Resultats de la cerca

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon rascat Consta d’una sèrie d’ossos de la mateixa llargada però diferent diàmetre, ordenats parallelament de menor a major diàmetre en alguns exemplars, però, la llargada dels ossos és també creixent Els ossets estan lligats entre si, enfilats amb un cordill per cada un dels extrems, de manera que l’instrumentista pugui penjar-se’ls al coll per un extrem Mentre amb una mà sosté l’instrument, amb l’altra frega els ossets amb un pal, os, canya o castanyola Els ossets acostumen a ser de pota d’ocell, tot i que en algun cas també poden ser…

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon pinçat de taula Consta d’una sèrie de làmines de diferents llargades, generalment de ferro, subjectades l’una al costat de l’altra amb una petita barra de ferro sobre una taula de fusta, que queden lleugerament elevades pels extrems gràcies a dos petits ponts de fusta Les làmines o llengüetes són mòbils, cosa que permet ajustar la seva afinació, i el seu nombre pot variar entre tres i setze o més, les més llargues situades generalment a la part central El so es produeix per pinçament amb els dits polzes de totes dues mans, amb les làmines…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna tipus trompeta, dotat de mecanismes per a modificar el so fonamental El so és generat amb la vibració dels llavis recollida per un broquet metàllic que, generalment, pot separar-se del cos de l’instrument Té un tub acústic encorbat de metall, quasi sempre de llautó, de perforació cònica La columna d’aire de l’interior del tub és modificada amb un sistema de vàlvules o bé de pistons i acaba en un pavelló orientat cap endavant Fou construït possiblement per primera vegada a Rússia, cap al 1845 Ignaz Stowasser, de Viena, en…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna instrument de vent pròpiament dit del tipus trompeta cromàtica amb vàlvules o pistons És semblant a la trompeta, tot i que lleugerament més gros i de conicitat més accentuada, raó per la qual produeix un so menys estrident que aquesta Té habitualment tres pistons i embocadura de forma semiesfèrica, com les trompes Les tessitures més habituals són les de soprano en mi♭, contralt en si♭, tenor en mi♭ i baríton en si♭ Usat sobretot a les bandes de música, als Països Catalans forma part també de la cobla Bibliografia Complement…

La llengüeta, probablement doble, es disposava dins una bufeta esfèrica d’on partia el tub o tubs acústics amb forats, i a la qual l’instrumentista insuflava aire a través d’un bufador En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna amb llengüeta i reserva d’aire No se n’ha conservat cap exemplar original de l’època medieval Apareix, però, en diverses representacions iconogràfiques amb formes diferents En les Cantigas de Santa María , d’Alfons X el Savi, és representat amb dos models, l’un amb un tub acústic corbat similar a una banya i l’altre amb dos tubs units de cos…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de buf directe al tub, tipus flauta amb ranura o tall També anomenada flauta dels Andes, és una de les flautes més antigues en ús de les cultures sud-americanes, especialment a Xile i al Perú De sonoritat clara, pot fer fàcilment dues octaves Per a produir el so, l’instrumentista ha de conduir amb els llavis l’aire contra el cantell obert o ranura de l’extrem superior del tub El tipus antic d’aquest instrument també havia estat construït d’os, terra cuita o metall Instrument molt popular de la música andina, sovint és utilitzat en duet de flautes…

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc per sacseig Consta d’una cavitat globular amb un mànec o agafador, a l’interior de la qual hi ha petites peces que xoquen contra les parets en ser sacsejades La cavitat pot ser esfèrica o oval, o reproduir també les més diverses formes associades al món infantil ninos, gossets, etc Objecte d’entreteniment destinat a desvetllar la curiositat auditiva dels més petits, es construeix en una gran diversitat de materials argent, llauna, vímet, plàstic o d’altres Alguns sonalls, en lloc d’agafador, tenen inserida una petita anella…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de llengüeta lliure en grup Consta d’un recipient semiesfèric -antigament era una carbassa, però avui pot ser de diferents materials-, recobert de laca i amb un broquet lateral per on l’instrumentista inspira o expira l’aire necessari per a produir el so A l’interior del recipient hi ha un conjunt de tubs de canya de bambú -generalment disset-, de diferents mides i amb els extrems tapats, proveïts de llengüetes prop de la base La disposició dels tubs és circular i es presenten encarats, dos a dos, els de la mateixa mida en ordre…

En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon tubular de doble membrana De mides variables, consisteix en un cos de fusta de 25 a 50 cm de diàmetre amb les membranes subjectades mitjançant dos cèrcols de fusta o de metall La tensió de les membranes es regula mitjançant un sistema de cargols Utilitzat per les orquestres de jazz ja des de la dècada del 1920, forma part també de la secció de percussió d’orquestres de rock , on poden aparèixer d’un a tres instruments, o més, de diferents mides, i per tant amb diferents afinacions La seva sonoritat no és tan brillant com la d’…

Feu els estudis musicals a Munic amb J Rheinberger i E Sachs, i després els perfeccionà a Roma, amb Parisotti, i a Leipzig, amb S Jadassohn i C Reinecke Des del 1887 fins a la seva mort dirigí a Belgrad la Societat Coral Impulsà la creació de l’Escola Musical Sèrbia, que avui duu el seu nom Com a etnomusicòleg, compilà nombroses melodies populars, sobretot de Macedònia i també de Kosovo i Montenegro És tingut per un dels màxims exponents de la música sèrbia per la seva contribució a l’establiment d’un llenguatge nacional específic, de base folklòrica, però alhora de formes…