Resultats de la cerca
Es mostren 912 resultats
Castellar de la Muntanya

Exterior de l’església de Santa Maria de Castellar de la Muntanya, a la Vall de Bianya (Garrotxa)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), al vessant N de la serra que separa la riera de Bianya de la de Colldecarrera (o riera de Castellar
).
L’antic castell de Castellar formà part del vescomtat de Bas l’església parroquial Santa Maria pertangué al monestir de Sant Joan les Fonts
marquesat del Poal
Història
Títol senyorial concedit —segons sembla— per l’emperador Carles VI el 1725 a Antoni Desvalls i de Vergós, vescomte de Poal.
Continua, de dret, en la mateixa família El vescomtat del Poal fou concedit a ell mateix pel rei arxiduc, el 1706, sobre la senyoria del Poal
Espaén
Poble
Poble del municipi de les Valls d’Aguilar (Alt Urgell), enlairat a 1.120 m alt. damunt la riba esquerra del riu de Castellàs.
L’església parroquial depèn de la de Castellàs Formava part del quarter de Castellbò del vescomtat de Castellbò i de l’antic terme municipal de la Guàrdia d’Ares
Berén
Poble
Poble del municipi de les Valls d’Aguilar (Alt Urgell), situat a 1100 m d’altitud, en un coster de la muntanya de Sant Quiri, a la dreta del riu de Cabó.
De la seva església parroquial de Sant Martí, arruïnada, depenien els llogarets d’Argestues i de Miravall Pertany a la vall d’Aguilar, antic territori del vescomtat de Castellbò
Perellós
Despoblat
Despoblat del municipi d’Òpol i Perellós (Rosselló), situat sota la serra de Perellós, a uns 360 m d’altitud.
Les ruïnes del castell de Perellós centre del vescomtat de Perellós, dominen el poble, juntament amb l’església parroquial de Sant Miquel, romànica Formava un municipi independent fins el 1970
Sorba
Poble
Poble del municipi de Montmajor (Berguedà), al SW del terme, en bona part envoltat dels municipis de Navès (Solsonès) i de Cardona (Bages), a la vora de l’aigua d’Ora.
L’església parroquial Santa Maria havia pertangut al monestir de Ripoll des del segle IX En depèn l’església de Sant Jaume de Codony Formà part del vescomtat de Cardona
Albret
Família gascona l’estirp de la qual arrenca d’Amanieu I, senyor el 1050 del castell d’Albret.
A la casa d’Albret s’incorporà successivament Basats, el vescomtat de Tartas, el comtat de Dreux 1381 i els dominis de la casa d’Armanyac 1527, dot de Margarida de Valois, a més dels comtats del Perigord i de Castres i del vescomtat de Llemotges, pel matrimoni 1470 de Françoise de Châtillon-Blois-Penthièvre amb Alà I, el Gran 1440-1522 Aquest fou pare de Carlota —casada 1499 amb Cèsar Borja— i de Joan III de Navarra , rei de Navarra pel seu matrimoni 1484 amb la reina Caterina Alà d’Albret donà suport al partit de Lluís, duc d’Orleans, contra Anna, regent de Carles…
Sant Martí del Mas de Fontanet (Cabó)
Art romànic
Aquesta església era situada prop de l’actual Mas de Fontanet, a l’enclavament de Fontanet dins del terme d’Organyà El lloc de Fontanet apareix esmentat en un document del 1021, mentre que el poble, ara desaparegut, ho era en documents dels anys 1026, 1084, 1090, 1091, 1093, 1096, 1100 i 1162, com a part integrant de les possessions de la família Caboet a la vall de Cabó Amb la unió de les cases Caboet i Castellbò, l’any 1185, Fontanet passà a formar part del vescomtat de Castellbò —dins de la batllia de Cabó, quarter d’Organyà—, que gaudí de la jurisdicció alta i criminal del…
Sant Just de Pinyes (Coll de Nargó)
Art romànic
A uns 200 m a llevant de la casa de Pinyes, en un camp conegut com el prat de Sant Just, hi havia les restes de la capella, les pedres de la qual foren emprades per a la construcció de la casa nova de Pinyes, després de la guerra civil, en substitució de l’antic mas, edificació adossada a les restes del castell i utilitzat com a dependències de l’explotació agropecuària L’església de Sant Just apareix esmentada l’any 1059 en què es vengué una terra i un casal “ in apendicio de Pinas, propre ecclesia Sancti luste …” El lloc, però, ja és esmentat el 959 i també en nombrosos documents del segle…
Sant Esteve de Castellins (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
El lloc de Castellins és un enclavament de l’antic municipi de Pallerols situat entre el de Noves de Segre i la parròquia d’Hortó Un dels primers esments coneguts del lloc i de l’església data de 839, data en què Aconci vengué al bisbe Sisebut d’Urgell una sèrie de béns situats “in territorio Elinsitano, ad sanctum Stephanum …” així doncs, els béns venuts eren situats a la vall d’Elins i dins el terme de l’església de Sant Esteve Un altra menció es fa el 878, en un document de venda d’una terra situada “ in locum ubi dicitur subtus castro Elinsi …” de la vall d’Elins En l’acta de consagració…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina