Resultats de la cerca

Es formà musicalment a Madrid, on estudià al conservatori i fou alumne de violí de J Monasterio Esdevingué primer violí a la Sociedad de Conciertos de Madrid, lloc que ocupà durant poc temps, ja que guanyà la plaça de professor de violí i viola al Conservatori de Música de València Dirigí l’anomenada Orquestra Goñi, formada per nombrosos estudiants de música de València, que fou activa des dels primers anys de la dècada del 1890, tot presentant obres de WA Mozart o L van Beethoven Home molt actiu, pertanyé també a la Societat Valenciana de Quartets, entitat que volia divulgar el…

Es formà musicalment a l’Escolania de la Mercè de Barcelona, en una època en què aquesta era considerada un dels millors centres de formació musical de Catalunya El 1830 ingressà com a músic d’un regiment militar d’artilleria a Barcelona En crear-se el Liceo Filodramático de Montesión se li encomanà la direcció de l’orquestra La seva tasca en aquesta formació es qualificà de molt bona en la premsa de l’època, i sabé conjuntar una orquestra en què hi havia des de músics afeccionats fins a bons i experimentats instrumentistes També exercí la docència al Liceo Filarmónico Barcelonés…

Estudià medicina a la Universitat de Iowa, i posteriorment es formà musicalment a Nova York i a Alemanya Després d’haver guanyat diversos premis a Munic i Moscou, el 1966 fou contractat per a participar en l’estrena de The Visitation , de G Schuller, a Hamburg El 1976 debutà al Metropolitan de Nova York, i un any després ho feu a la Scala de Milà Identificat en els papers wagnerians i especialment en els d’Holandès i Wotan, ha estat un assidu del Festival de Bayreuth des del 1978 Ha interpretat també papers d’òperes italianes com Don Joan, Escamillo o Zaccaria, a més de Felip II…

Es formà musicalment a Essen, i el 1967 debutà al Jove Festival de Bayreuth amb Les fades , de R Wagner Entre el 1970 i el 1973 formà part del cor del citat teatre i també ingressà a l’Òpera de Dortmund, on romangué del 1971 al 1977 Posteriorment tornà a Bayreuth, i durant el període 1977-86 hi interpretà els papers titulars de Sigfrid, Parsifal i Tristany, i el de Loge L’or del Rin El 1981 debutà com a Sigfrid al Metropolitan de Nova York, i successivament es presentà als teatres d’òpera de Zúric, Barcelona, Torí, Varsòvia i Chicago Malgrat haver-se dedicat especialment a Wagner, el seu…

Es formà musicalment a Zuric i a Viena, i tingué Clemens Krauss entre els seus mestres El 1944 debutà al Teatre de Sankt Gallen, i al cap de dos anys esdevingué el titular de la seva orquestra, càrrec en el qual romangué fins que començà la seva relació amb l’Òpera de Basilea, primer com a director titular 1950-56 i després com a director musical 1956-62 Destacat intèrpret wagnerià, entre el 1969 i el 1974 freqüentà el podi del Festival de Bayreuth El 1965 es traslladà a Estocolm, on, fins el 1972, dirigí a l’Òpera Reial Aquest darrer any obtingué el càrrec de director general de…

Vida Es formà musicalment a Barcelona amb Enric Morera, i estudià també amb Déodat de Séverac, amb qui creà el Cor Català de Perpinyà Després de diverses activitats en terres occitanes, tornà a Barcelona, on la seva presència fou habitual en les sessions de l’Associació Obrera de Concerts Dirigí l’Orquestra Filharmònica de Barcelona, fundada per ell mateix el 1935 i que a partir del 1937 fou coneguda pel nom d’Orquestra Simfònica Catalana, amb la qual actuà fins el final de la Guerra Civil Espanyola La seva carrera política amb Esquerra Republicana de Catalunya el dugué a ser…

Estudià a Roma, on es formà musicalment l’Accademia di Santa Cecilia, i estudià humanitats a la universitat Debutà al Teatro Adriano de la mateixa ciutat el 1907 amb una producció de La Gioconda , d’A Ponchielli, que obtingué un gran èxit, i posteriorment fou contractat a Nàpols i a Torí Invitat per A Toscanini, obrí la temporada 1923-24 del Teatro alla Scala de Milà amb Salome , i el 1928 fundà a Florència la Stabile Orchestrale Fiorentina El 1933 començà la seva collaboració en el Maggio Musicale Fiorentino, que arribà a dirigir El mateix any fou invitat per B Walter per a…

Entre el 1902 i el 1910 estudià piano, violoncel i composició al Conservatori de Milà Després de la Primera Guerra Mundial mostrà un clar interès per l’òpera, i debutà a Montecarlo el 1918 amb L’enfant et les sortilèges de M Ravel Des d’aquest any i fins al 1929, en què fou convidat a dirigir el Teatro alla Scala de Milà, s’estigué al capdavant de l’Òpera de Montecarlo Parallelament a l’etapa milanesa treballà a Florència 1933 i Bayreuth 1939, on dirigí Tristany i Isolda Feu de director a les ciutats més importants d’Europa i dels EUA, musicalment parlant, com ara Roma, Londres…

Fou director habitual dels Promenade Concerts de Londres, promotor d’òpera i un dels grans especialistes en el repertori postromàntic Format musicalment al Royal College londinenc, del 1911 al 1914 treballà com a organista adjunt a la catedral de Peterborough L’any 1917 es feu càrrec de la plaça d’organista de l’església de Melton Mowbray, i el 1921 debutà, ja com a director d’orquestra, al Queen’s Hall Promenade Concerts de Londres, amb una obra pròpia L’any següent fundà l’Orquestra de Leicester, i ben aviat sovintejà la interpretació d’òperes i operetes a la British National…

Es formà musicalment al Conservatori de Frankfurt i, un cop acabats els estudis, començà a dirigir a les òperes de Friburg i Darmstadt, fins que el 1929 marxà a Praga, on treballà durant sis anys amb George Szell El 1935 fugí de la capital txeca davant la invasió alemanya i es traslladà a Suècia Cinc anys més tard s’establí als Estats Units, on, per mediació de Georges Szell, començà a dirigir a la Metropolitan Opera House de Nova York, institució de la qual fou conseller artístic entre el 1950 i el 1958 Sense trencar mai els seus lligams amb el Metropolitan, també actuà amb l’Orquestra…