Abans de tractar aquest tema, cal insistir que la menopausa és un fet fisiològic, que, amb variacions individuals, s’acaba produint en totes les dones. No obstant això, actualment es pot donar el cas que en el tractament d’algunes afeccions, especialment d’índole tumoral, es recorri a l’extirpació d’òrgans involucrats en la presentació de la regla, per la qual causa, tot i que no s’hi hagi produït la menopausa natural, cessen les menstruacions. En aquest cas es parla de menopausa artificial. En realitat, es poden distingir situacions molt diverses, segons els òrgans genitals que ha calgut extreure.
En cas de procedir-se a una histerectomia, o extirpació de l’úter, no s’hi produiran més regles, ja que és precisament aquest òrgan el que sagna i produeix les hemorràgies menstruals. Això no obstant, en aquest cas no es modifica el funcionament ovàric, i es mantenen les oscil·lacions hormonals fins a arribar a l’època de la menopausa natural. Per això, si l’extirpació de l’úter és parcial, s’hi pot seguir presentant la regla, en alguns casos menys abundosa que abans. En definitiva, en cas d’extirpació total de l’úter, les úniques modificacions consegüents són la manca de presentació de la regla i l’esterilitat definitiva, perquè ja no es disposa de l’òrgan encarregat de la gestació.
En canvi, si s’ha de procedir a una ovariectomia, o extirpació dels ovaris, la situació és més complexa. D’una banda, no es produiran més menstruacions, per bé que encara es disposi d’un úter intacte, ja que no hi haurà una regulació hormonal ovàrica. De l’altra, s’hi produirà una esterilitat definitiva, ja que no es disposarà d’òvuls aptes per a ésser fecundats. A més a més, la manca d’elaboració de les hormones femenines ovàriques pot donar pas a diversos trastorns derivats del brusc desequilibri produït en el sistema endocrí, la qual cosa generaria trastorns relacionats amb els que poden aparèixer en la menopausa natural, per bé que amb major freqüència i intensitat.
En realitat, actualment se sol evitar efectuar intervencions radicals com les que s’han descrit en dones joves, i es tracta de resoldre les eventuals afeccions amb altres tipus de tractaments. En especial, s’intenta no haver de procedir a l’extirpació d’ambdós ovaris, per tal que hi continuï havent una certa producció d’hormones femenines. Per aquesta raó, se sol practicar aquesta mena d’intervencions fonamentalment en dones d’edats properes a les que normalment corresponen a la menopausa natural. No obstant això, de vegades pot ésser necessari efectuaries en dones més joves, amb la consegüent provocació d’una menopausa artificial; en aquests casos, per a evitar que es produeixin prematurament les modificacions corporals consecutives al cessament de l’activitat ovàrica, se sol recórrer a una teràpia de substitució hormonal.