Resultats de la cerca
Es mostren 306 resultats
Zanzíbar
La catedral de Zanzíbar, construïda a l’antiga plaça de venda d’esclaus
© Fototeca.cat
Illa
Illa de l’oceà Índic, la més gran de la regió insular homònima de Tanzània Zanzíbar), situada sobre la plataforma continental d’Àfrica i separada pels 35 km del canal de Zanzíbar de la costa de Tanganyika.
La capital és Zanzíbar És una illa plana, constituïda al sector occidental per un baix corallí quaternari, mentre que al sector oriental és formada per una estructura geològica semblant a la plana litoral de Tanganyika, i té una altitud superior 216 m a Mazingini El clima és tropical humit, amb pluges que assoleixen entre 1 500 mm i 2 000 mm anuals, i les temperatures són més suaus que al continent La població 226 h/km 2 1988 viu de l’agricultura cocoters, bananers, cafè, tabac, clavell d’espècia, ananàs i altres productes tropicals El principal nucli urbà és la capital És poblat, sobretot,…
Castell de Cameles
Art romànic
Situació Escassos vestigis del castell, situats en una petita elevació prop de l’església de Sant Fructuós ECSA - J Bolós Els escassos vestigis del castell es troben situats a la part nord de l’església parroquial Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 37’ 54” N - Long 2° 41’ 6,6” E Hom hi arriba per la N-615, anant de Tuïr a Illa Abans d’arribar a l’altura del Mas dels Esteves, cal prendre a mà esquerra la D-58 el poble és a 4,5 km de la cruïlla PP Història La major part del territori de Cameles Cameles , 878, era, des de la primera meitat del segle X, una possessió alodial d’Ansemund i de la seva…
ligi | lígia
Dret
En el dret feudal, dit de l’homenatge d’un vassall que jurava fidelitat absoluta al seu senyor, amb vincles més forts que els de l’homenatge ordinari (home ligi, feu ligi).
Originàriament, la paraula era emprada per a designar el senyor que rebia vassallatge absolut dominus ligius
Transsilvània
Geografia històrica
Regió del centre de Romania, formada per un altiplà encerclat pels Carpats Meridionals o Alps de Transsilvània, els Carpats Orientals i els Occidentals o Apunseni.
Morfològicament, constitueix una depressió d’origen tectònic formada durant el Secundari, alhora que es formà la serralada carpàtica, en la qual s’han acumulat dipòsits terciaris afectats posteriorment per moviments que han originat una zona de turons al centre i plecs diapírics al S Té una altitud mitjana d’uns 500 m, i s’inclina vers l’W i vers el N, on s’abaixa fins a 200 m, mentre que al S arriba a 1000 m És drenada per l’Olt, el Mureş i el Someş És una de les regions més poblades, i juntament amb els romanesos s’hi establiren hongaresos i alemanys, sobretot al SE Al límit de la regió,…
Sant Climent de Llobregat
Art romànic
Situació Església parroquial que només conserva de la primitiva construcció romànica el campanar F Baltà L’església és situada a la part més alta del poble de Sant Climent de Llobregat, sobre la vall del mateix nom Hi ha carretera des de Sant Boi de Llobregat i des de Viladecans Mapa 36-16420 Situació 31TDF161768 Història Dins el terme del castell d’Eramprunyà, la vila de Sant Climent és documentada el 970 El 981 els marmessors del difunt Galí, vicari comtal a Eramprunyà i governador a les fronteres del Llobregat i del Penedès, fan una deixa d’una checoua a l’església de Sant Climent El 1002…
Joan de Socarrats
Historiografia catalana
Jurisconsult.
Vida i obra Gairebé no es coneix cap detall de la seva vida Sembla que fou llicenciat en dret romà i que pogué estar relacionat amb els donzells de la vall de Bianya El 1476 enllestí uns comentaris, en llatí, sobre les Commemoracions de Pere Albert, del s XIII, i la llei feudal de Catalunya Aquesta obra, indispensable per al coneixement de la persistència del dret feudal a Catalunya, s’imprimí a Lió i Barcelona el 1551 amb el títol de Ioannis de Socarratis, Iurisconsulti Cathalani in tractatum Petri Alberti, canonici Barchinonensi, de consuetudinibus Cathaloniae inter Dominos et Vasallos Fou…
Sanç III de Pamplona
Història
Rei de Pamplona (1000-35) i comte d’Aragó (Sanç II: 1000-35), de Ribagorça (Sanç I: 1017-35) i de Castella (Sanç II: 1029-35), fill i successor de Garcia IV.
Es casà amb Múnia, dita Major, hereva dels comtats de Castella i Ribagorça, matrimoni que el 1016 l’ajudà a delimitar la frontera entre Castella i Navarra per la banda de la Rioja Poc després, potser defensant els drets de la seva muller a la terra ribagorçana — Major era besneta del comte Ramon III de Ribagorça — , aprofità la mort del comte Guillem II de Ribagorça 1017 per a annexar-se Sobrarb, la part central de la Ribagorça 1017-18 i més tard ~1025 la resta del comtat ribagorçà Parallelament, entre el 1021 i el 1023, ajudà el seu oncle el duc Sanç V de Gascunya contra el comte Guillem IV…
Jaume III de Mallorca
Suposada representació de Jaume III de Mallorca al Llibre de privilegis de Mallorca
© Fototeca.cat
Història
Rei de Mallorca (1315-49).
Fill únic de l’infant Ferran , príncep titular de Morea, i de la seva primera muller, Isabel de Sabran Morta aquesta de sobrepart, el seu pare el confià al cronista Ramon Muntaner , que el portà a Perpinyà i el lliurà a la seva àvia, Esclarmunda de Foix , sota la protecció del rei Sanç I de Mallorca , oncle seu Mort aquest 1324, Jaume II de Catalunya-Aragó tractà d’impugnar el testament i d’apoderar-se del regne de Mallorca La intervenció del papa Joan XXII, que proposà serioses consultes jurídiques, evità una guerra El rei de Catalunya-Aragó acceptà la decisió que afavoria el jove rei, sota…
infeudar
Història del dret
Cedir en feu (un bé immobiliari, un càrrec públic o una senyoria) amb jurisdicció per part del rei, el comte o el senyor a un vassall o a una persona de rang nobiliari.
perdonament
Història del dret català
Dels segles X al XV, absolució donada pel senyor d’un feu a favor del vassall per les faltes comeses per aquest i que havien donat lloc o podien donar lloc a rancures .
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina