Resultats de la cerca

Era l’avançada més septentrional del ducat de Neopàtria Passà a la família catalana dels Novelles per l’enllaç d’Ot de Novelles amb la germana i hereva de Stefanos Melissenos El darrer senyor català fou el seu net Missili de Novelles

Net de Charles-Pierre de Lamer Fou prefecte dels departaments de l’Alt Loira i dels Alts Pirineus 1881-84 Fou un dels fundadors de l’Association Polytechnique des Pyrénées Orientales, en la qual feu importants conferències de tema històric i literari

Net del naturalista Thomas H Huxley, fou, com ell, un defensor entusiasta de l’evolucionisme Professor de zoologia a Londres, fou nomenat primer director general de la UNESCO Escriví, entre moltes altres obres, Evolution, the Modern Synthesis 1942 i Evolution in Action 1952

Integrat en la generació de la postguerra, dirigí els films Sorok pervyj ‘El quaranta-un’, 1957, Balada o soldate ‘La balada del soldat’, 1959, Cistoye nebo ‘Cel net’, 1961 i Zili byli ctarik co ctarukhoj ‘Hi havia un vell i una vella’, 1964

Casà la seva filla amb Cambises I de Pèrsia, els quals tingueren un fill, Cir el Gran Problemes fronterers enfrontaren Astíages i el seu net, el qual el vencé successivament en dues batalles i uní el regne de Mèdia al de Pèrsia

El seu net Bernardino de Cárdenas y de Portugal en fou el tercer marquès Passà als Hurtado de Mendoza, marquesos de Cañete, als Lancaster, ducs d’Aveiro, als Ponce de León, ducs d’Arcos, als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira, i als Casanova

Es casà amb Hug Roger II de Pallars, el qual, en morir 1416, li deixà les valls de Cardós, Espot i Berrós, i Llavorsí i Escaló El 1432 el seu net, Arnau Roger IV de Pallars, intentà d’apoderar-se de les seves rendes

La grandesa d’Espanya fou atorgada al seu net, Antoni-Enric de Salaverd i Verdes-Montenegro Rodríguez de la Roca i Tàrrega, afegint a la denominació la de Sistallo marquesat de Benimeixís de Sistallo El títol passà als de Pedro, i després als Iturralde

Autodidacte, escriví primer en castellà, i més tard féu conèixer en català La presó sense reixes 1954, Camí d’esperança 1957 i A reveure, papà 1958 És fill de l’escultor Faust Baratta i Oliver i nét del també escultor Faust Baratta i Rossi

Cardenal i arquebisbe de Sevilla 1799 i de Toledo 1800 Net de Felip V pel seu pare l’infant Lluís Presidí la regència els últims temps de les Corts de Cadis Presidí també la junta provisional que es formà al començament del Trienni Liberal