Resultats de la cerca
Es mostren 1613 resultats
Luis Vázquez Fernández Pimentel
Literatura
Poeta gallec.
Al marge de modes i tendències creà una poesia personal, basada en una sensibilitat dolguda davant el dolor dels qui l’envolten, amb un to íntim i llenguatge colloquial, on es revela la influència de Laforgue Escrits entre el 1925 i el 1936, els seus poemes restaren inèdits, llevat d’un fullet, Triscos 1950, o dispersos en revistes, fins a la publicació de Sombra do aire na herba 1959 En castellà aparegué Barco sin luces 1960, versió d’uns originals gallecs perduts pel juliol del 1936 Romanen inèdits els poemes de Cunetas , centrats en la repressió a Galícia durant els mesos…
Rafael Zabaleta Fuentes
Pintura
Pintor andalús.
Estudià a l’Escuela de Bellas Artes de San Fernando, a Madrid, ciutat on exposà per primera vegada 1942, i després figurà en els successius Salones de los Once A la Tercera Bienal Hispanoamericana aconseguí el premi de la UNESCO, i el 1960 participà a la Biennale de Venècia La seva pintura representa una síntesi personal de diverses tendències la construcció derivada del cubisme, una deformació expressionista, el color fauve i una nota surrealista, evident en els Sueños de Quesada És fonamental en la seva obra una visió popular del paisatge i dels personatges, juntament amb una…
Joan Baptista Parés i Carbonell
Economia
Comerciant d’art.
Fill de Joan Parés, comerciant de làmines i marcs establert al carrer de Petritxol de Barcelona El 1877 fundà la primera galeria d’art al mateix carrer al costat del seu domicili, i el 1884 —d’acord amb el propietari de la finca, Maurici Serrahima—, obrí al costat la sala gran del seu establiment, que continua actualment amb la seva estructura arquitectònica inicial Sala Parés Promogué les arts i acollí pintors i escultors de diverses tendències Romanticisme, naturalisme, Modernisme, postimpressionisme, etc La sala tingué la seva millor època al voltant del 1900 A partir del…
Paul Konrad Hoenich
Art
Artista israelià.
El seu treball s’inclou dins les tendències cinètiques Des del 1950 exercí de professor a la facultat d’arquitectura del Technion Israel Institute of Technology de Haifa L’any 1962 publicà Robot Art The Hopeful Monster Designà les seves construccions com “robot-art”, projeccions de llum solar, que aprofiten el moviment de rotació de la terra per a crear pintures constantment canviants en sales enfosquides També utilitzà el moviment de l’aigua i l’energia del vent com a forces motrius per a produir formes contínuament canviants que configuren una noció d’obra d’art en constant…
mestre dels Perea
Pintura
Nom donat al pintor del darrer quart del s XV, actiu a València i tot el seu regne.
Era cap d’un taller i d’un corrent on conflueixen les darreres tendències de la pintura gòtica El seu art és fruit del corrent hispanoflamenc desenvolupat per Jacomart i Joan Reixac, però hi afegeix troballes de Paolo di San Leocadio i d’altres italians que aleshores començaven a treballar a València El resultat és la modificació de la línia de Reixac, amb un cànon més curt de les figures però que continua la mateixa temàtica Les obres principals que li són atribuïdes són el retaule dels Tres Reis València, Museu de Belles Arts i la Mare de Déu de la Llet València, Museu de…
club
Entitats culturals i cíviques
Societat o associació de persones amb interessos, afeccions o ideologia comuns.
Hom parla, per exemple, de club artístic o de club literari Hom entén també per club un club polític , els membres del qual s’associen amb vista a uns objectius politicosocials determinats Generalment, els socis cotitzen per poder-ne ésser membres sovint l’admissió hi és restringida Els clubs començaren de tenir molta vigència a Anglaterra, on al s XV hom troba el primer de conegut Malgrat, però, llur existència durant els s XVI i XVII, no tingueren importància fins al s XVIII Eren societats exclusivament masculines els clubs femenins no es desenvoluparen fins al s XIX, i es destacaren els…
literatura romanesa
Literatura
Literatura conreada en romanès.
En fixar-se el romanès, als s XV i XVI, la primera literatura fou religiosa traduccions de la Bíblia i d’obres protestants Al s XVII i començament del XVIII, al costat de la literatura religiosa, n'aparegué una de profana, en la qual es destaquen una sèrie de brillants cronistes, com l’humanista D Cantemir, format a l’escola occidental Progressivament la influència eslava es veié substituïda per la influència grega, introduïda pels prínceps fanariotes A través de la cultura grega arribà a Romania l’humanisme occidental El desvetllament nacionalista del s XIX produí l’afirmació intellectual de…
Iṣḥaq Albalag
Filosofia
Filòsof aristotèlic jueu, autor d’una traducció, amb un comentari, de Les tendències dels filòsofs d’al-Gazzālī, escrit el 1292.
La seva problemàtica se centra en les relacions entre la filosofia i la religió i la veritat segons l’una i l’altra Tingut per heterodox, fou estudiat pels pensadors posteriors, però no citat
John McCabe
Música
Compositor, pianista i crític anglès.
Estudià piano i composició al Royal Manchester College of Music, i després passà un any al Conservatori de Munic, on conegué la música de Karl Amadeus Hartmann Debutà com a compositor el 1963 amb l’estrena del Concert per a Violí 1959, i en el seu catàleg destaquen obres com The Chagall Windows , per a orquestra, o els ballets Edward II i Arthur Com a pianista s’especialitzà en la música anglesa del segle XX i en l’obra de Haydn les seves Haydn Variations per a piano esdevingueren mítiques La seva música conté elements de les principals tendències del segle XX, excepte de l’…
axiomatització
Filosofia
Matemàtiques
Utilització, per part d’una ciència, d’una estructura formalitzada o sistema purament abstracte i formal, que parteix d’uns axiomes o postulats i s’expressa en un simbolisme el més precís possible (axiomàtica).
L’axiomatització té la seva aplicació sobretot en lògica i matemàtiques L’axiomatització d’una ciència pot ésser feta de diverses maneres, puix que per a cada una hi ha diversos sistemes d’axiomes equivalents L’elecció d’un sistema d’axiomes o altre depèn del fi de base crítica dels fonaments, exposició didàctica, aplicacions tècniques, etc Una de les tendències de la lògica actual és de descobrir els mètodes més precisos d’axiomatització i una teoria completa dels símbols lògics per poder fomalitzar tant com sigui possible tots els sistemes L’axiomatització d’una teoria…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina