Resultats de la cerca
Es mostren 2770 resultats
colina
Farmàcia
Química
Constituent bàsic de la lecitina i component essencial de molts fosfàtids.
Es troba en llegums i altres productes vegetals, a la bilis i el fetge de bastants animals i al rovell d’ou Dins l’organisme actua com a agent de transmetilació el seu derivat, l’acetilcolina, té molta importància fisiològica Les seves sals són administrades en casos d’insuficiències i trastorns hepàtics
Mikhail Petrovič Arcybašev
Literatura
Escriptor ucraïnès en llengua russa.
Un dels màxims representants de la literatura decadent, tractà temes escabrosos assenyaladament a la novella Sanin 1907, que tingué molta difusió a Europa, i en la qual creà una atmosfera de perversió i nihilisme cínic El 1917 emigrà a Varsòvia, on, amb Filosofov, dirigí la revista contrarevolucionària Za svobodu ‘Per la llibertat’
Sant Puvim

Vista de l'església de Sant Puvim
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble disseminat del municipi de Veciana (Anoia), situat al peu de la carretera dels Prats de Rei a Igualada per Copons.
Existia ja el 1113, i molta part del seu terme fou donada a Sant Cugat del Vallès L’església, del segle XV al XIX, fou sufragània de la dels Prats de Rei, amb 6 cases el 1686 Ara és sufragània de la de Sant Salvador de Miralles Resta l’edifici romànic, amb modificacions posteriors
William Dobson
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor retratista i gravador anglès.
Fou influït per la pintura veneciana Tizià i per Van Dyck, que el protegí i a qui succeí com a pintor de cambra de Carles I d’Anglaterra Acompanyà la cort a Oxford 1642-46, on obtingué molta anomenada com a retratista de la noblesa retrats del príncep de Galles, d’Endymion Porter, etc
Catalunya
Publicacions periòdiques
Revista cultural i política, publicada en català a Buenos Aires.
Aparegué el 1930 amb caràcter mensual, i fou dirigida, successivament, per Lluís Macaya 1930-33, Ramon Canals 1934 - gener del 1936 i Ramon Girona 1936-46 El 1947 la dirigí Joan Merli, i donà molta importància a la illustració Suspesa temporalment, reaparegué el 1953, sota la direcció de Joan Rocamora, i perdurà fins el 1964
Feng Xuefeng
Literatura xinesa
Poeta xinès.
Fill de camperols molt pobres, aconseguí, però, d’estudiar, i el 1921 començà a escriure poesia en vers lliure que ràpidament assolí molta popularitat Fou l’únic escriptor que féu tota la Llarga Marxa Acusat de “dretà” 1957, fou expulsat del partit juntament amb Ding Ling, Ai Qin i altres Fou rehabilitat pòstumament 1979
Eutiques
Cristianisme
Monjo grec.
Fou arximandrita d’un monestir prop de Constantinoble i tingué molta influència a la cort imperial Cirillià extremista, fou el capdavanter del monofisisme Condemnat per un sínode de Constantinoble 428, fou rehabilitat pel concili conegut com a lladronici d’Efes 449, organitzat pels seus partidaris, i fou condemnat definitivament pel concili de Calcedònia 451
Ramon Padró i Pijoan
Escultura
Escultor.
Alumne de la Llotja de Barcelona El 1848 s’establí a Barcelona Deixeble i collaborador de Damià Campeny, féu una bona part de l’escultura decorativa dels Porxos d’En Xifré Membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, produí molta escultura de caràcter allegòric aplicada a l’arquitectura i imatgeria religiosa
Philip Van Wilder
Música
Llaütista i compositor flamenc, actiu a Anglaterra.
Cap al 1520 entrà al servei d’Enric VIII, de qui arribà a ser molt aviat un dels músics preferits El 1528 era llaütista del King’s Musicke i sovint era cridat a actuar a la cambra privada reial fins i tot fou inclòs en el selecte grup de cortesans i servents que acompanyaven el monarca en tot moment Amb el temps es convertí en el director de música privada del rei, i a partir del 1537 es dedicà a ensenyar a tocar el llaüt a la seva filla, la princesa Maria Es mantingué al servei de la casa reial anglesa amb Eduard VI, el qual, quan tenia nou anys, havia rebut algunes classes de llaüt de Van…
Sant Miquel dels Barretons

Sant Miquel dels Barretons
Rafel Miro (CC BY-NC-ND 2.0)
Ermita
Ermita del municipi de Viladrau (Osona), que corona un roquissar, en un contrafort del Matagalls, sobre el santuari de Sant Segimon del Montseny.
Fou erigida vers el 1550 per un ermità de Sant Segimon anomenat Miquel, procedent de Borgonya Era lloc de molta devoció El nom li prové d’uns petits barrets de palla que es guardaven a la capella i que, segons que era fama, guarien el mal de cap Es manté sencera, però sense culte des del 1936
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina