Resultats de la cerca
Es mostren 1974 resultats
prenom
Història
Nom individual que, en l’ús dels antics romans, precedia el gentilici i que, actualment, precedeix el cognom i que és dit, més normalment, nom.
Generalment és imposat pels pares, pels padrins o per qualsevol altra persona en fer la declaració del naixement En la seva elecció intervenen diversos elements tradicionals, factors de tipus religiós, desigs augurals, evocacions de personatges històrics, etc, o, simplement, el fet de seguir una moda determinada
Charles Martial Allemand Lavigerie

Charles Martial Allemand Lavigerie
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic francès.
Bisbe de Nancy 1863, arquebisbe d’Alger 1867, cardenal 1882 i primat d’Àfrica 1884 Per guanyar l’amistat del poble musulmà fundà els pares blancs 1868 i les germanes missioneres de la Mare de Déu d’Àfrica 1869 El 1888 emprengué una gran croada antiesclavista
Associació Catalana de la Dona
Partit polític
Organització feminista fundada el 1975 a Barcelona i promoguda sobretot per dones pertanyents al Comitè Nacional de Catalunya del Partido del Trabajo de España [PTE].
Per bé que no era un partit, en les eleccions legislatives de 1977 s’integrà en la coalició Esquerra de Catalunya Front Electoral Democràtic, formada pel PTE, Esquerra Republicana de Catalunya i Estat Català Fou dirigida per Anna Mercadé, Montserrat Cases i Rosa Parés Edità Dona 1978
concili de Basilea
Dissetè concili ecumènic, convocat per Martí V
per dur a terme la reforma de l’Església catòlica, resoldre el problema hussita
i unir les esglésies llatina i grega.
Durà del 1431 al 1449 La sessió inaugural fou presidida, en nom del cardenal Cesarini, per Joan de Ragusa i per Joan de Palomar, ardiaca de Barcelona La poca afluència de bisbes mogué el papa Eugeni IV a suspendre'l, però els pares conciliars, defensors de les teories conciliaristes, no solament s’hi oposaren, sinó que proclamaren novament els drets de Constança concili de Constança i fins i tot citaren el papa a judici Al cap de dos anys de pugna i havent aconseguit els pares de Basilea la pau amb els hussites gràcies a una ambaixada enviada a Praga, presidida per…
Robert Ortuño i Pascual
Pintura
Pintor.
Estudià a Llotja El 1971 feu la primera exposició individual, i l’any següent guanyà el premi de pintura jove de la Sala Parés Ha exposat també a diverses ciutats d’Europa i Amèrica La seva obra entronca amb el concepte fauvista, caracteritzant-se pel seu accentuat colorisme
ammocet
Ictiologia
Larva de llamprea, llarga d’uns 10 a 20 cm, sense ulls ni dents, molt diferent de l’individu adult, fins al punt que durant molt de temps fou considerada com un gènere a part ( Ammocoetes
).
Viu als rius, on els pares es traslladen per fresar, sota les pedres o la sorra dels fons, i s’alimenta de microorganismes al cap de dos o tres anys esdevé adult o sigui, llamprea i va a la mar És emprat com a esquer per a la pesca
Pedro Pablo Barnola Duxans
Història
Erudit veneçolà.
Religiós jesuïta, fill de pares catalans, fou considerat un dels millors crítics literaris del país És autor, entre d’altres obres, de En torno al centenario de Marcelino Menéndez Pelayo Fou rector de la Universidad Católica Andrés Bello i formà part de l’Academia Venezolana de la Lengua
àgape
Cristianisme
Mot ( gr: ’
αγάπη) emprat pels primers autors cristians per a designar l’amor cristià en oposició a ’έροέ (‘amor’) per a designar l’amor sensual.
Apareix dues vegades als evangelis sinòptics i sovint a les epístoles de Pau i de Joan, referit a l’amor de Déu o del Crist, o a l’amor dels cristians entre ells Passà al vocabulari dels pares grecs de l’Església els escriptors llatins el traduïren per caritas ‘caritat’
espiral
Biologia
Dit de la segmentació del zigot en la qual els fusos mitòtics dels blastòmers són oblics a l’eix de l’ou.
Els blastòmers fills es colloquen enmig dels pares formant capes horitzontals, on alternen ambdós tipus de blastòmers Aquesta classe de segmentació es anomenada dextrogira si l’espiral va en la mateixa direcció que les agulles del rellotge, i sinistrogira en el cas contrari Es presenta en els anèllids nemertins i poliquets
repudiació de l’herència
Dret civil
Acte lliure i solemne pel qual l’hereu exposa la seva resolució de no percebre l’herència.
Atès el seu caràcter d’irrevocable, la llei no l’autoritza als tutors, sense el consentiment del jutge, ni a les associacions beneficiàries d’una herència sense l’aprovació judicial i l’audiència fiscal En cas d’oposició dels pares, l’hereu que vol repudiar l’herència necessita un curador o defensor judicial
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina