Resultats de la cerca
Es mostren 1092 resultats
Diàleg
Dret
Publicació ciclostilada mensual editada pels estudiants de la facultat de dret de València (febrer del 1961 — març del 1962), amb text bilingüe, però predominantment català.
Tingué la collaboració de diversos professors M Tarradell, J Reglà, R Trias i Fargas fou la plataforma on es donà a conèixer la que aleshores es presentava com a “nova generació” valenciana Enric Solà, Alfons Cucó, Lluís Aracil, Manuel Ardit, Rafael Ninyoles, Joan Riera, Eliseu Climent, Josep V Marquès, Vicent Álvarez, Varià Miralles, etc Pel març de 1963 en fou represa l’edició, gairebé exclusivament en castellà Els redactors del primitiu “Diàleg” fundaren llavors Concret
Šenuti
Literatura
Cristianisme
Monjo i escriptor copte.
Essent abat del Monestir Blanc, a la regió d’Akhmim, a l’Alt Egipte, la comunitat arribà a 2 000 monjos i 1 800 monges Molt sever, afegí nombroses austeritats a la regla de sant Pacomi Introduí la professió per escrit i permeté als ancians d’abraçar la vida eremítica Acompanyà Ciril d’Alexandria al concili d’Efes 431 Les seves regles, homilies i lletres constitueixen la literatura copta més important del seu temps
Marc Antoni Alòs i Orraca
Cristianisme
Teòleg i predicador.
Trinitari calçat, fou professor de teologia als convents de l’orde de Xàtiva i de València El 1615 passà al convent de Peníscola per viure-hi amb tota austeritat la regla primitiva La seva preocupació per l’estudi el portà a crear una de les millors biblioteques del País Valencià de l’època És autor de diversos tractats teològics publicats el 1642 i el 1663 i deixà escrits més de dos mil sermons
Josiah Willard Gibbs
Física
Matemàtiques
Fisicoquímic i matemàtic nord-americà.
Estudià a les universitats de París, Heidelberg i Berlín, i el 1871 fou nomenat professor de física matemàtica a Yale Els seus estudis versaren sobre termodinàmica química aplicació de la primera llei de la termodinàmica i de la segona en l’estudi de l’equilibri de substàncies heterogènies Establí les bases teòriques de la fisicoquímica i descobrí, juntament amb Helmholtz, l’equació que porta llur nom, com també la regla de les fases
Joan Cassià
Literatura
Cristianisme
Monjo i escriptor llatí cristià.
S'inicià en el monaquisme a Betlem i a Egipte Fou ordenat secerdot a Roma el 405 Vers el 415 fundà el monestir de Sant Víctor a Marsella, en el qual romangué fins a la mort Fundà altres monestirs, femenins, a la regió En les seves Collationes criticà la doctrina augustiniana de la gràcia, dins la línia teològica semipelagiana Escriví també De Institutis cenobiorum La seva obra influí en la regla de sant Benet
Menopausa artificial
Abans de tractar aquest tema, cal insistir que la menopausa és un fet fisiològic, que, amb variacions individuals, s’acaba produint en totes les dones No obstant això, actualment es pot donar el cas que en el tractament d’algunes afeccions, especialment d’índole tumoral, es recorri a l’extirpació d’òrgans involucrats en la presentació de la regla, per la qual causa, tot i que no s’hi hagi produït la menopausa natural, cessen les menstruacions En aquest cas es parla de menopausa artificial En realitat, es poden distingir situacions molt diverses, segons els òrgans genitals que ha…
(Z)-
Química
Prefix que s’anteposa al nom d’una olefina.
Indica que el substituent preferit d’acord amb la regla de la seqüència d’un dels àtoms doblement enllaçats i el substituent preferit de l’altre àtom de carboni doblement enllaçat es troben en el mateix costat del pla que conté el doble enllaç, i és perpendicular al de la molècula És contraposat al prefix E -, que indica el contrari En la nomenclatura sistemàtica d’olefines, aquesta terminologia ha substituït l’ús dels prefixos cis - i trans -
Jeroni Sanç
Cristianisme
Historiografia catalana
Historiador.
Darrer dels abats vitalicis del monestir cistercenc de Benifassà Abat des del 1531, el 1554 cessà en el càrrec arran de l’establiment pel papa d’abats triennals És autor d’un arbre genealògic dels reis de Catalunya-Aragó fins a Carles V el 1526, amb explicacions en castellà Aragonum clara insignia regum , 1541, i d’una Vita Joannis II Aragonum regis Traduí al castellà la regla de sant Benet, que fou impresa en llatí i castellà el 1543
,
suma
Matemàtiques
Resultat d’una addició
.
És a dir que, donats dos objectes, la suma és un altre objecte determinat a partir d’aquests per addició La suma aritmètica entre nombres com ara 4+2 = 6 a + b = c equival a dir que la reunió de dos conjunts que tenen a i b elements, respectivament, és un conjunt que té a + b elements + és el símbol que indica suma En l’expressió a + b , la quantitat a és anomenada augend i b, addend tant a com b són anomenats sumands La suma de trencats racionals o fraccionaris és definida per la regla La suma d’irracionals ha d’ésser indicada després de fer les simplificacions possibles per…
integració
Matemàtiques
Càlcul d’una integral.
Per a calcular integrals indefinides són útils, sovint, el mètode d’integració per substitució i el mètode d’integració per parts Segons el primer, hom fa x = φ t , i substitueix aquest valor a la integral ∫ f x dx = ∫fϕ t ϕ´ t dt , a fi de resoldre aquesta darrera més fàcilment El mètode d’integració per parts es basa en la relació → u dv = uv - que sigui de fàcil resolució Trobada la funció primitiva F x , la solució és ∫ f x dx = F x + C , on C és una constant La regla de Barrow proporciona un mètode general per a calcular integrals definides a partir de les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina