Resultats de la cerca
Es mostren 1568 resultats
Ferdinand von Mannlicher
Història
Militar
Dissenyador d’armes portàtils austríac, especialment de fusells militars i de pistoles automàtiques, la majoria de les quals eren fabricades per la factoria Steyr.
Deixà més de 150 dissenys d’armes de repetició, semiautomàtiques i automàtiques, prop d’una tercera part de les quals assoliren una gran difusió com a armes de reglament de molts dels exèrcits moderns de la fi del s XIX i del primer terç del s XX Encara conserva un gran prestigi el rifle de caça, amb mecanisme de forrellat, que és fabricat amb la marca Mannlicher Moltes armes automàtiques de la més moderna concepció es basen en mecanismes inventats per ell que no havien pogut ésser posats a la pràctica per dificultats tècniques de fabricació
Louis Armstrong
Música
Trompeta i cantant de jazz, anomenat també Satchmo.
D’infant i vivint en la misèria, començà a cantar amb alguns companys en locals públics El 1917 entrà a l’orquestra de Kid Ory, i des d’aleshores continuà per un camí d’èxits progressius, integrat en conjunts de King Oliver i Fletcher Henderson, fins que el 1925 fundà el seu propi grup, el mític Hot Five Durant els anys trenta fou el precursor del pas de l’estil polifònic del tradicional “New Orleans” a la preponderància del solista, pròpia dels corrents moderns del jazz Enregistrà més d’un centenar de discs i participà en una quinzena de pellícules
Eugénio de Andrade
Literatura
Poeta portuguès.
Sorgit amb el neorealisme, no es deixà atreure per les preocupacions socials, com tampoc no seguí l’aventura surrealista, i preferí un camí més tradicional amb alguns trets típicament moderns El seu tema central és l’amor De la seva abundant obra, cal destacar Adolescente 1942, Os amantes sem dinheiro 1950, As palavras interditas 1951, Coração do dia 1958, Obscuro domínio 1971, O peso da sombra 1982, O Sal da Lingua 1995, Alentejo 1998, Os Lugares do Lume 1998 i Os Sulcos sa Sede 2001 Traduí García Lorca i Safo al portuguès L’any 2001 fou guardonat amb el premi Camões
Felip Jacint Sala
Literatura catalana
Escriptor.
Es dedicà al comerç Publicà el seu primer poema castellà a El Imparcial i després nombroses faules morals per a la lectura escolar en llengua castellana, en periòdics com el Monitor de Primera Enseñanza i en diversos volums Fábulas religiosas y morales , 1865 Nuevas fábulas , 1886, i en llengua catalana a La Renaixença , al Primer llibret de faules , 1888, al Llibret de faules , 1892, i, amb algunes d’inèdites, pòstumament, a Lectura Popular , 1915 Un poema polimètric, de tipus sentimental, “La pastoreta”, li fou inclòs a Los trobadors moderns 1859 Fou mantenidor dels Jocs…
,
Joan Melcion i Tenas
Literatura catalana
Assagista.
Ha estat un gran divulgador de l’obra de Pere Calders, mitjançant l’edició d’ Invasió subtil i altres contes 1978, l’assaig Cròniques de la veritat oculta, de Pere Calders 1986, l’estudi introductori a Aquí descansa Nevares 1997 i molts articles, conferències i ponències sobre aquest autor, així com el comissionat de l’exposició “Calders Els miralls de la ficció” amb J Castellanos, 2000-01 Fou coordinador i coautor del curs multimèdia de català Digui, digui , de força difusió 1992 Fou director del Servei d’Idiomes Moderns de la Universitat Autònoma de Barcelona UAB
vagó

Vagó
© Fototeca.cat-Corel
Transports
Vehicle per al transport de passatgers i d’equipatges o de mercaderies per via fèrria.
Els vagons destinats al transport de passatgers, anomenats preferentment cotxes , solen ésser actualment de construcció metàllica i de formes aerodinàmiques, especialment importants, en els trens ràpids, en la unió d’uns vagons amb els altres El cotxes moderns, que solen pesar entre 35 i 50t, consten d’una caixa, de costellam semblant al d’una embarcació revestit interiorment i exteriorment amb una xapa metàllica, solidària amb un bastiment muntat sobre bogis, en el qual són fixats també els dispositius de frenada, de la calefacció i del condicionament de l’aire, les bateries d’…
humanisme
Filosofia
Història
Literatura
Corrent de pensament que col·loca l’home com a centre del seu interès.
En aquest sentit, invoca, com a antecedent més llunyà, la figura del sofista grec Protàgores i pot ésser, històricament, que prescindeix de la idea de divinitat d’un Déu o de diversos, adés negant la seva existència ateisme, adés qüestionant la possibilitat del seu coneixement, que és el que feia Protàgores agnosticisme Hi ha, però, diversos pensadors, antics i moderns, que, recolzant en el contingut humà de certs mites, rituals, doctrines o fets religiosos, han fonamentat un humanisme, de llarga tradició a la cultura occidental, que no exclou l’existència de la divinitat ni de les seves…
llengües sud-aràbigues
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de llengües que constitueixen el subgrup meridional perifèric del grup de llengües semítiques de la família afroasiàtica.
Comprèn els parlars semítics, antics i moderns, d’Etiòpia llengües etiòpiques, i diverses llengües de la costa meridional d’Aràbia El sud-aràbic meridional o peninsular antic és conegut gràcies a un gran nombre d’inscripcions epigràfiques i inclou dos dialectes el sabeu i el mineu, dels segles VIII-VII aC fins al segle II dC L’alfabet d’aquestes inscripcions sembla ésser derivat d’un alfabet protofenici El sud-aràbic peninsular actual és representat per diverses llengües de la costa índica d’Aràbia, parlades per petits nuclis de pescadors o de tribus nòmades mahri, xakhri,…
Museu Arqueològic i d’Història d’Elx

Aspecte exterior del Museu Arqueològic i d’Història d’Elx
© Ajuntament d’Elx
Museu
Museologia
Centre museístic inaugurat el 2006 al palau d’Altamira, també conegut com l’alcàsser de la Senyoria, a Elx (Baix Vinalopó).
Concentra part del patrimoni prehistòric i històric de la ciutat, amb importants colleccions neolítiques, iberes, romanes, visigodes i musulmanes Equipat amb moderns sistemes audiovisuals i interactius, exposa prop d’un miler d’objectes del patrimoni illicità Fou creat a partir d’una profunda transformació de l’antic Museu Arqueològic Municipal, que durant més de quaranta anys s’havia dedicat a promoure la conservació, la investigació i la difusió de l’arqueologia de la zona La inauguració del museu comportà el retorn temporal de la Dama d’Elx , l’obra més important de la cultura…
baioneta
baioneta colzada muntada
© Fototeca.cat
Militar
Arma blanca especialment concebuda per a ésser ajustada a l’extrem del canó d’un fusell o d’una altra arma de foc, per tal de poder-la emprar en la lluita cos a cos.
Rep el seu nom de Baiona, centre de fabricació d’aquesta arma a partir del 1640 L’any 1691 Vauban generalitzà la baioneta colzada, inventada per l’anglès Mackai, que hom fixava al canó per la seva part exterior i permetia de disparar sense desarmar-la D’aleshores ençà la baioneta substituí la pica en els exèrcits Carles II de Castella la imposà en el cos de granaders 1685 A partir del s XIX prengué formes i llargades diverses, segons el fusell emprat de fulla llisa o corba, de secció triangular, etc Actualment la seva utilització va minvant en els exèrcits, però els moderns…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina