Resultats de la cerca
Es mostren 759 resultats
Jimmie Lunceford
Música
Líder d’orquestra nord-americà.
Estudià a la Fisk University i al City College de Nova York Professor de música, formà una orquestra d’estudiants, que aviat es professionalitzà La formació debutà al Cotton Club de Nova York el 1934, i començà a ser una de les favorites del públic Ben aviat assolí l’èxit discogràfic i durant els anys següents rivalitzà amb les orquestres de Chick Webb, Count Basie i Duke Ellington L’èxit del grup es degué, sobretot, als arranjaments de Sy Oliver, a la pulsació rítmica i a la brillant execució de la corda de saxos, qualitats que es mostren plenament en les peces Organ Grinder’s…
Francesc Vayreda i Casabò
Jove asseguda (1922), obra de Francesc Vayreda i Casabò
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Fill de Joaquim Vayreda i Vila , amb qui s’inicià en el camp de l’expressió plàstica Assistí després a les classes de l’Escola de Belles Arts d’Olot, dirigida per Josep Berga i Boada Més tard es traslladà a Barcelona, on fou alumne de l’acadèmia Galí El 1911 anà a París a completar la seva formació copiant els renaixentistes italians i els impressionistes De retorn a Barcelona, palesà la influència de Cézanne Aplicà el color directament a la tela cercant de donar les formes La seva primera etapa es caracteritzà per la cruesa de línies, rigidesa de gest i un color dur Els paisatges i les…
vàlua
Valor, allò que val una persona o cosa, conjunt de qualitats que fan que valgui.
triador | triadora
Persona que tenia per ofici triar la llana i separar-la segons les seves qualitats.
semblança
Literatura
Esbós de la biografia d’un personatge, o de les seves qualitats físiques o morals.
ponderar
Dir posant-les molt alt, exagerant-les, les qualitats (d’algú o d’alguna cosa).
caràcter quantitatiu
Biologia
Caràcter que es refereix a qualitats mesurables (estatura, pes, longitud i amplada del crani, etc).
examinar
Observar (algú o alguna cosa) minuciosament, metòdicament, per conèixer-ne les qualitats, l’estat, etc.
optimar
Construcció i obres públiques
Millorar un (instrument, un aparell, etc), per tal de conferir-li les millors qualitats possibles.
mode d’ésser
Filosofia
Determinació entitativa mancada de consistència en ella mateixa, dependent sempre d’una altra entitat i amb un grau de realitat menor encara que el de l’accident.
Els modes poden ésser substancials, accidentals, d’inherència, etc, segons que siguin determinacions d’una substància, d’un accident, de la manera com un accident o una qualitat és inherent a un subjecte, etc Bé que pràcticament exclusiva de l’anomenada darrera escolàstica sobretot, Francisco Suárez, el concepte del mode ha perviscut —molt diversament interpretat— en la filosofia moderna Descartes modes de l’extensió i del pensament, Spinoza modes com a afeccions de la substància, Locke i Leibniz modes com a idees —espai, duració, nombre, infinitud— i complexos de qualitats, etc…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina