Resultats de la cerca

La vila de Batea es troba al cim d’un petit tossal de 376 m d’altitud, al sector meridional del terme El seu castell és esmentat l’any 1153 en la donació que el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV féu als templers del castell de Miravet amb tots els seus termes segons aquesta escriptura, la fortalesa de Batea formava part de l’ampli territori del castell de Miravet Tot i la reculada menció del lloc, l’existència de la seva església parroquial no consta documentada fins a la darreria del segle XIII, en què el seu rector figura en les relacions de les esglésies que contribuïren a…

A Arties, a l’Alt Aran, hi havia dos castells Un era el castell d’Entransaigües l’emplaçament no es coneix, però sens dubte era a prop de l’aiguabarreig de la Garona i el Valarties prop de l’actual Parador Gaspar de Portolà Segons que sembla, fou expugnat i destruït pels francesos l’any 1283 L’atre castell és el de Peralèr, el qual resta situat en un replà, entre la Garona i el Valarties, al cap de la vila Fou bastit pels templers, segons privilegi d’Alfons el Cast, i vers l’any 1379 fou concedit per Pere III als hospitalers Segons la descripció de Francisco de Gracia, aquest…

És la continuació dins la mar de la vall de Sant Vicent , que procedeix de Pollença El nucli turístic és establert al voltant de les tres petites cales cala de les Barques, cala Clara i cala Molins, les dues darreres separades pel promontori de la Torre o punta dels Ferrers que formen la colàrsega de la cala Fins a mitjan segle XX hi havia un petit nucli de pescadors, visitat i pintat per diversos artistes entre els quals Anglada i Camarasa, Cittadini i Montenegro, que s’hi installaren, Bagaria, Rusiñol, Sorolla, Llorenç Cerdà a partir del 1950 esdevingué un important centre turístic el 1970…

Situació Aspecte actual de la fortificació, fruit de nombroses refeccions fetes en diverses èpoques ECSA - J Bolòs El castell és situat a l’extrem nord de la vila de Móra d’Ebre, al costat de la riba dreta del riu Mapa 32-18 471 Situació 31TCF019522 Una vegada a Móra d’Ebre, es pot anar al castell des del centre de la població També s’hi pot arribar sortint de l’hospital, des d’on, si es baixa una mica cap al riu, ja veurem les muralles de la fortificació JBM Història El lloc de Móra, d’origen andalusí, és documentat el 1153 quan consta que aquesta vila era compresa dins els límits del…

Situació Part del mur de migdia, amb la porta d’entrada d’arc de mig punt, avui aparedada ECSA - J Ponsich L’antiga església parroquial de Nils, avui completament desafectada, s’ha convertit en una dependència d’un habitatge particular Nils es troba a llevant de Pontellà, arran de la Canta-rana Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 37’ 45,6” N - Long 2° 50’ 49,2” E S’arriba a Nils des de Pontellà per la carretera D-23 PP Història El vilar de Nils villa Asinilos és esmentat el 930 en el testament del prevere Ànsila, el qual donava a Santa Eulàlia d’Elna l’alou que hi tenia L’església d’Elna rebé…

La primitiva casa comanda de l’orde hospitaler a Lleida, amb la seva església de Sant Joan Baptista, era situada en una zona propera al mercadal de Vilanova o Vilanova de l’Hospital, al costat del camí de Corbins i del convent dels carmelites i dins la parròquia de Sant Pau Se sol identificar el seu espai físic amb l’actual carrer de la Democràcia Els horts, farraginals i altres dependències devien arribar fins a l’espai que avui ocupa la plaça de Ramon Berenguer IV Les primeres donacions a l’Hospital es documenten poc després de la reconquesta de la ciutat El 1165, un cavaller d’origen…

El riu de la Cuba o de Sant Joan, límit occidental, el separa d’Aragó Drena també el terme la rambla de Sellumbres, límit oriental, i és accidentat pel sector muntanyós que separa ambdós rius vessants occidentals del Bovalar, roca Parda El territori, molt trencat, admet només una agricultura de secà de muntanya 1500 ha, destinada sobretot a cereals hi ha només 14 ha d’horta Les pinedes, a llevant del terme, ocupen 550 ha hi ha grans extensions de pasturatges, pobres, que aprofiten un miler de caps d’ovella Hi ha una petita indústria tèxtil La vila 234 h agl 2006, portellans 1076 m alt és al…

La vall és aprofitada pel camí tradicional de Barcelona a València carretera, autopista i ferrocarril El territori improductiu, al sector muntanyós, ocupa 2450 ha bosc i matollar De les 2350 ha censades com a secà només són conreades poc més de la meitat, dedicades sobretot a garrofers i oliveres, substituïts progressivament per ametllers Hi ha granges avicultura El 28,5% de la població activa treballa en la indústria, el 25,8% en els serveis, el 22,8% en l’agricultura i el 20% en la construcció Aquesta diversitat és deguda a la proximitat de Benicarló i Peníscola Així i tot, la població, que…

És drenat, a més, pel Tanyarí afluent, per la dreta, del Tec i per la ribera de Sant Andreu en un petit sector, límit oriental del terme La part septentrional és regada pel rec de Palau , del qual deriva l’aigua del Tec a Cabanes, i per l’agulla Cabdal Predomina l’agricultura de regadiu, que ocupa 504 ha de les 828 ha de conreus totals 1989 Hom hi conrea sobretot hortalisses tomàquets, enciams i escaroles, a més d’unes 150 ha de vinya, que produeix vi amb denominació d’origen La ramaderia és integrada per uns 90 caps de bestiar oví Hi ha alguna empresa de venda de materials de…

Fill de Ramon III de Montcada i de Teresa, casat de primer amb Beatriu de Ventimiglia i després poc abans del 1303 amb Teresa d’Ayerbe, cosina segona seva Fou senescal de Catalunya 1300 a la mort del seu parent Pere II de Montcada El 1295 era governador de Mallorca, que en compliment de la pau d’Anagni lliurà a Jaume II de Mallorca El 1292 lliurà Tortosa als templers, però el 1293 cedí a Jaume II de Catalunya-Aragó el terç que hi posseïa, i rebé en canvi els castells de Saidí i Vallobar, i el 1310, Almedíxer El 1311, a la cort de Saragossa, fou rebutjat pels aragonesos com a baró…