Resultats de la cerca
Es mostren 726 resultats
morrut roig

morrut roig
© Luigi Barraco
Entomologia
Insecte coleòpter de la família dels curculiònids d’una grandària entre dos i cinc centímetres de longitud i de color rogenc.
El cap presenta un típic apèndix en forma de bec El cicle vital, d’una durada d’uns quatre mesos, es desenvolupa en nombroses espècies de palmera , bé que pot pot desenvolupar-se en altres gèneres de plantes com ara les atzavares La femella diposita als brots i teixits tous de la planta uns dos-cents ous Les larves constitueixen el principal agent parasitador en excavar túnels al tronc que afecten greument el sistema vascular de la planta, afeblint-la i sovint provocant-ne la mort En l’estadi pupal, la larva forma un capoll amb fibres de la palmera a la base del tronc Originari de l’Àsia…
Richard Ford
Literatura
Escriptor nord-americà.
Graduat per les universitats de Michigan 1966 i Califòrnia 1970, en la seva joventut es guanyà la vida amb oficis diversos S’inicià amb narracions que publicà en revistes fins a mitjan anys setanta, que es dedicà amb preferència a la novella i als reculls de contes També fou periodista esportiu els anys vuitanta i professor en diverses universitats, entre d’altres, les de Princeton 1980-81 i Harvard 1994 Ha publicat les novelles A Piece of my Heart 1976, The Ultimate Good Luck 1981, The Sportswriter 1986, Wildlife 1990, Independence Day 1995, premis Pulitzer i Faulkner, Lay of…
Els Marges
Literatura catalana
Historiografia catalana
Revista quadrimestral de llengua i literatura, fundada a Barcelona el 1974 per Joaquim Molas.
Publica treballs d’investigació, de crítica i de creació literàries, preferentment sobre temes catalans Se centra bàsicament en l’època contemporània, tot i que inclou també estudis sobre temes de l’època moderna i fins de la medieval Dedicada amb preferència a l’estudi de la llengua i la literatura catalanes, sovint publica traduccions al català de textos cabdals de la crítica i de la lingüística internacionals Dirigida pel mateix Molas fins el 1991, després passà a ser codirigida per Jordi Castellanos i Josep Murgades , i aquest darrer assumí en solitari el càrrec a la mort de…
,
ciperàcies
Botànica
Família de ciperals constituïda per unes 3.000 espècies de plantes herbàcies, de distribució pràcticament cosmopolita però amb una preferència marcada pels llocs humits.
Presenten la tija generalment trígona, les fulles graminoides, amb beines tancades, i les flors poden ésser hermafrodites o unisexuals, generalment aclamídies o amb el periant molt reduït, agrupades en cimes espiciformes que poden agrupar-se a la vegada en inflorescències diverses Els gèneres principals són Cyperus i Carex Ciperàcies més destacades càrex Carex sp castanyola Cyperus rotundus eriòfor Eriophorum sp jonca d’estany Schienoplectus lacustris jonca marítima Scirpus maritimus jónçara , serrana Cyperius sp mansega Cladium mariscus papir Cyperus papyrus paraigüets Cyperus…
Aurora Bautista Zúmel
Cinematografia
Actriu castellana.
De molt jove anà a Barcelona, on es formà a l’Institut del Teatre sota la direcció de Guillem Díaz-Plaja Debutà a Madrid el 1944 al Teatro Real Des del 1948 es dedicà amb preferència al cinema i fou una de les actrius més populars dels anys cinquanta i primers anys seixanta Protagonitzà, entre altres, diversos films dirigits per Juan de Orduña Locura de amor 1948 per la qual rebé la medalla del Círculo de Escritores Cinematográficos a la millor actriu principal, Agustina de Aragón 1950, Pequeñeces 1950 i Teresa de Jesús 1951 Cal destacar també Condenados 1953 dirigida per…
Sumari d’Espanya
Història
Crònica escrita al darrer terç del segle XV, en què la relació dels fets arriba fins a l’època d’Alfons el Magnànim, però que fingeix ésser feta al segle XII per un personatge imaginari anomenat Berenguer de Puigpardines.
Segons una primera interpretació, el Sumari no fou sinó la traducció al català d’un original llatí datat en temps del comte de Barcelona Ramon Berenguer III , segons acredita el mateix cronista a l’inici de l’obra Però les darreres recerques han arribat a la conclusió que l’obra és un escrit del segle XV que per interessos nobiliaris remet als inicis del segle XII, per guanyar en legitimitat El Sumari fou així redactat en plena decadència nobiliària, fet que confirmaria aquesta hipòtesi El Sumari d’Espanya és una crònica històrica d’interès nobiliari que recull, madurades, les llegendes més…
Novecento
Art
Corrent artístic italià, fundat a Milà el 1922 com a conseqüència d’un nou tombant de l’art aparegut a Itàlia a la fi de la Primera Guerra Mundial i animat des de la revista Valori Plastici, que preconitzava un retorn a la línia autòctona de Giotto o Masaccio.
Malgrat el parallelisme amb el Noucentisme català, iniciat més d’una dècada abans, no es coneix cap influència directa d’aquest corrent sobre l’italià Batejat per Anselmo Bucci 1887-1955, fou acceptat aviat per diversos artistes, com Achille Funi, Ubaldo Oppi, Mario Sironi i l’exfuturista Carlo Carrà La primera exposició del nou grup tingué lloc a Milà, el 1923 Hom hi pot relacionar més o menys pintors com ara Giorgio Morandi, Felice Casorati, Massino Campigli i Filippo De Pisis, que representen una opció no avantguardista de l’art en relació amb la tendència europea que hom ha anomenat…
Hortensi Güell i Güell
Pintura
Literatura catalana
Pintor i escriptor.
Vida i obra Fill de Josep Güell i Mercader Residí a Madrid A vint-i-dos anys entrà en contacte amb el grup d’escriptors romàntics modernistes reusencs, liderats per Josep Aladern La preferència pel decadentisme tràgic, l’admiració per la natura i el menyspreu per la gran ciutat apareixen en la seva obra literària i artística Com a literat es dedicà a la narració lírica impressionista, amb accents negatius i crítics Publicà regularment a Lo Somatent , La Autonomía , a revistes modernistes i en alguna de barcelonina, proses poètiques curtes que hom suposa relacionades amb la…
,
tarima
Taulat movible que forma una plataforma un poc més elevada que el paviment, per a posar-hi una taula, un seti de preferència, etc.
cartograma
Cartografia
Mapa de formes esquemàtiques i estilitzades en el qual hom dóna preferència a la informació estadística, presentada sovint en forma de diagrames i anamorfosis.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina