Resultats de la cerca
Es mostren 709 resultats
William de Wiveleslie Abney
Astronomia
Fotografia
Fotògraf, químic i astrònom anglès.
És un dels fundadors de la fotografia moderna S'interessà en la mesura fotomètrica a la de les imatges i en la química dels reveladors Preparà emulsions de gelatina ràpides, i material sensible al vermell i a l’infraroig, amb els quals féu espectroscòpia de molècules orgàniques 1882 i fotografies de l’espectre solar 1887 Introduí la hidroquinona com a revelador
Arne Tiselius
Bioquímica
Bioquímic suec.
Creà el mètode de l’electroforesi, que permet de determinar l’espectre proteic d’un líquid, gràcies a la diferent velocitat de les molècules proteiques sotmeses a un camp elèctric Amb l’ajut d’aquest mètode descobrí que els anticossos són continguts principalment a la fracció gamma de les globulines del sèrum Rebé el premi Nobel de química l’any 1948
Els àcids nucleics
Genètica
Els àcids nucleics són unes substàncies de diversos tipus encarregades d’emmagatzemar la informació genètica, i de desxifrar-la, segons correspongui a cada cas, per tal de dirigir el funcionament cellular i el de l’organisme en conjunt Aquestes substàncies, la composició química de les quals correspon als àcids, es qualifiquen d’àcids nucleics perquè és al nucli de la cèllula on se centra l’activitat que desenvolupen hi ha un tipus d’àcid nucleic que emmagatzema la informació genètica al nucli cellular, i d’altres que s’encarreguen de recollir aquesta informació al mateix nucli, passen…
Metabolisme dels glúcids
El monosacàrid més important per al metabolisme és la glucosa, ja que, d’una banda, és el que ingressa en majors proporcions a l’organisme després de la digestió dels aliments i, d’altra banda, gairebé la totalitat de fructosa i de galactosa absorbides a la circulació sanguínia és ràpidament convertida en glucosa a l’interior de les cèllules hepàtiques, abans de sofrir posteriors transformacions La glucosa absorbida després de la digestió dels aliments pot ésser aprofitada directament per les cèllules dels diferents teixits per tal d’obtenir-ne energia, o bé pot ésser utilitzada per l’…
polimixina
Farmàcia
Química
Nom de diferents antibiòtics polipeptídics naturals, aïllats del Bacillus polymyxa a partir de l’any 1947.
Tenen un pes molecular al voltant de 1 200 i contenen un macrocicle format per set molècules d’aminoàcid Tenen caràcter bàsic, són solubles en l’aigua i formen hidroclorurs solubles en aigua i metanol La més emprada i la menys tòxica és la polimixina-B, activa contra els bacteris gramnegatius, especialment els dels gèneres Shigella i Pseudomonas La polimixina E és anomenada colistina
segona llei de Stokes
Física
Llei sobre l’emissió de llum de les substàncies fluorescents, enunciada per Stokes el 1853, que diu que la freqüència de la radiació emesa per una substància fluorescent és igual a la que l’ha excitada o més petita.
És una conseqüència del principi de conservació de l’energia En algunes substàncies hi ha molècules que tenen nivells de vibració tan baixos, que es conserven fins que la incidència d’una radiació exterior les excita llavors emeten tota l’energia acumulada i donen lloc a una radiació de freqüència superior a la incident, aparentant una violació d’aquesta llei de Stokes efecte Raman
equació de Sackur-Tetrode
Física
Equació que permet el càlcul de l’entropia total de translació d’un gas monoatòmic a partir de la massa molecular, la temperatura i la pressió.
L’equació és expressada per S t = R ln 2π mkT 3 / 2 / h 3 V + 5/2 on S t és l’entropia molar total, N el nombre de molècules del gas, V el volum del receptacle del gas i m la massa de cada molècula L’entropia translacional d’un gas a temperatura normal és la contribució més important a l’entropia total del gas
sulfat de magnesi
Química
Cristalls o pólvores eflorescents, d’un tast amargant i refrescant, obtinguts per tractament del carbonat de magnesi amb àcid sulfúric.
N'hi ha a l’aigua de mar i en moltes aigües minerals purgants En la forma heptahidratada constitueix l' epsomita Amb els sulfats alcalins i el sulfat amònic forma sulfats dobles que cristallitzen amb sis molècules d’aigua M I 2 MgSO 4 2 6H 2 O És emprat en la fabricació d’aïllants tèrmics i, en medicina, com a colagog i catàrtic
equació de Beattie-Bridgman
Física
Equació que relaciona la pressió, el volum i la temperatura d’un gas real, vàlida dins un ampli interval de valors d’aquestes variables.
En la seva deducció, hom té en compte la interacció entre les molècules del gas S'escriu , essent A = A 0 1— a/v , B = B 0 1— b/v , ε = c/vT 3 , on p és la pressió, T la temperatura, v el volum, R la constant dels gasos, i A 0 , a , B 0 , b i c , constants típiques de cada gas
ADN no codificant
Bioquímica
Seqüència de nucleòtids de l’ADN que no codifica cap seqüència proteica.
Un percentatge elevat del genoma dels organismes eucariotes és format per ADN no codificant Una fracció significativa està implicada en la regulació de les seqüències codificants, i constitueix els promotors i els intensificadors També conté informació per a la síntesi de molècules d’ARNmi, amb funció reguladora, gens saltadors i introns, i inclou relíquies evolutives com ara pseudogens i restes de seqüències víriques integrades
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina