Resultats de la cerca
Es mostren 1001 resultats
Muḥammad ibn al-Abbār
Historiografia
Literatura
Historiador, tradicionista i poeta andalusí.
De família originària d’Onda, fou secretari dels governadors almohades de València Durant el setge cristià se n'anà a la cort hàfsida de Tunísia per a demanar ajuda i, perduda la ciutat, hi tornà per ocupar el càrrec de cap de la cancelleria 1238 Caigut en desgràcia, morí executat, i la seva obra fou cremada És autor de la Takmilat li-kitāb al-Ṣila , continuació de la Ṣila d’ibn Baškuwāl, d’una collecció de biografies, al-Hulla al-Siyarā' Escriví poemes en què es planyia sobre la pèrdua de València
Sant Salvador d’Irgo de Tor (el Pont de Suert)
Art romànic
Situació Façana de migdia d’aquesta capella, a la part baixa de la qual és visible l’aparell romànic ECSA - JA Adell El petit santuari de Sant Salvador es troba aïllat a l’extrem d’un esperó muntanyós, a uns 500 m al S del poble d’Irgo de Tor Mapa 32-10 213 Situació 31TCH166009 Mig quilòmetre abans d’arribar al poble d’Irgo de Tor, venint d’Igüerri, ja es veu a mà esquerra de la carretera l’esglesiola de Sant Salvador JAA Història Hom desconeix qualsevol notícia referent al passat medieval d’aquesta església, en la qual se celebra cada any un aplec el dia 25 de març MLIR Església És un…
rigodon
Música
Dansa popular originària de Provença, de metre binari i tempo viu.
El seu nom prové de la tornada onomatopeica rigodon-rigodaina Als segles XVII i XVIII esdevingué una dansa cortesana molt semblant a la bourrée , popular a França, Alemanya i, especialment, a Anglaterra La versió estilitzada d’aquesta dansa es caracteritza per l’ús inicial de l’anacrusi i, sovint, per la seva forma binària, amb frases de quatre o vuit compassos N’existeixen nombrosos exemples per a teclat i per a llaüt Al segle XVIII, i molt especialment a França, el rigodon s’integrà en formes compostes, com ara el ballet o l’òpera H Desmarets, AC Destouches, A Campra, R Keiser, JPh Rameau…
catch
Esport
Varietat de lluita, originària dels EUA, derivada de la clàssica grecoromana.
Hom admet tota mena de cops, amb l’única excepció de mossegades, esgarrapades i preses d’estrangulament Guanya el lluitador que aconsegueix de fer abandonar el contrari o immobilitzar-lo, d’esquena a terra, durant cinc segons
diòcesi
Història
Divisió administrativa a l’imperi Romà originària de les províncies orientals.
Dioclecià, al segle III, dividí l’Imperi en 12 diòcesis, cadascuna de les quals comprenia diverses províncies Tenien una funció administrativa, judicial o fiscal, però no militar Constantí en reformà la distribució Al segle IV les diòcesis foren agrupades i donaren lloc a quatre prefectures del pretori l’Orient, la Illíria, Itàlia i la Gàllia
jatrofa
Botànica
Planta oleaginosa no comestible, de la família de les euforbiàcies.
Originària de l’Amèrica Central, actualment es troba estesa per tota l’Amèrica Llatina, Àsia i Àfrica Les seves llavors contenen un 40% d’oli El seu conreu es pot fer en terrenys de mala qualitat i necessita almenys una pluviositat de 300 mm anual L’oli ha estat utilitzat per a fabricar sabó, però modernament s’està utilitzant per a produir biodièsel, ja que no competeix amb productes alimentaris, ni amb terrenys aptes per al conreu d’aliments D’altra banda, l’oli és químicament molt adequat per a produir biodièsel El seu punt de congelació és inferior als -20ºC
canya

canyes
© Xevi Varela
Botànica
Planta perenne, de la família de les gramínies, de rizoma gruixut i sinuós, ramificat, d’on parteixen tiges robustes, fistuloses i ramificades, de 2 a 5 m d’alçada, amb fulles amplament linears i flors en gran panícula (plomall).
Originària d’Asia central, s’ha estès àmpliament per la regió mediterrània, on viu conreada i subspontània a les vores de rius, torrents, en marges, etc És emprada sovint per a defensar el sòl contra l’erosió Els plomalls que produeix al començament de la tardor són estèrils a les terres mediterrànies Per això la planta es multiplica dispersant-ne trossos de rizoma La tija, pelada, és emprada extensament en agricultura per a enasprar plantes enfiladisses, fer cobertes, etc, i, feta tires flexibles, en la confecció de cistells, la construcció d’encanyissats i de sostremorts, etc
mosca blanca

Bemisia tabaci
Ruokavirasto (CC BY 2.0)
Fitopatologia
Entomologia
Nom donat a diverses espècies d’insectes homòpters de la família dels aleuròdids.
Destaquen Bemisia tabaci , que ataca moniatos, patates, mongetes, tomàquets, albergínies, etc, i que, originària d’Amèrica, s’ha estès per tot el món, i Aleurodes brassicae , que ataca les cols, el bròquil i altres crucíferes La mosca blanca del taronger Aleurothixus floccosus , coneguda a l’Estat espanyol des del 1969 s’ha convertit en la plaga més costosa de combatre en citricultura Té un hiperparàsit natural anomenat Cales noaki La mosca blanca de l’hivernacle Trialeurodes vaporariorum s’ha adaptat als conreus a l’aire lliure als Països Catalans, la qual cosa dificulta el…
Egèria
Literatura
Escriptora coneguda per un itinerari (Itinerarium Egeriae) que escriví sobre el seu pelegrinatge als Llocs Sants i al Pròxim Orient i que ha pogut ésser datat del 381-384.
Originària, segurament, de l’antiga Gallaecia , hom n'ha proposat també un origen aquità Probablement era de família benestant i formava part d’una comunitat Coneguda també per Etèria o Sílvia , l’únic manuscrit conservat s XI, incomplet, fou trobat a Arezzo el 1884 Té un inestimable valor filològic el llatí hi és molt evolucionat, geogràfic i litúrgic És la font més important de l’antiga litúrgia de Jerusalem i les seves indicacions són corroborades i completades pel Leccionari Armeni s V N'hi ha una traducció catalana, de SJaneras, dins la Fundació Bernat Metge 1986
Cartellà

Aspecte de l’església de Cartellà al municipi de Sant Gregori (Gironès)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sant Gregori (Gironès), el qual, juntament amb el poble de Sant Medir (l’antic Sant Medir de Cartellà
), ocupa el sector septentrional.
El petit nucli —esmentat ja el 1035—, format per l’església parroquial de Sant Feliu i unes poques cases, és a 183 m d’alt Un quilòmetre i mig al sud, a la confluència de les rieres de Gàrrep i de Pedrola que li servien de vall, s’alça l’antic castell de Cartellà , esmentat el 1238, ben conservat que comprèn la capella de l’Esperança, dels s XII-XIII, d’on era originària la família Cartellà el 1467 caigué en poder del lloctinent Joan de Lorena, i el 1470 dels remences de Verntallat, que aviat es rendiren a les forces de Joan Sarriera
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina