Resultats de la cerca

S’inicià en el Club d’Atletisme Calella, passà al Centre Atlètic Laietània i també competí amb el Futbol Club Barcelona en dues etapes, l’Antorcha de Lleida, el CAVA d’Andorra i el T2 CNB-l’Hospitalet Aconseguí títols estatals júnior i fou seleccionat per algunes competicions internacionals En categoria absoluta, fou campió de Catalunya de salt de llargada 1976, 1981, de triple salt 1976, 1977, 1983 i de decatló 1977, i en pista coberta, també de triple salt 1975 i de salt de llargada 1984 També establí diverses plusmarques catalanes en els dos concursos de salts horitzontals En Campionats d’…

Obtingué la medalla d’or individual al Campionat del Món de raid en categoria sènior 2006 Es proclamà campió d’Europa 1999, d’Espanya 1997, 2006 i de Catalunya 2006 d’aquesta modalitat Assolí en quatre ocasions el subcampionat estatal 1994, 1996, 2001, 2009 i guanyà el Campionat de França open 2008 Impartí reunions tècniques de formació a joves genets, i es dedicà professionalment al món de l’hípica esportiva

Començà a l’Igualada Hoquei Línia i després jugà al Club Hoquei Línia Jujol de Sant Joan Despí 2006-09 i al Cent Patins de Rubí 2009-12 Amb el Jujol guanyà tres Lligues Catalanes 2007, 2008, 2009, dues Lligues 2007, 2008, un Campionat d’Espanya 2007 i la primera edició de la Copa de la Reina 2009 Amb el Cent Patins guanyà tres Lligues Catalanes 2010, 2011, 2012, dos subcampionats de Lliga 2011, 2012 i un subcampionat de la Copa de la Reina 2012 Fou internacional amb la selecció catalana i amb l’espanyola, amb la qual jugà dos Campionats del Món

A partir del s XIV hom començà a introduir la denominació d' home de vila honrat burgès

Membre del Club d’Esquí de Fons Urgellet-Cerdanya i de la Unió Excursionista Urgellenca Ha estat dues vegades campiona d’Espanya d’esquí de fons 2009 i 2011, disciplina en què també ha participat en la Copa del Món des del 2004, i fou subcampiona d’Europa 2009 i medalla de plata en la Copa Alpina 2011, i participà en els Jocs Olímpics d’Hivern de Torí 2006, Vancouver 2010 i Sotxi 2014 En esquí de muntanya guanyà la Copa d’Espanya de cronoescalada 2012 i 2015 i el Campionat del Món de cronoescalada 2015 En la disciplina de curses de muntanya fou quatre vegades guanyadora de la Copa del Món de…

Vinculat a la Unió Excursionista de Catalunya de Mataró, fou president del Comitè d’Escalada Esportiva de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC, director de l’àrea d’escalada de competició de la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada FEDME i seleccionador espanyol d’escalada fins el 2005 Treballà en el disseny i la preparació de monitors d’un rocòdrom a Amman, Jordània 2010 Ha escalat parets per tot el món, com les del Wadi Rum Jordània, del Tsaranoro Madagascar, de la Mà de Fàtima Mali i del circ del Thagia Marroc El 2005 fou premiat per la FEEC i la FEDME…

Ha fet dos cops la regata Whitbread, amb el Fortuna Extra Lights i amb el Galicia Pescanova, i la Volvo Ocean Race, que guanyà 2002 a bord de l’ Illbruck Challenge Ha disputat cinc edicions de la Copa Amèrica en tres ocasions amb vaixells espanyols España’92 , Rioja de España i Bravo España i dues més amb l’embarcació suïssa Alinghi 2003, 2007 El 2012 assolí el trofeu Jules Verne en batre el rècord de la volta al món en 45 dies, 13 hores, 42 minuts i 53 segons, a bord del trimarà francès Banque Populaire V, amb tretze tripulants més

Soci de les seccions d’espeleologia del Club Esquí Puigmal 1955-65, de la UEC de Sants 1965-67, del Centre Excursionista de Catalunya 1967-73, del Centre Excursionista de Vallirana 1973-90, des dels anys noranta també es vinculà a l’Espeleo Club de Gràcia S’interessà per la fotografia subterrània i arribà a ser un referent d’aquesta disciplina a Catalunya Autodidacta i investigador, desenvolupà ginys per millorar les tècniques d’illuminació, com ara un flaix especial que fabricà el 1967 i que perfeccionà el 1970 Fotografià la majoria de cavitats de Catalunya i de l’Estat espanyol En una…

S'autoexilià a París, l’any 1968, on sobrevisqué amb treballs diferents i collaboracions periodístiques La seva literatura és una barreja fragmentària d’assaig, narrativa i periodisme que dilueix els límits de la ficció i la realitat Es donà a conèixer amb La asesina ilustrada 1977 i Impostura 1984, i entre les seves obres més importants es compten Historia abreviada de la literatura portátil 1985, Suicidios ejemplares 1991, El viaje vertical 1999, premi Rómulo Gallegos 2001, Bartleby y compañía 2000, premi Ciutat de Barcelona, El mal de Montano 2002, premi 2003 de la Crítica i premi Médicis…