Resultats de la cerca

En esclatar la Segona Guerra Mundial s’uní a Charles de Gaulle 1940 i, sota el nom de Leclerc, emprengué a l’Àfrica un seguit de ràtzies contra els enclavaments italians del Fezzān 1941-43 Combaté a Normandia i rebé la capitulació dels alemanys de París 1944 Enviat a la Indoxina, ocupà Hanoi 1946, i més tard fou nomenat inspector de les forces del nord d’Àfrica

Situada a la costa de l’estret de Taiwan, en una petita illa, a la desembocadura del Jiulong Jiang, és un port comercial i de pesca i un centre industrial indústries sucreres i químiques L’any 1956 hom uní l’illa al continent per un dic, sobre el qual passa el ferrocarril Hi ha una universitat especial per als joves que treballen a la mar

La jurisdicció fou de diversos senyors al s XIX era dels marquesos de Santa Maria de Barberà L’església parroquial és dedicada a sant Pere La població fou emmurallada Fou municipi independent fins el 1971, que s’uní al d’Artesa de Segre L’antic terme comprenia els pobles de Seró, Colldelrat, el despoblat de Grialó, l’antic terme de Tancalaporta i el santuari de Refet

Existia ja el 817 i rebé un diploma de Carles el Calb el 844 i un altre de Carles el Simple el 898 Era de la demarcació eclesiàstica de Narbona Bernat Tallaferro l’afavorí el 1020 i, el 1073, Ramon Pere de Perapertusa, amb el consentiment de Bernat II de Besalú, la uní a Moissac Ja en plena decadència, a partir del s XII fou un simple priorat de Moissac

Conquerida pels romans en temps de Cèsar, el 1275 Breisach esdevingué una ciutat imperial lliure, i al s XIV passà al domini dels Habsburg A causa de la seva situació estratègica, fou molt disputada Durant la guerra dels Trenta Anys caigué a les mans dels suecs 1638 això no obstant, per la pau de Westfàlia 1648 fou atorgada a França El 1805, per la pau de Pressburg, s’uní a Baden

L’església fou fundada, vers el 1163, pels benedictins de Sant Miquel de Fluvià —que hi exerciren sempre un cert domini—, i poc després s’hi establí la comunitat femenina, regida per una abadessa Vers el 1368 s’uní als petits cenobis de Sant Joan de l’Erm i de Santa Margarida de Vilanera, i aviat s’extingí L’església serví de pallissa durant segles al Mas Cebrià

Adelantado de la frontera, en fou exonerat pel seu germà Pere I, amb qui es reconcilià al cap de poc 1350 Amb el seu germà bessó Enric, s’uní amb Juan Alfonso de Alburquerque quan aquest es rebellà contra el rei Assetjat per aquest a Toro, s’hi reconcilià novament, i l’acompanyà en la guerra contra Aragó, on ocupà Jumilla, però el rei el féu assassinar a Sevilla

Duc d’Albemarle Dirigí un regiment contra els irlandesos revoltats 1642-43 Durant la guerra civil s’uní als parlamentaris i a l’exèrcit de Cromwell contra els escocesos 1650 Entrà amb el seu exèrcit a Londres 1660, restablí la monarquia i el Parlament Llarg i obtingué de Carles II d’Anglaterra la declaració de Breda Par del regne, prengué a càrrec seu l’almirallat durant la segona guerra angloholandesa

Participà 1908 en la revolució dels Joves Turcs , i a les acaballes de la Primera Guerra Mundial s’uní a les forces d’Atatürk El succeí com a president de la República 1938-50 Passà a l’oposició, fins que ocupà de nou la presidència del consell de ministres 1961-65 L’any 1972 fou succeït a la presidència del partit republicà del poble Cumhuriyet Halk Partisi per Bülent Ecevit

Catedràtic de geografia de l’Institut Balear de Palma des del 1889 Fou un dels dirigents del partit d’Unió Republicana de Mallorca 1896 Regidor a partir del 1899, el 1911 s’uní a Francesc Julià per a organitzar el Partit Republicà Radical El 1913 intentà el reagrupament amb els republicans federals en el partit autònom d’Unió Republicana de Mallorca Se n'anà a Santander l’any 1914