Resultats de la cerca

Feu estudis d’art a Barcelona i treballà en el comerç familiar Escriví peces breus humorístiques, algunes publicades Errar el tiro , 1886, i Entre dos focs , 1887 i El marit de donya Pona , 1888, i, en collaboració amb el seu oncle Lluís Quer i Cugat, comèdies Comèdia fi de segle , estr 1897 i drames L’hostal de la coixa , 1897, d’ambientació rural, i Vents d’oratge , 1898, que se situa en les capes populars barcelonines Fou premiat en nombrosos certàmens poètics i publicà poemes en diverses revistes de Reus i en d’altres, com La Illustració Catalana

Començà els seus estudis musicals a Barcelona i el 1852 es traslladà a Madrid per continuar la seva formació pianística Se sap que en aquesta ciutat actuà juntament amb el pianista nord-americà LM Gottschalk Oferí concerts també a Saragossa, Tarragona, la seva ciutat natal, Reus, i a l’estranger Entre el 1886 i el 1889 dirigí la capella de música del monestir d’El Escorial Hi estrenà el 1887 la Missa de Rèquiem de Josep de Letamendi Compongué i li foren editades diverses obres per a piano, dins l’estil de saló, entre les quals destaquen Le Chant de Ninon i peces ballables

Es llicencià el 1947 i treballà a la Cooperativa Comarcal de Reus 1948-75, a la qual donà un gran impuls Becat pel govern nord-americà estudià a les universitats de Cornell i de Texas les malalties infeccioses de les aus D’ençà de la seva fundació 1962, fou vicepresident de la branca espanyola de la World’s Poultry Science Association i membre del Consell de l’Associació Mundial de la Ciència Avícola Fou cap de la secció de Sanitat i Producció d’Animals, de Tarragona 1980, president de la Federació de Collegis de Veterinaris de Catalunya 1981 i, d’ençà del 1982, cap de servei del Departament…

Es formà amb Modest Gené i, a Barcelona, a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi El 1957 treballà a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre Professor 1967-92 i director 1985-92 de l’Escola d’Art de la Diputació de Tarragona, per aquest organisme creà l’Escola Taller d’Art de Reus 1979, la qual dirigí durant el primer any Fundà i forma part de diversos grups ARA, Tarragona 70, Stampa, FAD, etc Especialment reconegut com a medaller, desenvolupà tècniques de gravat originals Rebé nombrosos premis, entre els quals el de la I Biennal Internacional de l’Esport en les Belles Arts 1967…

Fill de Francesc Milans del Bosch Lluità en l’exèrcit liberal, del 1833 al 1840, contra els carlins Amic íntim del general Prim, s’alçà com ell contra Espartero a Reus maig del 1843 i passà a Barcelona, però n'hagué de fugir amb ell davant la revolta de la Jamància Diputat a corts 1844, el 1854 el govern l’envià a parlamentar amb O'Donnell, cap de l’alçament progressista El 1861 anà a Mèxic amb l’expedició del general Prim, que pretenia envair aquest país i obligar el seu govern el pagament del seu deute amb Espanya Acampat l’exèrcit de Prim a Veracruz, Milans del Bosch, fou comissionat, el…

Porter que es formà al planter de l’Espanyol La temporada 2002-03 fitxà pel Real Madrid B i la campanya 2007-08 ingressà al primer equip madridista com a tercer porter La temporada 2009-10 fitxà pel Getafe L’any passà a les files de l'equip xipriota APOEL de Nicosia, i al gener del 2016 fou cedit al també xipriota Pafos FC La temporada 2016-17 fitxà pel CF Reus Deportiu Formà part de la selecció catalana, que el 22 de desembre de 2009 s’imposà a l’Argentina 4-2 al Camp Nou, en el debut de Johan Cruyff com a seleccionador

Fou construït per iniciativa oficial i amb subvenció oficial, seguint el projecte de Ricard Bofill i Levi 1964-65, que preveu l’edificació de 8 ha per a 12 500 habitants Hom n'inicià la construcció a la fi dels anys seixanta És ocupat per obrers qualificats i per empleats

Realitzà estudis comercials a la Universitat de Deusto, i amplià coneixements a les universitats de Berlín i Frankfurt, i a l’Institut d’Economia Mundial de Kiel Director del Servei d’Estudis Econòmics de la Companyia Hispano-Americana d’Electricitat CHADE entre el 1927 i el 1929, fou el primer director del Centre d’Estudis Econòmics de València des del 1929 i membre del consell de redacció d’ Economia i Finances Com a historiador, elaborà una aplicació del model de JH von Thünen a la història economicodemogràfica de la Península Ibèrica La base d’aquesta aplicació fou el seu coneixement…

Deixeble de l’enginyer militar Joan d’Escofet, fou nomenat arquitecte de la ciutat de Barcelona i província el 1760, que construí la caserna de cavalleria de la plaça de l’Àngel, a Igualada, i el 1771 treballà a l’església de Roda de Ter L’any següent, juntament amb Josep Ribes, construí el palau del Duc de Sessa, al carrer Ample, i hom li encarregà la restauració de l’antiga Llotja de Barcelona , en la qual treballà fins a la mort La seva arquitectura és del més pur neoclassicisme francès Hom li atribueix, també a Barcelona, el palau Marc de Reus, a la rambla de Santa Mònica 1776, i la…

Fou catedràtic dels instituts de Maó i de Reus i president del Centre de Lectura de Reus Autor de diverses obres de caràcter didàctic, de diversos estudis d’història local gironina i de collaboracions a la “Revista de Gerona” Prengué part, més tard, en el moviment renaixentista barceloní i fou un dels fundadors i president de la secció de literatura de la Jove Catalunya Deixà inèdits uns volums d’efemèrides reusenques i de biografies de fills illustres de Reus