Sant Climent de Llobregat

Situació

L’església és situada a la part més alta del poble de Sant Climent de Llobregat, sobre la vall del mateix nom. Hi ha carretera des de Sant Boi de Llobregat i des de Viladecans.

Mapa: 36-16(420). Situació: 31TDF161768.

Història

Dins el terme del castell d’Eramprunyà, la vila de Sant Climent és documentada el 970. El 981 els marmessors del difunt Galí, vicari comtal a Eramprunyà i governador a les fronteres del Llobregat i del Penedès, fan una deixa d’una checoua a l’església de Sant Climent. El 1002 són els almoiners de Recosind els que per manament seu fan un llegat a l’església de Sant Climent consistent en una vaca. El finat sembla que era vassall del comte de Barcelona perquè al testament l’anomena senyor seu. També era un personatge notable un tal Bardina, que el 1058, des del llit de mort, dictà el seu testament. Deixava diversos masos de Sant Climent a Sant Cugat i d’altres al seu fill, Mir Bardina. A l’obra de l’església de Sant Climent deixava dos mancusos. El 1129 el clergue Arnau Berenguer llegà una tercera part del seu mobiliari a repartir entre les esglésies de Sant Miquel i Sant Climent del terme d’Eramprunyà. El 1147, Pere Ramon, canonge de la seu de Barcelona, donava l’empenyorament d’uns béns seus a Viladecans per obrar un calze de plata per a l’església de Sant Climent.

És documentat que el 1274 passà per Sant Climent, camí del concili de Lió, el rei Jaume I, en companyia del rei de Castella, Alfons el Savi, i que el 1285, quan el rei Pere el Gran, camí de Salou, se sentí malalt, feu nit a Sant Climent acompanyat del seu metge Arnau de Vilanova. El rei morí l’endemà al seu palau de Vilafranca. La importància del lloc es manifesta quan el 1338 Pere Marc, senyor de la baronia d’Eramprunyà, obtingué de Pere III el privilegi de celebrar-hi el mercat del dimarts en lloc de fer-ho a la Roca de Gavà. L’església va ser reconstruïda totalment al segle XVIII (el portal data del 1704). Aleshores es reconstruí el darrer pis del campanar i tot el seu interior fou alterat amb la construcció d’una escala de cargol i la col·locació d’un rellotge el 1735.

Església

Alçat, secció i plantes del campanar.

P. Poll

De l’antiga església romànica es conserva el campanar de torre, adossat a la paret meridional del temple, en la qual encara resten vestigis de les arcuacions que la resseguien, cosa que demostra que en la reconstrucció del segle XVIII s’aprofità part de l’estructura de la nau romànica. Aquesta ornamentació llombarda i el pis inferior del campanar pertanyen a l’església que s’hi construïa el 1058. El segon pis del campanar, amb carreus de pedra rogenca molt ben tallats i ajustats, no té arcuacions, i les seves finestres, d’àmplia obertura, tenen una barbacana ornada, coses que indiquen que correspon a un romànic del segle XII.

El pis inferior, construït amb lloses i carreus de llicorella i decorat amb arcuacions llombardes de pedra rogenca, té una finestra en la cara exterior, amb rebranques, ampit i llinda monolítics de pedra roja. El segon pis té una finestra a cadascuna de les cares. Són finestres grans, sense esqueixada, de 75 cm d’amplada X 1,65 d’alçada. Només se’n conserva una de sencera que no estigui tapiada, la de migdia. Té el mig punt del seu arc exterior en retrocés i extradossat per unes dovelles ornamentades amb uns daus.

Bibliografia

• Pagès, 1992, en premsa