Resultats de la cerca
Es mostren 1599 resultats
Castell de Malveí (les Valls d’Aguilar)
De l’antic poble de Malveí no resta més que el nom, en un indret proper a Castellàs del Cantó, riu amunt Es despoblà a la baixa edat mitjana En aquest indret hi havia un castell, documentat el 1220, any en què Arnau de Castellbò l’investí a Guillem d’Orcau en canvi de la renúncia d’aquest als drets que posseïa sobre la comdoria de Taús
Felip I de Germània
Història
Rei de Romans i de Germània (1198-1208), duc de Suàbia (1196) i marcgravi i vicari imperial de Toscana (1195).
Fill cabaler de l’emperador Frederic I Fou bisbe de Würzburg 1190, però renuncià l’estat eclesiàstic Elegit rei pels gibellins, es trobà en oposició amb Otó IV de Brunsvic, cosa que provocà una guerra civil El 1201 Innocenci III reconegué Otó IV i excomunicà Felip aquest, però, guanyada la guerra 1208, fou reconegut rei pel papa Fou assassinat la vigília d’ésser coronat emperador
Josep Lluís Carod-Rovira

Josep Lluís Carod-Rovira
© Generalitat de Catalunya
Política
Polític.
Llicenciat en filologia catalana i autor de Rovira i Virgili i la qüestió nacional 1984 i Marcellí Domingo 1884-1939 De l’escola a la República 1989, ha estat professor de l’Escola Universitària de Tarragona 1976-82, tècnic superior de Planificació Lingüística de la Generalitat 1981-88 i vicepresident de la Universitat Catalana d’Estiu 1986-95 Després del seu pas pel Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans 1970-77 i per Nacionalistes d’Esquerra 1980-86, ingressà a Esquerra Republicana de Catalunya el 1987, partit pel qual fou diputat al Parlament català des del 1988…
El diputat Germà Gordó abandona el partit i el grup parlamentari
Germà Gordó, exconseller de Justícia i diputat per J×Sí al Parlament de Catalunya, abandona aquesta formació, i també el seu partit, el PDeCAT El motiu de la renúncia és la seva presumpta participació en el "cas del 3%", de finançament illegal de Convergència Democràtica de Catalunya, pel qual està sent investigat Malgrat les pressions, Gordó no abandona l’escó i passa a formar part del grup mixt
Bernie Sanders abandona la cursa a la presidència dels Estats Units
Bernie Sanders renuncia a ser candidat demòcrata a les eleccions presidencials dels Estats Units del novembre Sanders, de l’ala esquerra del Partit Demòcrata i molt crític amb la cúpula dirigent d’aquest, justifica la retirada per l’emergència de la covid-19 i per la reducció dràstica de les seves opcions L’exvicepresident de Barack Obama Joe Biden resta així com el candidat que aspira a derrotar Donald Trump
El president de Bielorússia, investit amb el rebuig de la Unió Europea
Aleksandr Lukaixenko és novament investit president de Bielorússia després d’unes polèmiques eleccions 9 d’agost i una onada de revoltes de gran amplitud A través de l’alt representant per als Afers Exteriors, Josep Borrell, la UE expressa el desacord amb el nomenament, que considera mancat de legitimitat No obstant això, el dia abans 22 la UE renuncia a imposar sancions a Bielorússia per la negativa de Xipre
Adolf
Cristianisme
Bisbe de Pallars i Ribagorça.
Obtingué el nomenament en el conflicte provocat per Esclua en intentar de constituir un arquebisbat d’Urgell deslligat del de Narbona El bisbat d’Adolf es formà amb territoris segregats dels d’Urgell Fracassat el projecte 890, Adolf no fou deposat gràcies al prestigi del comte Ramon I de Pallars i Ribagorça, promotor del projecte, però hom decidí la desaparició del bisbat a la mort o renúncia d’Adolf
Lluís de Cabanyelles i de Vila-rasa
Història
Governador de València (1479-1503).
Coper de Joan II de Catalunya-Aragó 1467, li fou fidel en la guerra civil del Principat Participà en les campanyes del Rosselló 1472-73 i de Granada 1492 Nomenat governador per Ferran II, el càrrec fou mantingut en la seva família durant tres generacions Renuncià el 1503 a favor del seu fill Lluís de Cabanyelles i Gallac De la família Vila-rasa adoptà, per raó d’herència, el cognom matern
Enric V de França

Enric V. de França
© Fototeca.cat
Història
Duc de Bordeus i comte de Chambord, fill pòstum de Carles Ferran, duc de Berry.
Després de la mort del seu avi Carles X 1836 i de la renúncia del seu oncle, el duc d’Angulema 1844, fou l’hereu de la corona francesa, que reclamà, a la caiguda de Napoleó III 1870 Malgrat la majoria legitimista a l’assemblea, que el proclamà rei, i el reconeixement dels orleanistes, la seva intransigència sobre les condicions per a assumir la reialesa impossibilità la restauració de la monarquia
Miguel Cortés y López
Literatura
Polígraf.
Sacerdot, catedràtic dels seminaris de Terol i de Sogorb D’ideologia liberal, el 1820 fou diputat per Terol S'exilià a Marsella el 1823, i més tard residí a Barcelona El 1844 fou presentat per a bisbe de Mallorca, però hi renuncià i fou canonge de València Publicà Diccionario geográfico-histórico de la España antigua Tarraconense, Bética y Lusitana 1835-36 i Compendio de la vida del apóstol san Pablo 1849
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina