Resultats de la cerca

Integrat per Jim McGuinn guitarra i veus, David Crosby guitarra i veus, Cris Hillman baix, Gene Clark veu, guitarra i percussió i Michael Clarke bateria, la banda fou una mena de resposta nord-americana als Beatles La seva barreja de folk , country i rock va ser molt innovadora, i fins impressionà Bob Dylan, de qui versionaren amb èxit Mr Tambourine Man , entre d’altres Banda sonora de la Califòrnia hippie , els The Byrds es passaren a la psiquedèlia l’any 1966, després de l’abandó de Clark L’any 1968 encara feren un tercer canvi cap al country-rock Després dels The Byrds, Crosby formà el…

En plena època del rock transcendent, el grup, integrat pels germans Brian Wilson baix i piano, Carl Wilson guitarra, Denis Wilson bateria i teclats, el seu cosí Mike Love veu i Al Jardine guitarra i baix, tornà el rock a la seva frivolitat inicial Brian, l’ànima del grup, potencià les harmonies vocals, els ritmes -influïts per Chuck Berry- i les lletres adolescents sobre surf, cotxes i noies, i aconseguí èxits com Good Vibrations , Surfin' i Barbara Ann Amb Pet Sounds 1966, un dels millors discos de la història del rock , donaren la seva resposta particular a l’inici de l’èxit dels Beatles…

En 1960-70 formà part de The Beatles , grup del qual, juntament amb John Lennon, fou el líder i compositor de la majoria de cançons Dissolt el grup, en 1971-81 formà amb la seva dona Linda el grup Wings amb el qual s’allunyà de l’estil dels Beatles Mary Had a Little Lamb , 1972 Venus and Mars , 1975 Posteriorment enregistrà en solitari Pipers of Peace , 1983 Once upon a Long Ago , 1987, i amb altres músics com Stevie Wonder o Michael Jackson Ha alternat el conreu del pop-rock Off the ground , 1993 Flaming pie , 1997 Run Devil Run , 1999, amb obres simfonicoorquestrals…

Bryan Ferry veu i teclats, Brian Eno sintetitzadors i Andy Mackay saxo foren el nucli inicial de la formació, als quals s’afegiren més tard Paul Thompson bateria i Phil Manzanera guitarra La fórmula que els feu únics era la barreja del pop britànic i el soul americà aportada per Ferry i les ganes d’experimentar d’Eno, a més d’una estètica kitsch i una gran influència del pop art Eno només enregistrà dos discos amb el grup, però foren un model per a moltes altres formacions i per al glam-rock Convertit en líder únic de Roxy Music, Ferry l’orientà cap al soul - pop i la música…

Formació pionera de rock a Barcelona, en els seus inicis reivindicava el rockabilly i el rock-and-roll dels anys cinquanta Debutà discogràficament el 1981 amb Cerveza, chicas y rockabilly La formació canvià a mitjan anys vuitanta amb la incorporació de Dani Nello saxo i harmònica, que deixà el grup el 1996, Jorge Rebenaque teclats i Sergi Manobens baix El 1987 aconseguí grans èxits a Espanya i Amèrica del Sud amb Más allá del bien y del mal , Mediterráneo o Bajo la luz de la luna Seguiren En cuerpo y alma 1990, Tiempos de rock'n'roll 1991, La rosa y la…

És integrat per Brian Johnson veu, que substituí Bon Scott, mort el 1980, Malcom Young guitarra, Angus Young guitarra, Phil Rudd bateria i Cliff Williams baix, que el 1977 substituí Mark Evans Cal destacar els seus discs Let there be rock 1977, Highway to hell 1979, Back in black 1980 i Stiff upper lip Amb el seu últim treball d’estudi, Ball breaker , feren una gira mundial i actuaren a Barcelona el 1996 El 2003 entraren a formar part del Rock and Roll Hall of Fame Dos anys després publicaren Family Jewels , un doble DVD en què repassen tres dècades de carrera…

Format, des del 1988, per Papa Jules saxo, harmònica, Lupe Villar guitarra, Quim Mondado veu i baix, Martín Rodríguez bateria i Josep MCorominas guitarra Des del 1985 interpretaren els propis temes Enregistraren, entre d’altres, Els senyors de les pedres 1989, Contes i llegendes 1993, Noctambulus 1996 i L’altre cantó del mirall 1999 Tot i que es dissolgué el 2001, el grup encara afegí dos nous treballs al seu catàleg discogràfic L’últim concert 2002 i Entre amics 2004, amb enregistraments en directe en els quals s’acompanyaren d’artistes i músics com Lluís Llach, Ramoncín, Barricada, la…

En la seva música i els seus espectacles, provocadors i sarcàstics, combinà el rock and roll amb elements de la música “culta” contemporània Aconseguí un gran èxit amb el grup Mothers of Invention, i posteriorment amb l’orquestra Grand Wazoo La seva discografia inclou, entre d’altres, Freak out 1966, Hot Rats 1969 i Sheik Yerbouti 1979 Altres produccions són l’òpera rock Joe Garage 1979, la suite per a orquestra Yellow Shark 1992 i el film 200 Motels 1971

Capdavanters d’aquest estil musical, els seus fundadors Bon Scott veu i Angus Young guitarra van liderar la millor etapa del grup, amb temes com Rock’n’Roll Damnation i Highway To Hell , al costat de Malcolm Young guitarra, Philip Rudd bateria i Mark Evans baix Arran de la mort de Scott -que fou substituït per l’anglès Brian Johnson-, la banda va començar una nova etapa mancada, potser, de la creativitat de l’anterior

Amb balades encomanadisses i peces ballables, es feu un nom en el món de la música al final dels anys setanta El seu primer gran èxit fou la cançó The Piano Man 1973 Tot i que la crítica no el deixà gaire bé, els seus discos del final dels anys setanta i el principi dels vuitanta, com The Stranger , 52nd Street o Glass Houses , es vengueren molt bé i foren mereixedors de diversos Premis Grammy Fou un dels primers músics de rock que reflectiren fidelment la situació en què es trobaven els soldats dels EUA que havien lluitat al Vietnam També fou un dels pocs artistes que, al final…