Resultats de la cerca

El límit amb la regió indomalaia ha estat molt discutit, i de fet és diferent segons el grup d’organismes estudiats En el cas dels vegetals superiors, es redueix a Austràlia, Tasmània i l’illa septentrional de Nova Zelanda regne australià El més característicament australopapú és la fauna de vertebrats entre els mamífers, els monotremes i els marsupials entre els ocells, l’emú Dromiceius , el casuari Casuarius , el kiwi Apteryx , els ocells del paradís Paradisea , Pteridophora , els ocells jardiners Ptilonorhynchus , l’ocell lira Menura i moltes espècies de coloms i de…

La convergència sol ésser més patent i coneguda en el pla morfològic, bé que es manifesta també en altres plans, especialment en el fisiològic i l’etològic Les analogies són semblances funcionals no arrelades en cap identitat biològica, conseqüència de pressions ambientals o evolutives extremes en formes derivades d’avantpassats completament diferents Així, molts endoparàsits presenten analogies intertaxonòmiques ben paleses Plantes de famílies diferents p ex cactàcies, euforbiàcies i asclepiadàcies en climes àrids han desenvolupat tiges suculentes Animals de classes diferents en un ambient…

És comprès entre els -590 i els -248 milions d’anys A Europa, hom sol dividir-lo en Paleozoic inferior que comprèn els períodes Cambrià, Ordovicià i Silurià i Paleozoic superior que comprèn els períodes Devonià, Carbonífer i Permià Hom considera aquest terme sinònim de Primari o era primària La presència de trilobits fa que hom l’anomeni també era dels trilobits En general predominen les formes més antigues d’animals i plantes multicellulars La majoria d’animals són invertebrats, bé que s’hi trobin abundantment vertebrats primitius, sobretot peixos, en els períodes més…

És necessari en la nutrició humana, puix que no és sintetitzat en l’organisme L’isòmer òptic 1-leucina, de fórmula és un component normal de les proteïnes, i és sintetitzat per les plantes i molts microorganismes

Els que en tenen dues són anomenats difiodonts

La seva importància ja fou destacada per Lluís Marià Vidal i Carreras, qui, el 1902, publicà una nota sobre aquest jaciment Des de llavors, s’han multiplicat els treballs en aquesta àrea, amb la qual cosa la llista faunística del jaciment ultrapassa les cinquanta espècies Les calcàries litogràfiques del Montsec es dipositaren en unes llacunes costaneres que ocasionalment mantenien contactes amb la mar Entre la fauna de la Pedrera, s’hi troben diferents espècies de peixos dels grups dels crossopterigis Holophagus , dels holostis Caturus, Ophiopsis, Lepidotes, Urocles, Vidalamia i d’altres i…

Té el coll llarg i cobert de plomes filiformes El seu cap és pelat i petit, amb ulls grossos i un bec ample i aixafat de forma triangular Les ales i el tronc, que és molt voluminós, són recoberts de plomes d’un color grisenc en les femelles i negre en els mascles, i les rèmiges i timoneres són blanques Les ales són de dimensions reduïdes i els serveixen per a aguantar l’equilibri quan corren Tenen les potes molt llargues, acabades en dos dits, l’intern dels quals és més desenvolupat i acaba en una ungla Habiten en grups a les sabanes i als deserts d’Àfrica i del sud-oest d’Àsia, i es…

Considerat un dels recollectors de fòssils de dinosaures més reputats del segle XX, descobrí i describí nombroses espècies Excavà fòssils per Henry Fairfield Osborn, aleshores conservador del Departament de Paleontolgia de Vertebrats del Museu Americà d’Història Natural de Nova York AMNH, i el 1902 descobrí i excavà el primer esquelet documentat de Tyrannosaurus rex a la formació Hell Creek de l’est de Montana Estats Units d’Amèrica Al cap de sis anys, trobà un altre esquelet encara més complet, base d’una clàssica reconstrucció d’aquest dinosaure icònic a l’AMNH Durant sis…

L’ordre dels perciformes és el més nombrós d’entre els vertebrats i comprèn unes 7000 espècies de peixos És un grup molt diversificat i això fa que hi hagi problemes sistemàtics seriosos de fet els perciformes constitueixen un grup un xic artificial És integrat per peixos d’aigua marina que especialment dominen les zones litorals dels ambients subtropicals i tropicals, si bé també n’hi ha que colonitzen les mars temperades Pel que fa a les aletes, els caracteritza la presència de radis espinosos, la mancança d’aleta adiposa, la posició toràcica o jugular d’unes aletes ventrals…