Resultats de la cerca
Es mostren 1167 resultats
Maria Anna Victòria de Borbó
Història
Reina de Portugal, infanta d’Espanya.
Filla de Felip V d’Espanya i d’Isabel de Parma, fou promesa a Lluís XV de França 1721, i fou educada uns quants anys a París 1722-25 Casada el 1727 per poders i el 1729 en persona amb Josep, príncep del Brasil i hereu dels reis de Portugal, el matrimoni no fou consumat fins el 1732 Exercí sobre el seu marit, esdevingut rei Josep I, una forta influència, i fou regent 1758 i 1776 quan estigué malalt Mort el rei, acabà la influència de Pombal, contra el qual havia lluitat, i tingué un fort ascendent sobre la seva filla, la reina Maria I
Llei Orgànica de l’Estat
Llei fonamental amb categoria constitucional, promulgada el 10 de gener de 1967, en la qual l’Estat espanyol era configurat com un regne i el sistema institucional responia als principis d’unitat de poder i de coordinació de funcions.
La ideologia que la inspirà es basava en la més estricta fidelitat a la Ley de Principios del Movimiento Nacional 1958 La llei definia les funcions del cap de l’estat, del president del govern, del Consell de Regència , del Consell del Regne , del Consell d’Estat, del Consejo Nacional del Movimiento, de la justícia, de les forces armades, de l’administració de l’estat, de l’administració local, de l’economia estatal i del Tribunal de Comptes Les disposicions transitòries segona i tercera mantenien els poders totalitaris del general Franco atorgats durant la guerra civil de 1936-…
Gai Cilni Mecenes
Història
Cavaller romà.
Fill d’una antiga i noble família etrusca, fou un dels principals consellers d’Octavi, l’acompanyà en la campanya de Filippos, figurà com un dels principals negociadors del pacte de Tàrent 37 aC durant la guerra contra Sext Pompeu i fins que aquell no esdevingué August el representà a Itàlia i a Roma, amb poders illimitats Després actuà d’intermediari entre l’emperador i el cercle de literats que ell, com a escriptor que també era, havia aplegat entorn seu Gaudí, entre altres, de l’amistat de Properci, de Virgili i, sobretot, d’Horaci que li dedicaren diverses obres En morir cedí…
Liechtenstein 2012
Estat
Arran de l'actitud del príncep Joan Adam II envers el referèndum del final de setembre del 2011, convocat per relaxar la prohibició de l'avortament, quan va anunciar que faria servir el seu poder de veto per a impedir qualsevol canvi en la legislació vigent, un grup de ciutadans va iniciar una campanya per un nou referèndum que limités els poders polítics singulars que conserva la monarquia del país La iniciativa votada l'1 de juliol, que només pretenia eliminar el veto reial sobre els resultats de referèndums nacionals, mantenint el veto que disposa sobre les decisions…
Oman 2013
Estat
Al març, el soldà Qaboos va perdonar i alliberar dotzenes d’activistes –escriptors i bloguers– que havien estat detinguts a mitjan 2012 i condemnats al gener a diverses penes de presó per, segons la sentència, difamar o insultar el soldà a les xarxes socials i per participar en manifestacions o formar grups a la via pública Com a resultat de les manifestacions que van tenir lloc a Oman al principi del 2011, en el marc de les primaveres àrabs, s’han fet petites reformes polítiques i socials, i el soldà ha ampliat els poders de l’assemblea consultiva, però continuen les dures…
Recep Tayyip Erdoğan

Recep Tayyip Erdoğan
© Bertil Videt
Política
Polític turc.
La seva família emigrà el 1967 a Istanbul, on obtingué una diplomatura en empresarials Fou futbolista semiprofessional i treballà també com a funcionari de transports Els anys setanta entrà en contacte amb el moviment islamista i s’afilià al Partit Islàmic de Salvació de Necmettin Erbakan, abolit pel govern militar 1980-83 i posteriorment refundat amb el nom de Partit del Benestar Refah Partisi Elegit alcalde d’Istanbul 1994, el 1996 el govern imposà la dissolució del Partit del Benestar, que fou refundat amb el nom de Partit de la Virtut, al seu torn dissolt el 1999 Condemnat a quatre mesos…
senatconsult
Història
Dret romà
A l’antiga Roma, decisió senatorial, en resposta a la moció o la consulta d’un magistrat.
El seu text era transcrit al diari oficial i dipositat a l' aerarium Saturni Al principi, d’acord amb les atribucions del senat, que mancava de poder legislatiu, reservat fins al final del s I dC als comicis comitia , era un simple dictamen o parer del qual podien no fer cap cas els magistrats Només tingué força executiva, de llei, sota l’Imperi De tota manera, un magistrat competent, sempre un tribú, podia fer ús, sota la República, del seu dret d' intercessió o de vet contra un senatconsult Hom anomenava senatus consultum ultimum una mesura excepcional mitjançant la qual el senat conferia…
Antonio Ugarte
Història
Polític navarrès.
Reeixí a entrar en la camarilla de Ferran VII gràcies a la seva amistat amb l’ambaixador rus Titiščev Intervingué en la compra dels vaixells russos que havien d’integrar les expedicions de conquesta i pacificació d’Amèrica 1817, però que, inservibles, es podriren a la badia de Cadis Empresonat a Segòvia, arran de la revolució del 1820, anà a l’exili Després de la restauració de l’absolutisme 1823 fou nomenat secretari del consell d’estat, amb uns poders gairebé de ministre hom l’anomenava popularment “Antoni II” Allunyat de la cort per Zea Bermúdez, fou nomenat ambaixador a Torí…
Consell del Principat
Història
Òrgan polític del Principat de Catalunya adjunt a la Diputació del General, que dirigí el moviment del 1461 contra Joan II i la guerra contra aquest sobirà (1462-72).
La seva base legal fou la delegació de poders feta per les corts de Lleida el 5 de desembre de 1460, arran de la detenció de Carles de Viana, a favor de la diputació del General facultant-la per a designar una comissió o consell adjunt Aquest fou elegit en una reunió celebrada a Barcelona el 8 de desembre, i constà de 27 membres nou de cada braç El 25 de febrer de 1461 fou ampliat amb 27 membres més, fent, així, amb els tres diputats i els tres oïdors, un total de 60 membres, que en el transcurs de la guerra variaren constantment Deixà d’existir per l’octubre del 1472 després de…
Sinuhe
Història
Personatge central de l’obra Aventures de Sinuhe, narració egípcia, escrita vers el 2000 aC, en forma d’autobiografia i de la qual han pervingut fragments de còpies diverses.
Quan el faraó Amenemhat mor en una conspiració, Sinuhe, alt funcionari de la cort, tem d’ésser implicat en el magnicidi i decideix de fugir a l’est Després de penalitats diverses és acollit per una tribu de beduïns, a Palestina, entre els quals es casa i adquireix prestigi i riquesa Ja vell, sent, però, l’enyorança d’Egipte i, quan el faraó Sesostris el crida, deixa tot allò que ha aconseguit i afronta un retorn insegur que esdevindrà triomfant Considerada una obra mestra de la literatura de l’antic Egipte, no hi ha en ella cap intervenció de poders supraterrenals, i a través de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina