Resultats de la cerca

Ha conreat principalment la literatura adreçada al públic infantil, amb obres com El llop i la cogullada 1988, Contes de Riu-rau 1988, L’engruna de cristall 1992, premi Carmesina 1991, El talismà del temps 1994, premi Samaruc 1995, Collidors de neu 1995, premi Mediterráneo 1994, Tres titelles embruixades 2000, Els ulls de la Nereida 2000, Una llar en el món 2001 i La llegenda de les aus daurades 2001, entre d’altres Ha participat en diverses publicacions periòdiques i publicà una narració en el volum collectiu Nou narradors de la Marina Alta 1990

Començà treballant a Mundo Deportivo 1972-82 i, posteriorment, passà a La Vanguardia 1982-2008 Especialitzat en olimpisme, fou enviat especial en tots els Jocs Olímpics d’estiu i d’hivern des d’Innsbruck 1976 fins a Sydney 2000, excepte en els Jocs Olímpics d’Hivern de Lillehammer 1994 Tingué un paper destacat en la narració dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 També collaborà puntualment en la revista del COI, Temps de Joc , i Barcelona Olímpica El 2003 li fou concedida la Ploma d’Or de l’Associació Catalana de Dirigents Esportius

El 1934 emigrà a l’Amèrica del Sud Estilísticament, la seva obra és de tipus expressionista, tot i que la temàtica fou sovint de caràcter social i revolucionari Conreà sobretot la poesia Der Wald , ‘El bosc’, 1911 Balladen , 1917 Das Terzett der Sterne , ‘El tercet dels estels’, 1920, la novella Peregrins Heimkehr , ‘El retorn del pelegrí’, 1925, entre d’altres, la narració Das Grab der Welt , ‘La tomba del món’, 1919 Das Schloss der Brüder Zanowsky , ‘El castell dels germans Zanowsky’, 1933, etc i el teatre Erde , ‘Terra’, 1925 Traduí obres de Villon, Verhaeren i Rimbaud,…

Des del segle XV existí una literatura de transmissió oral sobre termes heroicopopulars, nascuts de les emigracions de l’època, dins la qual destaquen les balades dels herois Nōdbandag i Mīr Čākar i la balada epicolírica dels amants Dõstē i ŠSimrē En la segona meitat del segle XVII destacà en poesia Ğā Darrak, però fou la narració, sobretot de tema religiós, el gènere que adquirí més importància destaca el relat mi'rāǧ, sobre l’ascensió de Mahoma al cel Actualment hom continua conreant la literatura balutxi, sobretot amb poemes didacticoreligiosos, imitats generalment de la…

Es féu conèixer amb un recull de poemes, Les pleureuses 1895, i algunes novelles, com L’enfer 1908, però la seva consagració tingué lloc després de la Primera Guerra Mundial, amb Le Feu 1916, novella antimilitarista que provocà una polèmica sorollosa i que guanyà el premi Goncourt de l’any 1917 Partidari del leninisme, anà a viure a Rússia, on féu assaig, com Paroles d’un combattant 1921, Le couteau entre les dents 1922, etc, novella, com Clarté 1919, i narració, com Quelques coins du coeur 1922, Les Judas de Jésus 1927, biografies de Lenin 1934 i de Stalin 1935, etc

Filla illegítima d’Alfons VII de Castella i de la dama asturiana Gontrodo Pérez El 24 de juny de 1144 es casà a Lleó amb el rei Garcia VI de Pamplona, de qui fou segona muller, el qual li donà en dot les viles d’Artajona, Cebror i Larraga, les quals, el 1153, passaren al seu germà Sanç III de Castella Un cop vídua, es retirà a Astúries, on morí A la crònica d’Alfons VII hi ha una narració molt detallada de les festes cortesanes que hi hagué a Lleó amb motiu del seu casament

Fill d’immigrants extremenys, visqué a Figueres, on s’inicià en el periodisme El 1970 s’installà a Girona, on participà en l’equip de Presència , i escriví en diverses publicacions catalanes Fou coautor, amb NJ Aragó, de Girona grisa i negra 1972 i un dels fundadors de Punt Diari , on escrivia una columna a l’última pàgina, que fou recollida en un llibre d’homenatges pòstum, Quiosc Membre del PSC, fou regidor de Girona, diputat provincial i president del Consell Municipal de Sarrià de Ter El 1981 fou creat, a Girona, el premi de narració breu que duu el seu nom

Després d’un primer èxit com a dramaturg — Pierrot héritier , 1865— es dedicà plenament a escriure Membre del felibritge parisenc, rebé clares influències d’Aubanel i, sobretot, de Mistral A causa de les fonts en les quals s’inspirava —els records de Provença—, idèntiques a les de Daudet, el crític P Baussac pogué suposar la collaboració d’Arène a les Lettres de mon moulin Cal remarcar la seva narració Jean des Figues 1868 i la novella Le chèvre d’or 1884, considerada com la seva millor obra Escriví poemes en provençal, alguns publicats en el recull dels felibres de París Li…

Profundament marcat per la Primera Guerra Mundial i sionista convençut, anà a Palestina 1933, d’on tornà el 1948 La seva obra narrativa tracta dels esdeveniments entre les dues guerres mundials Cal esmentar-ne un cicle de set novelles, de les quals es destaquen Der Streit um den Sergeanten Grischa ‘La disputa entorn del sergent Grischa’, 1927, Junge Frau von 1914 ‘Una jove del 1914’, 1931 i Erziehung von Verdun ‘Educació de Verdun’, 1935 Conreà també l’assaig, el teatre i la narració Fou president 1950-53 de la Deutsche Akademie der Künste Acadèmia Alemanya de les Arts a l’antiga…

Alexandre el Gran el féu sàtrapa de Lícia 334 aC i de Pamfília 336 aC i li atorgà el comandament de la flota que davallava el curs de l’Hidaspes a l’Índia fins a trobar la boca de l’Indus Aleshores conduí l’esquadra fins al golf Pèrsic i l’Eufrates 325-324 aC, en un viatge en el qual acredità els seus dots d’estrateg genial Honorat i nomenat navarc de l’expedició d’Aràbia, a la mort d’Alexandre, es retirà a la satrapia i escriví la narració del seu viatge, un text que aprofità posteriorment Arrià per al seu llibre Índica