Resultats de la cerca

Installat a l’antiga Universitat de Cervera sota un patronat presidit pel rector de la Universitat de Barcelona, i en connexió directa amb l’Arxiu General de la Corona d’Aragó Aquest arxiu és destinat a reunir, a més, la documentació de la Universitat de Cervera, ara dipositada en gran part a la Biblioteca Universitària de Barcelona

S’inicià en la música de la mà del seu pare, home de lleis i afeccionat a la música El 1799 anà a París per estudiar dret Posteriorment ocupà diversos càrrecs a l’administració al seu departament natal, i alhora completava la seva formació musical i es dedicava a recollir documentació sobre l’òpera a França Publicà el resultat de les seves recerques en els dos volums del llibre De l’opéra, en France París, 1820-26 El 1820 retornà a París i es dedicà exclusivament al món de la música com a escriptor i editor Entre el 1822 i el 1832 exercí la crítica musical al "Journal des Débats…

És anomenat també arna o buc Hom suposa que el rusc primitiu fou el tronc d’arbre buidat l’inspirà la mateixa abella, que s’eixamenava sobretot a les soques buides dels arbres L’home anà ideant nous mitjans per a retenir els eixams, fent ús de materials al seu abast troncs d’arbre, escorça de suro, cistells de palla, etc que l’apicultura actual anomena ruscs fixos hom ha de tallar-los per a poder-ne recollir la mel i, a més, dificulten considerablement la inspecció, la lluita contra les malalties de l’eixam i, en general, totes les operacions i manipulacions de l’explotació Com a resultat d…

Conegut amb les sigles SGIM, fou fundat el 1974 per Josep Paytubí i Carles Capellas, entre d’altres, amb l’objectiu de recollir llibres, guies, mapes i fonts d’informació relatives al muntanyisme, tant en l’àmbit esportiu com en el camp històric i cultural Disposa d’una biblioteca que té un fons de més de 16000 volums i d’una cartoteca, una hemeroteca, una fototeca i una filmoteca A més de servei d’informació de caràcter públic, funciona com a arxiu històric i centre d’estudis, d’on han sorgit publicacions com els Quaderns d’Alpinisme o els índexs gràfics de mapes del Karakoram i…

Elaborada amb posterioritat a les altres lleis lingüístiques autonòmiques —però abans de les sentències del Tribunal Constitucional sobre aquelles, que daten del juny de 1986—, pogué recollir-ne alguns aspectes interessants, a part de diverses aportacions específiques, com la distinció que fa en l’exposició de motius entre l’oficialitat territorial del català i la de caràcter personal del castellà, o les referències dels articles 30 i 31 i de la disposició addicional a la cooperació amb els altres territoris de llengua catalana El seu abast, en general, és semblant al de la Llei…