Resultats de la cerca

Fou deixeble, a Barcelona, d’Aureli Tolosa Participà en les Exposicions de Belles Arts de Barcelona dels anys 1920, 1921 i 1923 Residí uns dos anys a Perpinyà, on portà, amb el seu classicisme clar, un cert ressò del Noucentisme Exposà després a París, i de tornada fou cap de decoració d’Orphea Films Molt vinculat a Gràcia, hi exposà sovint Feu, després de la guerra, nombroses decoracions murals a Barcelona, Tarragona, Canet de Mar, Lleida, Manresa, Sant Vicenç dels Horts, etc, i també a poblacions d’Aragó i Navarra Conreà també l’aquarella, la imatgeria i un tipus de pintura…

D’origen alemany, estigué actiu a València en 1390-1410 Sobre ell i Pere Nicolau s’assenta tota l’estructura de l’estil internacional valencià de línia flamenca Cal advertir, d’una banda, que el seu origen alemany no té res a veure amb l’expressionisme germànic, que és posterior, i, d’altra banda, que la temàtica de les obres perdudes indica relació directa amb el món flamenc i coneixement de la plàstica toscana L’única obra documentada que en resta, la taula de Sant Tomàs apòstol Museu de la Seu de València, tot i que és insuficient per a jutjar tota l’obra d’un pintor i malgrat haver estat…

Nucli industrial indústria metallúrgica, química, alimentària i de maquinària agrícola Entre els edificis importants es destaquen l’ajuntament, gòtic florit s XV, el palau de justícia s XVIII, i les esglésies de Saint-Pierre s XVI-XVIII, amb un campanar gòtic, i Saint-Jacques s XVIII, amb pintures murals El monestir de Saint-Edmond s XVII, propietat d’una comunitat anglesa i destinat a panteó dels Stuart, fou un important centre cultural als s XVII i XVIII És l’antiga Castrum Duacense , que es convertí aviat en centre de la indústria de draps flamenca El 1477 passà al poder dels…

És situat en un coster damunt la vall del Rigard, al vessant meridional de la serra de Gorrablanca, la qual culmina al puig de Dòrria 2539 m alt, que constitueix el termenal dels municipis de Vallsabonera Alta Cerdanya i Toses i Queralbs Ripollès, a la frontera francoespanyola La parròquia Sant Víctor datada probablement de forma errònia el 839, fou consagrada el 903 El 1997 hi foren descobertes unes importants pintures murals romàniques, del segle XII té com a sufragània la de Fornells De l’antic castell de Dòrria , esmentat el 1301, resta el nom d’una partida camp del Castell…

Conegut per Planasdurà Considerat un dels pioners de la pintura informal abans de l’abstracció Exposà per primer cop a les Galeries Alfa de Barcelona 1943 amb una obra d’accents expressionistes, si bé més tard es definí com un pintor geomètric de forta intensitat cromàtica Treballà amb formes poligonals de colors plans, delimitades per rectes negres de gruixos considerables Menys rígid que Mondrian i més suau que els cinètics, el seu art té una clara dimensió espacial que proporciona un cert sentit de profunditat a les formes planes que empra Fou membre del grup Lais del Cercle…

Estudià a l'Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona i a Madrid, on admirà Ribera, Zurbarán i Zuloaga Amplià estudis a París Exposà figures i paisatges a Barcelona 1973 Inicialment se centrà sovint en temes de barraques, els encants, etc, amb un estil d’arrel expressionista Posteriorment exposà paisatges d’Europa i de Barcelona, més estructurats i amb una certa influència de Van Gogh en la pinzellada Exposà també a Mataró, París, Estocolm, Chicago, Sabadell, Tel Aviv, Alacant, Sant Feliu de Guíxols, Reus, Madrid, Viena, Andorra, Vic, Olot, Sitges, etc Té diversos murals…

Deixeble de Manuel Ferran i de l’escola de Llotja de Barcelona, fou pensionat a Roma per la diputació Féu la decoració escultòrica ornamental de l’edifici de la Universitat de Barcelona Residí a París aproximadament des del 1869, on durant el setge del 1871 s’orientà cap a la pintura, i a Londres, on s’establí definitivament 1877 i féu decoracions murals de gust pompier a grans hotels Continental, Metropole, Great Central, teatres Empire, Trocadero, Adelph, esglésies Brompton, Oratory i palaus Rothschild, Somerset A Barcelona pintà al fresc la volta del creuer de l’església de la…

Començà a la seva vila natal —adscrit a l’avantguarda surrealista amb el grup que editava la revista Hèlix —, on efectuà la seva primera exposició el 1929 La influència de Joaquim Mir, de qui fou deixeble, el convertí en paisatgista, de primer dins una tendència puntillista que evolucionà cap a una tipificació corotiana a base de celatges i grisos Feu decoracions murals de tipus religiós, com els frescs de la parròquia de Ribes de Freser 1958-61 o els tremps de Santa Maria del Mar de Salou 1955-71 Director de l’Escola Massana 1956-1976, hi creà les seccions de disseny d’estampats…

Els antecedents L’existència d’una primera fase d’ornamentació pictòrica dels murs de la Seu Vella, feta al llarg del segle XIII i conservada només en una petita part, a la capella de Sant Tomàs, devia condicionar les successives intervencions a la catedral L’antiguitat i l’abast d’aquestes primeres intervencions pictòriques justifica que es demorés fins a les primeres dècades del segle XIV la realització de nous murals, fets quan els del segle anterior devien començar a semblar superats En tot cas, resulta difícil establir la seqüència exacta dels murals catedralicis des de la primera meitat…

La seva església de Sant Martí, esmentada ja el 844 com a dependència de Santa Maria d’Arles, preromànica, té una sola nau coberta en volta de ferradura sobre dos arcs torals La capçalera, rectangular, és més estreta Els arcs es caracteritzen pel ressalt dels peus drets Són notables les restes de les pintures murals que es conserven a les parets i a la volta de la capçalera, d’un gran vigor expressiu i vivacitat i riquesa de colors, probablement obra del segle XII Hom designa popularment la capella amb el nom de la Maüt , fet que ha estat relacionat amb el possible patrocini de Mafalda o…