Resultats de la cerca

És un procediment característic de la música del s XX

Donà lloc a la cançó instrumental o canzone da sonar , la qual fou originàriament una simple transcripció d’obres vocals per a orgue, especialment de cançons polifòniques franceses aviat els polifonistes italians els Gabrieli al s XVI, Frescobaldi al XVIII en compongueren d’originals, però hi perdurà l’afany d’adaptar als instruments l’estil vocal com la forma veïna de ricercar , era feta d’episodis encadenats en estil fugat, però amb les parts més clarament diferenciades La canzone da sonar donà lloc, en part, a la sonata

Tradicionalment s’ha distingit bàsicament dos tipus de textura la polifònica, o contrapuntística, i l’homofònica homofonia , o acòrdica La primera es refereix a la conceptualització horitzontal de la música, que es dona quan en una obra o un passatge predominen principalment elements contrapuntístics sobre els acòrdics, és a dir, quan les parts polifòniques tenen un tractament d’independència rítmica entre elles i, com a conseqüència, se’n desprèn un teixit clarament horitzontal, com en el cas, per exemple, de les peces basades en el contrapunt imitatiu vegeu els exemples de cànon i fuga La…

Al segle VII, Saragossa era, com Sevilla i Toledo, un centre musical important, del qual hom coneix, gràcies a l’obra d’Ildefons, De Viris illustribus , els noms dels bisbes germans Joan mort el 631 i Brauli mort el 651, que treballaren el cant anomenat mossàrab De Sant Joan de la Penya han arribat catorze folis d’un llibre de cor del segle X amb antífones de la litúrgia hispànica En aquest monestir fou introduïda la litúrgia romana l’any 1071, i des d’aleshores es difongué a Aragó el cant gregorià i es perdé el mossàrab A la catedral d’Osca són conservats dos llibres d’aquest temps ja amb…

Vegeu cançó

Vida Consta com a clergue sollicitant d’un benefici a la diòcesi de Calahorra en documents dels arxius vaticans datats entre els anys 1419 i 1429 Ja dins l’orde franciscà, el 1449 obtingué el grau de batxiller a la facultat de teologia de la Universitat de París, i s’especialitzà en Sagrades Escriptures Des del 1453, o abans, serví a la capella d’Alfons el Magnànim a Nàpols, i més tard a la del seu successor Ferran I El 1475 el seu nom figura entre els cantors de la capella de Ferran el Catòlic Abans d’abandonar Itàlia, Cornago compongué les dues úniques obres sacres que se li coneixen, la…

Vida No es té gaire informació sobre la seva etapa de formació i els seus primers passos com a compositor Les primeres notícies de les quals es té coneixement el situen al nord de França, fet que permet suposar una sòlida formació en la tècnica polifònica francoflamenca És possible que fes alguna estada a Itàlia S’establí a París poc abans del 1564 i allí gaudí de la protecció d’alguns nobles hugonots De fet, la seva fe protestant marcà profundament tota la seva producció musical La major part de la seva obra és constituïda per arranjaments de salms amb major o menor complexitat, des de les…

La tradició musical de la vila es remunta al segle XVII, en què es documenta l’existència d’una plantilla de músics i cantors pertanyents a la ciutat Durant el segle XVIII, adquirí relativa importància la Capella de Música de la Illustre Vila d’Alcoi, que realitzà diverses activitats musicals i participà en alguns actes religiosos Al llarg del segle XIX es produí una important activitat musical promoguda per entitats com la Banda Primitiva 1830, la Societat Filharmònica Nova 1842 i la Nova Iris, nascuda a l’últim terç del segle i que es manté vigent amb el nom de Corporació Musical Nova…

Durant la dominació àrab la ciutat fou un important centre cultural, on totes les arts aconseguiren un alt nivell d’elaboració i sofisticació El mateix any de la conquesta de la ciutat per part dels Reis Catòlics 1492 començà la construcció de la catedral, concebuda per a convertir-se en una de les més importants de tota la Península Ibèrica La música que s’hi practicà al principi fou bàsicament el cant gregorià, però molt aviat començà també a interpretar-s’hi la polifonia, tal com documenta un inventari del 1517 en el qual apareixen set volums de música polifònica a la catedral…

Sovint s’aparta de la conducció narrativa estàndard per evocar el caràcter d’una improvisació Originada durant el segle XVI, la fantasia fou durant el Renaixement una obra polifònica basada sobretot en el contrapunt imitatiu i que sovint incloïa passatges glossats, com a les fantasies de JP Sweelinck En aquesta època el terme fantasia i d’altres com ara ricercare , capriccio o toccata eren emprats per a anomenar obres molt similars L’expansió tonal pròpia del Barroc aportà a la fantasia l’ús de modulacions sobtades, enllaços consecutius d’acords de dominant -amb el consegüent…