Resultats de la cerca
Es mostren 2046 resultats
Arnold Gehlen
Filosofia
Sociologia
Filòsof i sociòleg alemany.
Professor a Leipzig, a Viena 1947 i a Aquisgrà 1962, descriví l’home com a ésser instintivament incert, relacionat necessàriament amb la realització de principis espirituals i de creacions culturals Escriví Der Mensch Seine Natur und seine Stellung in der Welt ‘L’home, la seva natura i la seva posició en el món’, 1940 i Sozialpsychologische Probleme in der industriellen Gesellschaft ‘Problemes sociopsicològics en la societat industrial’, 1949
Joaquín Gallardo Alberdi
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Comunicació
Grafista i decorador publicitari.
Treballà inicialment en el món de l’art com a pintor Des del 1945 es dedica professionalment al disseny gràfic com a art director de diferents agències barcelonines, com, també, d’un important laboratori químic A partir del 1960 treballà especialment en la decoració de botigues i locals públics, així com en la realització de stands o parades per a fires Feu grans murals i escultures Residí a Madrid i Bilbao
Vincente Minnelli
Cinematografia
Director cinematogràfic nord-americà.
Començà la seva activitat professional com a escenògraf teatral i cinematogràfic Com a director de cinema ha destacat sobretot en la realització de films musicals, on introduí diverses innovacions The Pirate 1947, Ziegfeld Follies 1946 premiat a Venècia el 1947, An American in Paris Oscar del 1951, Brigadoon 1954, Gigi Oscar del 1958 Ha realitzat també Tea and Simpathy 1957, Two Weeks in Another City 1962 i The Sandpiper 1965
afonemàtic | afonemàtica
Fonètica i fonologia
Dit del signe no fonemàtic.
Usualment, dit també del conjunt de signes demarcatius o trets fonètics que, en acumular-se sobre la realització d’un fonema, aporten un senyal de límit de mot o el seu contrari, de no límit Per exemple, la presència d’esperit aspre, en grec —‘íπποέ, ‘éδοέ, αίμα—, indica començament de mot, per tal com és un senyal que no es dona mai a l’interior, ni a la fi
Alegres vacaciones
Cinematografia
Pel·lícula del 1945-48, Animació, 70 min., dirigida per Artur Moreno i Salvador, Josep Maria Blay i Castillo.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Estudis Balet i Blay Barcelona FOTOGRAFIA Albert Geniès i Wladimir Rudin truca Dufaycolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Francesc Xavier Tulla i Valentí Castanys, Tinet fons decorats MUNTATGE Antoni Cànovas MÚSICA Ramon Ferrés ANIMACIÓ Conxita González, Irene Dalmau, Pepita Pardell, Àngel Garcia, Francesc Jordà, Trino Furnó ESTRENA Barcelona, 18101948, Madrid, 27121948 Sinopsi En Cigronet valent i els seus companys troben els estudis d’animació tancats per vacances i decideixen emprendre un viatge turístic per a conèixer Espanya i l’Àfrica espanyola Els dos…
Joan Josep Guillén i Zambrano
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Teatre
Dibuixant, escenògraf i pintor.
L’any 1970 començà a publicar dibuixos en la premsa catalana i alhora inicià estudis de direcció teatral i escenografia a l’ Institut del Teatre , on ha exercit com a professor d’aquesta especialitat 1973-2003 Com a escenògraf, ha collaborat amb diversos grups de teatre i s’ha dedicat a la realització de màscares per a espectacles de carrer, d'entre els quals cal esmentar la comparsa Visca Picasso 1981 Destaca també la collaboració amb el grup Els Comediants durant més de vint anys i la realització d'escenografies per a espectacles molt diversos, des d' El Llibre…
sema
Lingüística i sociolingüística
Unitat mínima de significació —no susceptible de realització independent— dins una estructura semàntica complexa (semantema, semema).
Per exemple, la diferència entre fer i cometre es basa en un sema que cometre afegeix a fer fer + quelcom dolent Alguns empren el terme sema en lloc de morf o morfema en la segmentació de mots
formant
Lingüística i sociolingüística
Terme emprat en glossemàtica per a designar les diverses alternatives de realització d’un sol morfema.
En català són formants - em , - im , en formes com cant em, part im
campanya publicitària
Comunicació
Programació i realització d’una acció publicitària de conjunt valent-se dels diferents mitjans de difusió.
duatló

Campionat de duatló d’Espanya d’Autonomies 2004, Sant Joan de les Abadesses
CT Sant Joan de les Abadesses
Altres esports
Pràctica esportiva que combina la realització de dues curses a peu i una altra en bicicleta.
Especialitat del triatló, s’acostuma a practicar quan la temperatura de l’aigua no permet nedar, per la qual cosa se substitueix la cursa inicial de natació per una cursa atlètica Així, el duatló es compon d’una cursa a peu, una de ciclisme i una altra cursa a peu Les distàncies habituals són l’esprint, que cobreix recorreguts de 5, 20 i 2,5 km, la curta distància 10-40-5 km i la llarga distància 14-60-7 km, però hi ha competicions que n’estableixen d’altres, com la Powerman suïssa 10-15030 km o el Duatló de Londres 10-20-5 km Es distingeix el duatló de carretera i el de muntanya en funció…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina