Resultats de la cerca

Mestra d’ensenyament secundari, ha destacat en el camp de la literatura infantil i juvenil amb obres com Un armariet, un cofre i un diari 1981, premi Crítica Serra d’Or de literatura infantil i juvenil, 1982, En Gilbert i les línies premi Folch i Torres, 1983, Els ulls del drac 1988, premi nacional de literatura infantil i juvenil, 1991, Les ulleres màgiques 1992, Bèsties petites 1993, El mar i el desig premi Joaquim Ruyra, 1993, La pluja del sud 1996, Si la lluna parlés 1997, El mestre de dibuix 1998, Les ulleres màgiques 1998 i Història d’un arbre 1998

En la seva primera etapa creativa el caracteritzaren obres que tracten els problemes dels estrats més pobres de la pagesia Posà al servei d’aquest objectiu l’escrit sociogràfic Egy parasztcsalád története ‘Història d’una família pagesa’, 1939, la novella Máról holnapra ‘D’avui a demà’, 1939 i el drama Szakadék ‘Abisme’, 1943 Els anys cinquanta se centrà en problemes individuals i collectius dels intellectuals D’aquesta segona etapa cal destacar els drames Kormos ég ‘Cel sutjós’, 1959, Hajnali tüz ‘Foc a la matinada’, 1961 i la novella Részeg esö ‘Pluja èbria’, 1963 en versió teatral, 1967

Llicenciat en filosofia i ciències de l’educació Nacionalitzat andorrà, és professor de filosofia, llengua i literatura a Andorra, on ha guanyat el concurs de poesia del Dia Mundial del Llibre, convocat pel Govern d’Andorra el 1998, amb el poemari Pluja 2000, i el 2002, amb Quadern d’Arans 2003 El 2005 guanyà el premi Miquel Martí i Pol per Avida Dollars Ha collaborat en la premsa andorrana i ha tingut cura de l’edició facsímil d’ Andorra, el meu país 2003, obra original del 1963, amb text d’Albert Puigoriol i direcció d’Antoni Aristot

L’erosió tendeix a l’arrasament de tots els nivells de l’escorça terrestre fins a convertir-los en un peneplà i actua a tots els llocs variant només la intensitat L’erosió s’oposa, des del punt de vista geològic, a l’orogènia ambdues forces oposades determinen l’aspecte físic de la superfície terrestre L’energia de l’erosió prové tant de la gravetat terrestre com de la radiació solar quasi tota l’erosió és obra de fluids moguts per l’atracció gravitatòria, que s’encarreguen d’arrencar i transportar els detritus obligant-los a cercar un nivell més baix La gravetat és la responsable dels…

De professió treballa a l’ensenyament públic com a psicopedagoga Ha publicat els reculls de poemes  Bri de vols 1996, Clissar les hores 1998, Totes les mars són una sola mar 2005, Fragments de cel 2007,  Bastir la mar endins 2008, premi Jordi de Sant Jordi 2009,  En el desert dels meus ulls 2009, premi especial de poesia Goleta i Bergantí del Masnou 2008,  Itinerari de tendresa 2010, premi Ciutat de Xàtiva-Ibn Hazm de poesia 2009,  Paraules sota la pell de l’univers 2012,  Aquest so entre el no-res i l’infini t 2016 i  En el decréixer de la pluja 2017, premi Marià Manent de poesia 2016

L’augment de la quantitat d’aigua que ho fa possible pot ésser degut al desglaç, fenomen característic de les zones periglacials gelifluxió , a la pluja, o a la fusió de les neus Si l’aigua continguda no supera uns certs límits límit de plasticitat, el moviment té unes característiques menys acusades en cas contrari, hi ha formació d’una colada de fang, així com d’una anfractuositat o amfiteatre en el lloc del despreniment Les colades de solifluxió poden tenir en certs casos efectes importants taponament d’una vall originant un llac més o menys durador, desplaçament del curs d’…