomètriques de l’estrofa i la tornada textuals, respectivament Cada repetició musical pot suposar, però, algun canvi, per exemple en l’acompanyament o la tonalitat D’altra banda, la presència d’una tornada musical pot donar peu a algun desajustament entre text i música En concret, el darrer vers de l’estrofa textual pot coincidir amb l’inici de la tornada musical és el cas de l’anomenat "vers d’enllaç" del villancico , o l’alternança entre estrofa i tornades musicals pot no correspondre a l’alternança entre…

Es caracteritza especialment en el vocabulari i la morfologia pel fet de posseir els trets generals de les llengües balcàniques Es distingeix de les altres llengües eslaves, fonèticament, sobretot per l’existència de l’accent d’intensitat lliure i dels grups consonàntics šd i žd, i morfològicament per la pèrdua de la declinació i la bona conservació dels temps dels verbs Els trets generals del búlgar són compartits pel macedoni, llengua literària moderna basada en dialectes essencialment de tipus búlgar amb formes de transició vers el serbocroat El búlgar és escrit en alfabet…

Trajectòria acadèmica Deixeble de Joan Mercader i Riba , participà en els cursos que aquest organitzà al Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada en 1960-70, i cursà la carrera de Filosofia i Lletres Secció d’Història a la Universitat de Barcelona entre els anys 1969 i 1973 Es llicencià amb la tesina Evolució social i econòmica d’una família catalana de l’Antic Règim Els Padró d’Igualada 1642-1682 , dirigida per Emili Giralt i Raventós, el qual també dirigí la seva tesi doctoral  Els mecanismes del poder en els municipis catalans del segle XVIII , que llegí el 1980 Des de l’any 1974 exercí com a…

Hom els anomena també, a l’edat moderna, dons