Resultats de la cerca

Soci fundador el 1930 de la Penya Spirit of Badalona, origen de l’actual Club Joventut de Badalona S’inicià en el basquetbol a l’Escola Catalana de Badalona Els anys trenta, alternà les tasques de jugador i directiu, i fou també secretari del Centre Esportiu Badaloní, nom amb el qual fou coneguda l’antiga Penya Spirit of Badalona Fou jugador del Joventut de Badalona els primers anys de la dècada dels quaranta i directiu de la mateixa entitat durant més de trenta-sis anys ocupant diferents càrrecs La Fundació del Bàsquet Català, de la qual també formà part del…

Al principi del 1960 entrà a formar part de la Penya Ciclista Palomillas de Sabadell També formà part del primer equip de competició i fou president de la Penya en dues ocasions el 1968, que creà l’equip juvenil Citroën Melgarejo, i entre el 1985 i el 1994, que impulsà l’escola de ciclisme del club, de la qual sorgiren ciclistes tan destacats com Melcior Mauri, Josep Lluís Laguía, els germans Esparza i els germans Coll El 1985 creà un equip infantil i promogué un equip cadet Parallelament, coordinà la celebració de diferents Campionats d’Espanya i de Catalunya a…

S’inicià l’any 1976 jugant a les installacions al voltant del Camp Nou amb una penya femenina anomenada Barcelona Amb el seus germans, fundà la Penya Barcelonista Barcilona, en la qual jugà com a defensa durant onze temporades 1981-92 i guanyà la primera Lliga femenina 1989 També fou subcampiona de la Copa d’Espanya 1985 i la Lliga 1990 Posteriorment jugà al Centre d’Esports Sabadell 1992-97, on també feu tasques d’entrenadora, i el Reial Club Deportiu Espanyol 1997-2000, on es retirà Fou capitana de la selecció catalana que guanyà el Campionat d’Espanya en quatre…

El 1950 debutà al Campionat d’Espanya de pista com a independent Posteriorment, formà part de l’Agrupació Ciclista Montjuïc 1951, la Penya Ciclista Poblet 1952, la Penya Ciclista Nicky’s 1953-55 i els equips Indaucho 1956, Mobylette 1957, Penya Solera 1958-59, Kas 1960 i Ferrys 1961 A mitjan anys cinquanta debutà a la Volta a Catalunya, on guanyà una etapa, i al Campionat de Sabadell Guanyà el Critèrium de Lleida 1959 i fou tercer del Trofeu Jaumandreu 1955 També guanyà una etapa a les voltes a València 1956 i a Llevant 1961, i aconseguí la millor…

Jugà als Falcons de Sabadell, el 7 a 9, el Club 21, la Penya Solera i el Club Priego Guanyà vuit títols de Lliga 1975-81, 1983 amb tres equips diferents 7 a 9, Club 21 i Penya Solera Fou cinc vegades campió d’Espanya per equips 1975, 1976, 1978, 1981, 1983 i una de dobles 1980 Guanyà dues vegades el Campionat de Catalunya per equips 1978, 1983 i un el de dobles 1983 i de mixtos 1983 Participà en un mundial i un europeu 1981 i fou campió en la prova per equips en els Jocs Mediterranis del 1982 En retirar-se es dedicà a entrenar el Club Priego, a Còrdova, equip amb el…

El territori és drenat, a més, pels barrancs d’Herragudo o de La Ramblilla i d’El Hurón que penetra al terme sota la penya d’El Águila Un 65% de la superfície és de pastures pobres o terrenys improductius la resta es distribueix entre 200 ha de bosc, 945 ha de conreus de secà —llegums, vinya, oliveres— i 549 ha de regadiu, dedicat en gran part a arbres fruiters El 50% de la població activa treballa en el sector primari Hi té una certa importància l’estiueig tradicional, procedent sobretot de València, que ha potenciat la construcció de nombroses cases de segona residència La vila…

El sector de ponent és accidentat pels contraforts de la serra de Penya-roja, prolongació de la serra d’en Galceran Les aigües són drenades pel barranc de Penya-roja, afluent de la rambla de les Coves El 10% de la superfície total és improductiva Al secà hom conrea 270 ha, dedicades sobretot a cereals, oliveres i, més modernament, ametllers L’horta ocupa una extensió de 7 ha El poble 248 h agl 2006, torratins 306 m alt, és situat sobre la riba esquerra del riu Sorgí al voltant d’una fortificació que dominava el pas del camí ral De l’església parroquial Santa Quitèria depèn el santuari de la…

Forma un important penya-segat

És situat al NW de la comarca, al límit amb Aragó La part sud-occidental del terme és ocupada per la serra del Toro , amb elevacions importants, com la Nava del Azor 1618 m alt, la penya d’Escàbia 1326 m alt, la penya Salada 1581 m alt Des d’ací, les terres baixen cap al sector de llevant, que forma part ja de l’altiplà de Barraques En el mateix sentit circulen les aigües, drenades pel Palància que neix dins el terme i pel seu afluent per l’esquerra, el riu d’Orduña Hi han diverses fonts El 90% de la superfície total és de muntanya poc productiva, amb algunes clapes de pins Al secà hom conrea…

Hi ha restes d’un temple de Mentuhotep II dinastia XI i el temple funerari de Hatšepsut dinastia XVIII, una peça excepcional per la seva estructura sèrie de terrasses escalonades amb grans columnates unides per rampes, cas únic en l’art egipci