Resultats de la cerca
Es mostren 1221 resultats
cardioversió
Descàrrega elèctrica que provoca una despolarització instantània i completa de totes les cèl·lules cardíaques, i permet de restaurar el ritme cardíac pel centre d’estimulació que té la freqüència de descàrrega més alta, habitualment el node sinual.
Aquest procediment de tractament és indicat en determinades circumstàncies en trastorns del ritme cardíac com ara la fibrillació i aleteig auricular, taquicàrdia paroxística supraventricular i taquicàrdia i fibrillació ventriculars
Alteració de la situació i la motilitat del diafragma
Patologia humana
Definició Són anomenats alteracions de la situació i la motilitat del diafragma uns trastorns caracteritzats per la localització anòmala del múscul que forma la base de la caixa toràcica, o bé per un defecte en la força de contracció, i que poden originar trastorns dels moviments respiratoris Causes, tipus i símptomes Les alteracions en la situació i la motilitat del diafragma es poden presentar com a conseqüència d’una gran diversitat de trastorns del tòrax, de la cavitat abdominal o de la innervació d’aquest múscul Hi ha diverses alteracions d’aquest…
lumbàlgia
Patologia humana
Àlgia lumbar.
Es manifesta com un dolor difús a la regió lumbar, i pot obeir a diverses causes, com ara lesions òssies vertebrals, reumatisme, trastorns dels òrgans genitals en la dona, etc
El que cal saber de les afeccions de la vàlvula tricúspide
Patologia humana
Les afeccions que poden alterar la vàlvula tricúspide són les anomenades insuficiència tricúspide, caracteritzada per un reflux anormal de la sang des del ventricle dret fins a l’aurícula d’aquest mateix cantó i estenosi tricúspide, caracteritzada per la dificultat del pas de la sang des de l’aurícula dreta fins al ventricle dret Aquests trastorns solen ésser deguts a d’altres malalties càrdio-vasculars de llarg temps d’evolució com ara valvulopaties de les cavitats esquerres, malaltia coronària o miocardiopaties, o bé per febre reumàtica, i en aquest cas solen ésser-ne afectades altres…
Hipocondria
Patologia humana
La hipocondria és un trastorn psíquic caracteritzat per una preocupació excessiva pels processos corporals i la convicció irracional que es pateix d’una malaltia o d’una disfunció d’un òrgan o sistema orgànic Aquesta convicció, però, és infundada perquè els símptomes que es manifesten no tenen com a base cap substrat anatòmic apreciable Especialment, els temes hipocondríacs són el càncer, les cardiopaties, les malalties de transmissió sexual i les pertorbacions digestives La hipocondria sol ésser relacionada amb d’altres trastorns psiquiàtrics, especialment l’ansietat, i, en una…
El que cal saber del trastorn del son
Patologia humana
S’anomenen trastorns del son o dissòmnies una sèrie d’alteracions que consisteixen en modificacions de la quantitat de temps que hom dorm o de la qualitat amb què ho fa, que generalment tenen repercussions en un aprofitament inadequat de l’estat de vigília El trastorn del son més habitual és l’insomni, és a dir, la impossibilitat d’agafar el son, la interrupció reiterada del son durant la nit o bé el fet de despertar-se unes quantes hores abans del que és habitual per a la mateixa persona amb la impossibilitat de tornar-se a adormir L’insomni sol cedir amb el tractament dels…
afonia
Patologia humana
Pèrdua o disminució de la veu.
En uns casos és produïda pels esforços fets parlant afonia espàstica en d’altres, per trastorns psíquics afonia histèrica, afonia paranoica en d’altres, per lesions produïdes per inflamacions o tumors
asomatognòsia
Patologia humana
Pèrdua de la consciència d’una part o de la totalitat del propi cos.
Quan es refereix a una meitat del cos hom parla d' hemiasomatognòsia Pot ésser producte d’una lesió cerebral, bé que trastorns d’aquest tipus han estat observats en l’esquizofrènia
malaltia de Friedreich
Medicina
Malaltia hereditària que comença generalment a la infància o la joventut amb esclerosi dels cordons laterals i dorsals de la medul·la.
Va acompanyada d’atàxia, trastorns del llenguatge, nistagme, clon del peu, moviments irregulars i parèsies, especialment de les extremitats inferiors Fou descrita pel metge alemany Nikolaus Friedreich Würzburg 1826 — Heidelberg 1882
inadaptació
Psicologia
Situació en què l’individu no s’adapta al propi ambient (físic, professional o social), bé per manca d’harmonia entre els diferents elements de la seva personalitat o per incapacitat per a modificar la realitat segons les pròpies necessitats.
Sol anar acompanyada de trastorns afectius i de conflictes ambientals, que poden produir problemes de conducta Segons l’àmbit en què es manifesta, hom parla d’inadaptació familiar, escolar, professional o social
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina