Resultats de la cerca

Considerat com un dels iniciadors de la dermatologia moderna

L’església parroquial, moderna, conserva un retaule del s XVIII

És considerat, amb Georgius Agricola, precursor de la moderna mineralogia

És un element important en la moderna devoció al Sagrat Cor

Cursà els primers estudis al seminari de la Seu d’Urgell, on entrà en contacte amb la filosofia, però l ’ ambient de contrareforma el portà a abandonar el seminari Posteriorment es traslladà a Tolosa de Llenguadoc, on es llicencià en filosofia Després cursà estudis de teologia a l ’ Institut Catòlic de Tolosa El 1963, s ’ establí a Barcelona i impartí història de la filosofia antiga a la Universitat Autònoma de Barcelona Entre el 1968 i el 2004, hi exercí de professor d ’ història de la filosofia moderna i de filosofia de la religió Parallelament, a inicis de la dècada de 1980,…

Es llicencià en història el 1978 a la Universitat Autònoma de Barcelona, especialitat història moderna Doctorat el 1983 amb la tesi La crisis del Antiguo Régimen en Girona 1983, des del 1980 és professor en aquesta universitat, d’on des del 1997 és catedràtic Ha seguit diverses línies d’investigació, com la demografia històrica, a la qual dedicà nombrosos articles i llibres, com ara Aproximació al pensament demogràfic a Catalunya 1995 i La població catalana a l’època moderna 10 estudis 1996 Ha estudiat també la història social Guerra i vida pagesa a la Catalunya del…

Des dels seus orígens se’n programaren tres sèries monografies, textos clàssics i repertoris biobibliogràfics La sèrie de repertoris biobibliogràfics ha realitzat una àmplia contribució a la bibliografia científica espanyola moderna i contemporània amb obres com la Bibliograhia Medica Hispanica , la Bibliographia Chemica i la Bibliographia Histórica de la Ciencia Moderna en España , entre d’altres En les sèries de monografies i textos clàssics s’ha publicat una àmplia collecció d’obres, principalment dedicades a la història de la medicina espanyola moderna…

Es caracteritza especialment en el vocabulari i la morfologia pel fet de posseir els trets generals de les llengües balcàniques Es distingeix de les altres llengües eslaves, fonèticament, sobretot per l’existència de l’accent d’intensitat lliure i dels grups consonàntics šd i žd, i morfològicament per la pèrdua de la declinació i la bona conservació dels temps dels verbs Els trets generals del búlgar són compartits pel macedoni, llengua literària moderna basada en dialectes essencialment de tipus búlgar amb formes de transició vers el serbocroat El búlgar és escrit en alfabet…

L’estrofa i, eventualment, la tornada musicals s’adapten a les característiques ritmicomètriques de l’estrofa i la tornada textuals, respectivament Cada repetició musical pot suposar, però, algun canvi, per exemple en l’acompanyament o la tonalitat D’altra banda, la presència d’una tornada musical pot donar peu a algun desajustament entre text i música En concret, el darrer vers de l’estrofa textual pot coincidir amb l’inici de la tornada musical és el cas de l’anomenat "vers d’enllaç" del villancico , o l’alternança entre estrofa i tornades musicals pot no correspondre a l’alternança entre…

Pompeia fou fundada pels oscs i sotmesa a les influències grega i etrusca al llarg dels segles VI i V aC Ocupada pels samnites vers el 425 aC, rebutjà un atac de la flota romana ~310 aC, però a partir del 290 aC s’alià amb Roma Poc després del setge de Sulla 91 aC fou elevada a colònia sota la denominació de Colonia Veneria Cornelia Pompeianorum La ciutat, que arribà a comptar uns 25000 habitants, servia de port a les poblacions de l’interior i, des del final de la República, era lloc d’estiueig per als romans opulents Ciceró hi tenia una villa L’amfiteatre de Pompeia Wendy CC BY…