Resultats de la cerca
Es mostren 4662 resultats
adjectiu | adjectiva
Química
Dit dels colorants indirectes (per oposició a colorant substantiu), que poden ésser químicament molt diversos, però que en tintoreria necessiten tots una substància auxiliar, anomenada mordent, per poder-se fixar sobre la fibra.
El mordent és retingut sòlidament per la fibra i el colorant forma amb ell una laca colorejada insoluble Segons com sigui el mordent, el matís queda alterat en conseqüència, però la insolubilitat de les laques dóna al tint una solidesa molt superior a la generalment obtinguda amb els colorants substantius o directes
La companyia alemanya Henkell compra Freixenet
La companyia alemanya Henkell, filial de la multinacional de l’alimentació Dr Oetker, signa la compra del 50,7% de Freixenet per 220 milions d’euros La resta del capital queda en mans de dos membres de la família propietària fins ara Josep Ferrer, el president d’honor, i Josep Lluís Bonet, el president
anemòmetre de roda de paletes
Meteorologia
Física
Anemòmetre compost d’una roda de paletes que gira impulsada pel corrent d’aire que la travessa.
La roda queda mecànicament acoblada a un comptador de voltes calibrat per a donar els metres equivalents a l’espai recorregut per l’aire que passa a través de les paletes en l’interval de temps que dura la mesura La velocitat és obtinguda dividint els metres resultants pel nombre de segons d’aquest interval
funció d’apel·lació
Lingüística i sociolingüística
Terme emprat per K.Bühler per a designar una de les comeses que acompleix el llenguatge a fi de despertar l’atenció del receptor en el moment d’iniciar un procés lingüísticament comunicatiu.
A vegades aquesta funció és assumida per algun sintagma independent escolteu, senyor, si us plau , etc, però molt sovint es manifesta barrejada amb les altres funcions d'expressió i de representació què diu ara, vostè , on la funció d’apellació queda representada pel to i la intensitat mateixa de l’elocució, també expressiva i representativa
Estefania Ferrer Alsina
Natació
Nedadora.
Formada al Club Natació Manresa, fou sis vegades internacional júnior els anys 2000 i 2001 en proves de velocitat 50 i 100 m lliure El 2002, ja amb el Club Esportiu Mediterrani, quedà campiona d’Espanya per equips amb la selecció catalana, i el 2003 es proclamà campiona absoluta de Catalunya dels 50 m lliure
Joan Amigó Freixas
Esports aeris
Pilot d’avió.
Membre del l’Aeroclub Barcelona-Sabadell, competia en curses i campionats d’aeronàutica Fou campió en quatre ocasions de la Volta Aèria de Catalunya 1967, 1969, 1970, 1973, acompanyat de José María Pérez de Lucía Quedà tercer en el Campionat d’Europa del 1967 També fou president de la Federació Aèria Catalana 1982-89
Pubilla Cases
Barri
Barri de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), situat al nord del centre urbà, del qual queda separat per la línia del ferrocarril de Barcelona a Vilafranca del Penedès.
Es començà a formar de manera anàrquica el decenni dels cinquanta —amb l’onada immigràtoria vers l’aglomeració barcelonina— damunt els terrenys del sector de muntanya de l’Hospitalet dedicats al conreu de secà i on hi havia, també, algunes bòbiles Fins el 1973 no hi arribà el metropolità Forma un continuum urbà amb el barri de Can Vidalet d’Esplugues de Llobregat, i amb el barri de Can Serra forma el districte administratiu V de la ciutat
Santa Eugènia (el Soler)
Art romànic
Església esmentada als segles X i XI Sancta Eugenia, 988 “villa S Eugenie super ipsa ripa que dicunt Tovorí”a , 1048 El 1258 ja era qualificada de “deserta” herema pel bisbe Bernat de Berga, el qual la donà al prevere que havia installat a l’església de Sant Domènec Avui no en queda cap rastre visible
Juan Cano Vacas
Motociclisme
Pilot de motociclisme.
Debutà amb victòria en la Copa Yankee del 1975 Quedà tercer en les 24 Hores de Montjuïc formant equip amb Domingo Gil i Paco Rico 1984 Guanyà el Premi Ciutat de Lleida en categoria Fuerza Libre amb una Yamaha Folch 1986 El 1995 reaparegué en les 24 Hores de Montjuïc en homenatge a Joan Soler Bultó
Kateri Tekakwitha
Història
Iroquesa, de la tribu mohawk.
Filla d’un iroquès i d’una algonquina cristiana, quedà òrfena als quatre anys Batejada el 1676, fugí de la família per tal de practicar plenament el cristianisme i es refugià a la missió de Sault-Saint-Louis o de Caughnawaga Féu vot de castedat en la vida secular Fou beatificada el 1981 pel papa Joan Pau II
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina