Resultats de la cerca
Es mostren 1362 resultats
Jordi Cuixart surt de la presó en aplicació de l’article 100.2
Jordi Cuixart és el primer pres polític condemnat en el judici de l’1 d’octubre a sortir de la presó en aplicació de l’article 1002 del reglament penitenciari, que preveu un règim semiobert fora dels centres penitenciaris Els dies següents la resta dels presos polítics es reincorporen parcialment a les seves activitats habituals El dia 14 d març, amb la declaració de l’estat d’alarma del govern espanyol i les mesures de confinament per la COVID-19, s’interromp l’aplicació de l’article 1002
Bartomeu Obrador i Obrador
Metge.
Estudià retòrica i filosofia a Palma Lluità al Principat contra els francesos 1808 Pres i deportat a Anvers, hi cursà medicina i cirurgia, de les quals es doctorà el 1815 La seva actuació durant la pesta de Son Cervera 1820, que descriví més tard en unes Reflexiones 1821, li valgué el títol de metge militar Catedràtic a la facultat de medicina de Madrid 1829 durant la primera guerra Carlina fou metge de cambra de Carles Maria Isidre de Borbó, però després passà al bàndol d’Isabel II i fou diputat a corts per les Balears
Felip d’Erill i de Sentmenat
Història
Cavaller de Sant Jaume.
Fill de Felip I, comte d’Erill Gentilhome de cambra del príncep Filibert de Savoia Governador del terç de la mar de Sicília 1607, serví també a Nàpols i a Flandes Assistí a l’expulsió dels moriscs i a una acció bèllica a Bizerta 1623, de la qual fou publicada una relació a Barcelona 1623 En morir la seva cunyada, Barbara del Maino, milanesa, vídua del comte Alfons II d’Erill, en circumstàncies poc clares 1630, fou acusat de complicitat i pres, però no fou demostrada la seva culpabilitat
Melcior Vilaplana
Literatura catalana
Escriptor.
Prengué part en la guerra del Francès i fou milicià 1820-23 El 1834 fou pres, acusat de voler alçar una partida carlina Conegut com el Tio Melcior , compongué un gran nombre de poemes en català i castellà, sobretot de caràcter humorístic, religiós o patriòtic romanços, gloses, el Colloqui entre Francesc Blanes i Venturo Mullor , que es transmeteren per tradició oral entre els camperols del Comtat i l’Alcoià i que només en una mínima part foren aplegats per Gregori Gisbert i Gonsálvez, que els publicà a El Fénix
Gaspard Marsy
Escultura
Escultor francès.
Amb el seu germà Balthasar Marsy Cambrai 1628 — París 1674, també escultor, treballà a les Tulleries i als jardins de Versalles, on feren Els tritons guarint els cavalls d’Apollo a la gruta de Tetis, Letona i els seus fills per a l’estany de Letona 1668-71, Bacus per a l’estany de la tardor i les estàtues de l' Aurora i el Migdia per al Parterre d’aigua Gaspard esculpí també el sepulcre de Joan Casimir, rei de Polònia, a l’església de Saint-Germain-des-Prés de París
Pero de Urrea
Història
Senyor d’Alcalatén i de Mislata.
Fou conseller reial, camarlenc i governador general i lloctinent general del Regne de València 1458-69 Es casà amb Isabel de Mur, germana de Brianda de Mur muller del virrei de Sardenya Nicolau Carròs Fidel al rei en esclatar la guerra de la generalitat de Catalunya contra ell, lluità contra l’aixecament de l’infant Jaume d’Aragó, baró d’Arenós, partidari del príncep de Viana El 1461 portà pres a Xàtiva Juan de Beaumont y Curten , capità general del príncep Carles de Viana, amb qui compartí la presó
Joan Tàrrega i Salvador
Història
Militar
Militar.
Amic de Joan Baptista Basset, collaborà amb ell a conquerir Xàtiva per al rei arxiduc Carles III 1705 Aquest el féu marquès d’Almúnia, governador de Xàtiva i alcaid del seu castell Perseguí amb duresa els partidaris de Felip V Lluità contra la invasió filipista del 1707 a Manuel i Burjassot derrotat, hagué de refugiar-se a Barcelona, ciutat que abandonà durant el setge maig del 1714 tornà a Xàtiva, on fou pres, i el 1718 fou dut al castell de Pamplona, on degué restar fins el 1725
Miquel Serra i Sucarrats
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià al seminari de Girona, on s’ordenà de sacerdot el 1892 Fou professor del seminari de Girona fins el 1896, que es llicencià en dret civil a Barcelona Obtingué per oposició una canongia de Tarragona i el 1908 fou nomenat professor de dret civil de la universitat pontifícia de Tarragona, d’on fou nomenat vicari general de l’arxidiòcesi el 1914 Fou bisbe de Canàries del 1922 al 1936, que fou traslladat a Sogorb, on fou pres al principi de la guerra civil i mort el dia 9 d’agost
Raymond Subes
Forjador francès.
Es formà en l’art de la forja amb ERobert Són obra seva les reixes de l’església de Saint-Germain-des-Prés, a París, les de la catedral de Rouen, la porta de l’ajuntament de Nantes, la de la prefectura de Càors i la de l’edifici central de la Banque de France, a més de baranes d’escala, taules, llums i objectes decoratius, tot d’un estil geomètric elegant i sobri Publicà La forja antiga 1930 i La forja moderna 1948 Fou membre de l’Institut de France
Niqmepa‘
Història
Rei d’Ugarit (~1325-1265 aC).
Fill de Niqmaddu II , fou entronitzat per Muršiliš II en el lloc del seu germà Ar-Halba ~1335-1325 aC, que havia pres part en una revolta antihitita dels prínceps sirians Signà un nou tractat de vassallatge amb Muršiliš II, però hagué de renunciar als districtes de Siyanni i Ušnatu, lliurats a Karkamiš Durant el regnat de Muwatalliš ~1315-1285 aC, ajudà aquest contra Ramsès II en la batalla de Kadeš 1300 aC, i en el de Hattušiliš III ~1275 aC es mantingué al costat dels hitites, en contra dels egipcis
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina