Resultats de la cerca

Llicenciada per l’Institut d’Art Teatral i Cinematogràfic i catedràtica de l’Acadèmia de Cinema i Teatre de Bucarest, on també fundà el Centre d’Investigacions d’Antropologia Teatral 1992 Estigué al capdavant del Teatre Mic 1975-85 i del 1985 fins a la jubilació 2006 fou directora titular del Teatre Bulandra de Bucarest Directora d’una cinquantena d’espectacles, mostrà un gran interès en la revisió dels autors clàssics, i posà en escena Les Bacants 1969, d’Eurípides  La Celestina 1973, de F de Rojas  Hedda Gabler 1975, d’Ibsen, o Romeu i Julieta 1978, de Shakespeare Els muntatges que presentà…

Fill i successor de Garcia VI i de Margarida Lluità contra castellans i aragonesos i s’alià amb uns i altres per tal de no ésser absorbit per cap d’ells Els conflictes s’iniciaren arran del tractat de Tudellén 1151, en el qual Ramon Berenguer IV i Alfons VII de Castella acordaren de repartir-se el regne navarrès Gestionà el matrimoni de la seva germana Blanca amb l’infant castellà Sanç el futur Sanç III i signà la pau amb Castella Sòria, 1153 Les hostilitats foren represes durant el regnat de Sanç III de Castella Malgrat la treva de deu anys signada amb Alfons VIII de Castella 1167, els…

Graduat en medicina, fou autor de novelles i contes de ciència-ficció, on reflecteix les reaccions de personatges obligats a enfrontar-se a un entorn trastornat i hostil Obtingueren també renom dins del gènere les seves descripcions d’hipotètiques societats ‘distòpiques’ en oposició a ‘utòpiques’, on prevalen condicions catastròfiques o situacions extremes resultat de la combinació de la violència, sexualitat i tecnologia Destaquen els reculls de narracions The Disaster Area 1967, The Atrocity Exhibition 1970, Vermilion Sands 1973, The Terminal Beach 1992, i les novelles The…

En alguns casos el nom s’ha mantingut, deformat, fins avui, com Saragossa Caesar Augusta Als Països Catalans dugueren el nom d’Augusta Barcelona Colonia Faventia Iulia Augusta Paterna Barcino , Elx Colonia Illici Augusta i Xàtiva Saetabis Augusta

La formació dels gremis de perxers tingué lloc el primer quart del s XVI Els de València obtingueren ordinacions el 1519 el 1739 reberen noves ordinacions amb el títol de collegi de l’art menor de la seda l’art major corresponia als velluters A Barcelona, l’origen del gremi se situa en 1505-09 Fins al s XVIII foren constants els processos i rivalitats de tota mena amb els passamaners fins i tot en 1582-99 fou intentada la confederació dels dos oficis, però el 1616 la ciutat en decretà la separació definitiva El gremi de perxers participà en la represa del 1680 i encara més en l’expansió del s…

Membre d’una nissaga de músics, el seu pare l’inicià en els estudis musicals, que posteriorment continuà amb A Rée i, ja de gran, a Leipzig El nom que el seu pare havia aconseguit arran de les collaboracions amb N Gade dificultà que Emil obtingués el reconeixement al seu país Aquest fet es nota en la seva producció, deutora d’una estètica que prenia com a model la tendència més conservadora del Romanticisme, sense interessar-se pel conreu d’obres més properes al nacionalisme danès Durant quasi tota la vida fou un músic al servei de l’Església, organista a Copenhaguen i al palau…

Estudià al Conservatori de Madrid, on fou deixeble de R Chapí Molt aviat passà a dirigir l’orquestra del Teatre Apolo de Madrid 1887, un dels llocs més significatius per al género chico , on tingué l’oportunitat de conèixer de primera mà el millor repertori líric Collaborà habitualment amb A Brull, J Valverde, M Nieto i el llibretista Carlos Arniches Entre les sarsueles que obtingueren més èxit i que aconseguiren mantenir-se en el repertori cal esmentar La banda de trompetas 1896 i El santo de la Isidra 1898, a més de les dues sarsueles de costums madrilenyes que li donaren més…

Vida Debutà el 1962 com a actor a la seva ciutat natal El 1964 anà a Barcelona, on compaginà la tra jectòria teatral i cinematogràfica amb la de cantant i rapsode, adscrit a la Nova Cançó A banda de les pròpies lletres, d’esperit contestatari i sarcàstic i, alhora plenes de sensibilitat La fera ferotge , 1968 Crònica d’un temps , 1973 A Alcoi , 1974 Ovidi a l’Olympia , 1975 De manars i garrotades , 1977 Bon vent i barca nova , 1978 4-02-42 , 1980 Per sempre , 1995, fou un destacat intèrpret de poemes d’altres autors, molt especialment de Joan Salvat-Papasseit Salvat-Papasseit per Ovidi ,…

Ja el 1057 Isarn Ramon de Caboet l’havia dotada de cara a l’erecció d’un monestir benedictí que no s’arribà a fundar Després d’un temps de crisi i de dilapidació de béns, el 1090 Guitard Isarn hi convocà en magna assemblea els canonges d’Urgell, els de Cardona, els de Solsona i el prior de Trasponts es restablí la dotació i, amb el consentiment del bisbe d’Urgell, hom hi instituí la canònica augustiniana El bisbe d’Urgell nomenava els priors i els canonges normalment quatre En 1202-04 s’originaren plets entre els vescomtes de Castellbò, senyors de Cabó, i el bisbe, per obtenir l’autonomia i…