Resultats de la cerca

En aquest indret Ramon Llull feu bastir, el 1275, en una cova natural que li havia servit d’aixopluc durant el seu retir, un altar marià la Mare de Déu de Randa amb una cella adjunta, nucli d’un estudi lullià escola de Randa, que perdurà fins el 1826 com a escola de llatinitat El santuari adquirí importància al segle XVI i prengué ja aleshores, sembla, la denominació actual Entrat en decadència al segle XIX, fou restaurat al començament del segle XX pel bisbe Pere Joan Campins els terciaris regulars franciscans se'n feren càrrec el 1913 i hi installaren el noviciat de la…

Hom mesura el brancatge en esteris, equivalents al metre cúbic en els troncs abatuts, atesos la llargada i el diàmetre mitjà, l’avaluació és donada en metres cúbics En la fusta serrada a dret fil per a la fusteria, l’avaluació és donada per les mesures del llarg en peus i, l’ample i el gruix, en polzades quan procedeix del nord d’Europa o d’Amèrica del Nord Sia en aquest sistema o en el mètric decimal, hom acostuma a avaluar els taulons de fusta de pi en dotzenes regulars, tot i la diversitat de llargades i d’amplades de la partida de peces L’equivalència d’una dotzena regular és…

Aquesta església, de la qual no es tenen referències documentals, ha donat nom a una masia del terme de Montellà, situada en una posició dominant sobre la vall de Bastanist És construïda en un planell a l’extrem del qual es diu que hi havia una torre De l’església només es pot identificar, en el seu estat actual, un mur de clara factura medieval, incorporat a una dependència del mas destinada a bestiar Aquest mur és format per carreus ben escairats, sense polir, disposats en filades uniformes i regulars, que palesen les formes constructives de la fi del segle XI Tanmateix, en l’…

La fundació d’aquest monestir data del 23 de maig de 1155 Aquest dia el bisbe de Barcelona, Guillem, de comú acord amb el cardenal i legat de Roma, Jacint, i de l’arquebisbe de Tarragona, Bernat, dotà l’església d’un patrimoni i disposà que hi romangués una comunitat de canonges regulars que seguissin la regla de sant Agustí L’església, però, ja existia abans i era situada prop del Portal Nou Al seu voltant, en temps de sant Oleguer, s’havia fundat una confraria, que pel cap baix ja funcionava el 1140 i que en els quinze anys que precediren la fundació de la comunitat de canonges…

El mapa de les línies regulars de les companyies catalanes de navegació just abans de la Primera Guerra Mundial, com també el de les línies de la telegrafia elèctrica, pot ajudar a configurar els horitzons catalans de la primera globalització El protagonisme inicial, el van tenir les illes Mallorca, Menorca i Eivissa, i Cuba Però la gran empresa de transport marítim, la Companyia Transatlàntica, va tenir la seu central a Barcelona Rutes de la Companyia Transatlàntica 1913 Tres empreses La primera línia regular de navegació a vapor, al sud dels Pirineus, és del 1837, amb el trajecte entre…

El més simple és el micròtom de cargol o manual, format per un cargol micromètric que fa sobresortir la peça que cal tallar al mig d’una plataforma llisa, i hom fa el tall amb una navalla histològica és emprat sobretot per a tallar teixits vegetals Correntment són emprats els anomenats micròtoms universals , que són micròtoms de precisió micròtom de lliscament, micròtom de Minot, de Ranvier, de Leitz, de Becke, de Thoma-Jung, molt més complexos i variats En el micròtom de congelació , emprat per a tallar material congelat, la navalla és refredada contínuament La microscòpia electrònica…

Es caracteritza per la cua, molt llarga, en forma de ventall, de color vermellós, amb taques blanques i negres molt vistoses a l’extrem Té una peculiar forma de posar-se, amb les ales penjants i la cua desplegada i aixecada El seu cant és força harmoniós

A Barcelona, l’orde fou autoritzat 1632, i s’installà 1636 al pla d’en Llull, on obrí església pública malgrat l’oposició de la parròquia de Santa Maria del Mar En produir-se la revolta del 1640, l’orde es refugià a Madrid retornà amb la victòria castellana del 1652 i aprofità l’entrada a Barcelona de Joan d’Àustria per obrir al públic el seu convent 1653 En construir-se la Ciutadella passà 1720 al convent de Sant Sebastià Desaparegué el 1835 i el convent fou adquirit per la Junta de Comerç

Els fils pentinats són més resistents, regulars, lluents, llisos i nets, és a dir, d’una millor qualitat En la filatura del cotó, la preparació del pentinament consisteix a juxtaposar un cert nombre de vetes de carda en la reunidora de vetes i estirar el conjunt, doblar-lo i estirar-lo novament, en el manuar de napes, per obtenir un rotlle de napa amb el qual pugui ésser alimentada la pentinadora En la filatura del lli i del cànem el pentinament serveix per a eliminar-ne les riscles i les estopes La fibra curta obtinguda com a rebuig de l’operació de pentinament és anomenada…