Resultats de la cerca

President del govern 1892 i 1906, del consell nacional federal 1901 i del Comitè Internacional de la Creu Roja Proclamà la neutralitat de Suïssa a la Primera Guerra Mundial Fou president de la Confederació 1918-19 i president ad honorem de la Societat de Nacions

Introduí el terme nombre de Mach per a expressar la relació entre la velocitat de l’avió i la velocitat del so Desenvolupà la teoria de la resistència a l’avançament per a una ala linear bidimensional aquesta teoria fou d’una gran importància per al disseny dels avions supersònics

Constructor de funiculars i ferrocarrils de muntanya, fou l’inventor d’un sistema de cremallera que porta el seu nom

Perfeccionà l’ús dels caràcters mòbils en la impressió de mapes i introduí les interlínies progressives

Establert a París, fou professor de l’École Nationale Supérieure des Beaux-Arts i obrí un taller, on estudiaren ARenoir, CMonet, ASisley, JWhistler i FBazille El seu estil és molt convencional Obres Allegoria del Nil, Illusions perdudes ambdues del 1843, al Musée du Louvre i La nimfa Eco 1846

Catedràtic de dialectologia a l’École des Hautes Études de París 1883-1926, fundà amb J-PRousselot la Revue des patois gallo-romans 1887-92 i dugué a terme l' Atlas linguistique de la France , amb EEdmont Segons ell, els factors que regulen la dinàmica de la llengua són l' homonímia i l' etimologia popular Fou l’iniciador de la geografia lingüística

Vers el 1922 es traslladà a París, on fou deixeble d’ABourdelle S'afilià al surrealisme 1925-34 A partir del 1935, després d’una etapa marcada per la influència de l’escultura negra, creà un art figuratiu de formes allargassades coronades de busts deformes, figures estàtiques o en actitud de caminar Home que assenyala 1947 Tate Gallery, Londres, Plaça Major 1948-49 coll Peggy Guggenheim, Venècia, Cap monumental 1960 coll Joseph HHirshhorn, Nova York

S'ha destacat pels seus escrits teòrics sobre dialectologia, en els quals ataca les posicions ben establertes de l’escola dels neogramàtics En un assaig del 1903 discuteix l’existència de les fronteres dialectals i fa veure la complexitat del problema en un altre del 1905 mostra la varietat que caracteritza la parla d’una sola localitat diferències de sexe, edat, oficis, formació dels parlants, etc Gauchat és també un dels iniciadors del Glossaire des patois de la Suisse romande a partir del 1924, obra que ha exercit una gran influència entre els estudiosos del retoromànic

L’extensa monografia Le Léman , publicada en tres volums 1892, 1896 i 1905, una obra amb clara visió de síntesi ecològica, juntament amb el Manuel de Limnologie 1901, l’han convertit en l’iniciador de la limnologia moderna

Professor de l’institut Jean-Jacques Rousseau de Ginebra 1912-22, promogué diverses oficines i lligues internacionals a favor de l’escola activa, de la qual fou un dels principals teòrics i propagandistes Insistí en l’activitat de l’esperit en els mètodes actius La seva obra principal fou L’école active 1920