Resultats de la cerca
Es mostren 1865 resultats
John B. Fenn

John B. Fenn
Bioquímica
Químic nord-americà.
Es doctorà en química a la Universitat de Yale el 1940 La seva carrera professional s’inicià al món empresarial, on treballà fins el 1967, quan obtingué una plaça de professor de ciències aplicades i química a Yale Des de la seva jubilació, l’any 1987, fou professor emèrit en aquesta universitat i posteriorment fou professor d’investigació a la Virginia Commonwealth University, a Richmond Virgínia El 1988 desenvolupà la tècnica d’ionització per electroesprai ESI, Electrospray Ionization, que permet aplicar l’espectrometria de masses a l’anàlisi de mostres de macromolècules biològiques En l’…
Noruega 2010
Estat
El 17 de setembre el Govern noruec va tancar finalment la disputa territorial amb Rússia per la mar de Barentsz i l’oceà Àrtic, una confrontació que es mantenia des de feia 40 anys Amb aquest acord, ambdos països es reparteixen les zones riques en jaciments de gas i petroli, i que arran de l’escalfament global cada any queden en descobert Tot i presentar una taxa d’atur baixa en relació a la resta d’estats europeus, el 3,8% de la població activa aturada va ser el doble que la taxa d’un any enrere Per aquest motiu, el Govern noruec va promoure a mitjan setembre, juntament amb l’…
credit crunch
Economia
Situació en què, de forma sobtada, els bancs deixen de prestar diners o els mercats de bons es queden sense liquiditat i es fa molt difícil obtenir capital per invertir.
S'acostuma a produir quan els creditors, és a dir, les entitats financeres, es tornen extremament adversos al risc La més recent dlaquestes situacions es produí el 2008, especialment després de la fallida del banc d’inversió Lehman Brothers, el 14 de setembre de 2008
exempció
Dret canònic
Privilegi concedit per la Santa Seu en virtut del qual certs ordes religiosos i certs convents queden sostrets de la jurisdicció de l’ordinari local i sotmesos directament al papa.
Són exempts els religiosos de vots solemnes i també alguns de vots simples, per concessió especial passionistes, redemptoristes, salesians i altres L’exempció s’estén també als capellans de monges de vots solemnes i al personal dels seminaris professors, alumnes, confessors i criats que depenen del bisbe o directament de la Santa Seu
recitatiu
Música
Estil vocal en què preval la fidelitat a les inflexions, el ritme i l’accentuació propis de la parla, a la qual queden supeditats el ritme i la forma musicals.
Dit també d’una peça composta en aquest estil Com a recurs compositiu per a posar música a un text -habitualment per a solista-, moltes vegades comporta la difuminació o la pèrdua de la regularitat en el tempo i el metre i de l’estructuració formal específica de la música Fou un dels recursos fonamentals dels grans gèneres vocals del Barroc l’òpera, la cantata i l’oratori, tot i que el seu ús no es limità a aquests gèneres El terme recitatiu és la traducció de l’abreviació de l’expressió italiana stile recitativo 'estil recitatiu', apareguda per primer cop el 1626 en La catena d’Adone , de…
Els fil·locàrides
Els fillocàrides constitueixen el grup més antic dels malacostracis i alhora el que en presenta els caràcters morfològics més primitius Malgrat que és un grup molt reduït, se’n coneixen fòssils des del Cambrià inferior Se suposa que a partir d’ell s’originà, segurament a començament del Devonià, la resta de grups dels malacostracis Això fa que el grup dels fillocàrides tingui una importància molt superior a la que, per la seva abundància, caldria suposar D’entre les característiques més conspícues d’aquest grup, destaca la presència d’una closca bivalva que cobreix tota la part anterior del…
Mala oclusió dentària
La mala oclusió dentària és un trastorn de la dentició caracteritzat per un contacte anòmal entre les dents de l’arcada inferior i les de l’arcada superior, a causa d’una alteració de la posició de les dents o a una alteració dels maxillars Normalment, les dents van sortint de manera que, amb la boca closa, l’extrem de les de l’arcada superior queda just per davant de les de l’arcada inferior A més, les dents queden disposades de manera que cadascuna de les de l’arcada superior està justament alineada amb la corresponent de l’arcada inferior Aquesta és la disposició més adequada…
Montmagastre

Vista panoràmica del turó amb l’església de l’antic Castell de Sant Miquel de Montmagastre
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Artesa de Segre (Noguera), fins el 1966 del d’Anya, de població disseminada.
L’antic nucli, actualment abandonat, era als vessants del turó de Montmagastre 764 m alt, coronat pel castell de Montmagastre , que el 1010 o el 1011 fou el primer dels castells conquerits pel comte Ramon d’Urgell, al baix Urgell Ramon Borrell deixà, en morir, la senyoria alodial al seu fill, el comte Berenguer Ramon de Barcelona, el qual, en 1023-26, la deixà en feu a Ermengol II d’Urgell L’església de Sant Miquel de Montmagastre , dotada el 1011, consta com a abadia canonical des del 1085, però el 1098 ja era unida al monestir d’Àger, els abats del qual s’intitularen aleshores abats d’Àger…
Montaragó
Abadia
Abadia canonical (Jesús Natzarè de Montaragó), situada a uns cinc quilòmetres a l’W de la ciutat d’Osca (Aragó), dalt d’una muntanya.
Fou feta edificar pel rei Sanç Ramires, juntament amb un castell fortificat, el 1086, quan es preparava per a la conquesta d’Osca Els primers canonges provingueren de Loarre El rei li sotmeté la nova vila de Montaragó, creada als seus peus, i ell i els seus successors i magnats continuaren afavorint-la fins a tenir 104 esglésies i pobles sotmesos al s XII Els seus abats eren mitrats i tenien setial a les corts del regne d’Aragó A causa de la guerra entre els partidaris del comte d’Urgell i Ferran d’Antequera, el monestir entrà en una fase d’abandonament i ruïna fins que Ferran I el prengué…
polifonia sobreentesa
Música
Tècnica per la qual una sola línia melòdica es construeix com a resultat de la combinació successiva del moviment de dues o més veus d’una suposada textura polifònica.
JS Bach Suite per a violoncel en sol M , BWV 1007, Allemande , compassos 21-22 © Fototecacat/ Jesús Alises Apareix amb gran freqüència en la música per a instrument sol, en la qual resulta un recurs essencial els exemples suprems es troben en les obres per a violí, violoncel o flauta de JS Bach Però res no impedeix que, en una composició a dues o més veus, una o més d’una estiguin escrites amb aquesta tècnica, de vegades anomenada també ‘polifonia immanent' Vegeu, per exemple, els compassos 14-17 de la Fuga en mi ♭ M del primer llibre d' El clavicèmbal ben temprat la veu superior representa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina