Resultats de la cerca
Es mostren 1530 resultats
Josep Batlle
Escultura
Cristianisme
Literatura catalana
Cronista i escultor.
Religiós franciscà, es formà a la universitat d’Alcalá de Henares Fou guardià del collegi de Sant Bonaventura de Tarragona, inquisidor de Barcelona 1696 i cronista provincial des del 1694 Escriví una Crónica de la Provincia de Cataluña 1715, que es conserva manuscrita a la Biblioteca Universitària de Barcelona És autor, a més, de petits tractats d’obres pietoses
,
bomba de grafit
Militar
Bomba no letal destinada a neutralitzar les centrals elèctriques de distribució.
L’explosió expulsa un núvol de filaments de carboni químicament tractats que, en dipositar-se sobre els components elèctrics, produeixen curtcircuits i la fallida del subministrament elèctric Fabricades pels EUA, foren utilitzades per primer cop a la guerra del Golf Pèrsic 1991 i posteriorment en el conflicte de Kosovo 1999 i en la guerra de l’Iraq iniciada el 2003
cascarda
Música
Dansa italiana del final del segle XVI, de tempo ràpid i compàs ternari.
Probablement, el seu inventor fou Fabritio Caroso, que en els seus tractats Ballarino 1581 i Nobiltà di dame 1600 la descriu i en dona exemples Musicalment, s’estructura en dues parts breus que es repeteixen tantes vegades com la dansa exigeixi Normalment era ballada per una o dues parelles, o també per un trio -dos homes i una dona, o viceversa-
Margarida Agulló
Cristianisme
Religiosa del tercer orde de sant Francesc.
Sostingué, durant més de vint-i-cinc anys, una relació espiritual molt intensa amb l’arquebisbe de València Juan de Ribera, per encàrrec del qual escriví, en castellà, alguns tractats ascètics basats en la seva experiència personal, que foren incorporats, el 1607, pel seu antic confessor Jaume Sanxis en la Relación breve de la vida, virtudes y milagros de Sor Margarita Agulló
Gelasi I
Cristianisme
Papa (492-496).
Bon teòleg, polemitzà a favor del concili de Calcedònia i del primat romà i en contra del pelagianisme i del maniqueisme Conegut pels seus tractats teològics, les seves obres foren sovint extractades per les colleccions canòniques medievals i hom li ha atribuït indegudament alguns escrits com l’anomenat decret gelasià o el sacramentari gelasià La seva festa se celebra el 21 de novembre
Jean François Fernel

Jean François Fernel
© Fototeca.cat
Astronomia
Matemàtiques
Matemàtic, astrònom i metge francès.
Fou nomenat metge de cambra d’Enric II 1547 Introduí diferents termes en fisiologia i patologia i determinà l’apendicitis i el peristaltisme 1542 Féu la primera descripció de l’endocarditis, i en termes generals, a part els seus tractats de matemàtiques i d’astronomia, establí un nou criteri en medicina prenent com a base la medicina de Galè i la medieval
Uriel Weinreich
Lingüística i sociolingüística
Lingüista nord-americà d’origen judeoalemany.
Professor de llengua i literatura ídix a la Universitat de Columbia i director de l’Atles Cultural i Lingüístic de la cultura asquenazita És autor d’un dels tractats més influents sobre sociolingüística Languages in Contact Findings and Problems , 1953 i d’estudis importants sobre semàntica Explorations in Semantic Theory , 1966 Fou editor, amb A Martinet, de la revista lingüística Word
Víctor Amadeu I de Savoia
Història
Duc de Savoia (1630-37).
Fill del duc Carles Manuel I L’any 1603 fou tramès a Madrid amb l’esperança de poder ésser successor de la corona, però el pla es frustrà Esdevingut duc, acabà la guerra de Màntua i signà els tractats de Cherasco 1631 i de Rivoli 1635, que confirmaren la pressió francesa sobre el Piemont Lluità contra els espanyols a la Llombardia
Antoine Heinsius
Història
Estadista holandès.
Gran pensionari d’Holanda 1689-1720 Sostingué la política antifrancesa de Guillem III d’Anglaterra Fou un destacat promotor de l’aliança de la Haia 1701 contra França i Espanya i, en morir Guillem III 1702, detingué el poder reial holandès Els sacrificis bèllics, no compensats pels termes dels tractats de pau d’Utrecht i Rastadt 1713-14, el desacreditaren
Andreas Libau
Química
Alquimista, considerat com un precursor dels fundadors de la química moderna.
Professor d’història a Jena, metge pensionat a Rottenburg i director de l’institut de Coburg Autor, entre altres tractats, d' Alchymia collecta 1595, Rerum chemicarum epistolica forma 1595-99 i d' Expositio fidelis sincera et delucida Raymundi Lullii 1599, comentari de l' Apertorium del fals Ramon Llull alquimista El 1615 publicà Opera omnia medico-chimica , sota el pseudònim Basilius de Varna
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina